Tipus de Jocs: Simbòlic, Regles, Motor i la seva Classificació

Tipus de Jocs i la seva Classificació

Creació de trames o històries, amb la utilització de recursos motors, basat en narracions breus (reals o irreals) acompanyades de personatges que els jugadors experimenten i fan seus. Estructura: una trama, uns personatges ajustats a la trama (coneguts), lloc on es desenvolupen les accions (material), una o més situacions motrius, una durada, situacions previstes.

• Joc de rol (adults), joc dels diaris.

Jocs motors d’estructures rítmiques o lingüístiques

Jocs basats en cançons, diàlegs, fórmules parlades, ritmes, cops, picaments de mans (jocs fonamentals per al desenvolupament del llenguatge). Jocs que contenen ritmes, frases fetes, endevinalles, cançons.

• La sabateta, qui s’ha pixat al llit, ball del bugui bugui, les oques van descalces, “en la calle veinticuatro”, la una el sol i la lluna, …

Joc simbòlic amb regles

Barreja de joc simbòlic i reglat. Joc reglat amb la utilització d’un fil conductor de trama simbòlica com a eix principal. Afavoreix la introducció de les regles amb un rerefons simbòlic (habitual amb nens de 6-10 anys). Jocs que comencen essent simples però que es van complexificant i estructurant.

• Cementiri, matar conills, lladres i policies…

El joc simbòlic tradicional

Jocs tradicionals d’enculturització. Es poden classificar en qualsevol de les altres categories, només que són tradicionals.

El gran Joc

Forma de joc simbòlic amb regles que generalment es realitza en espais oberts. Llarga duració, amb fases múltiples, proves o accions successives, que es recolza sobre un eix conductor que es viu intensament. Estructura molt definida: espais grans, trama, dinamismes, regles, tàctiques, encontres, material, equips, animadors.

Joc motor reglat (Navarro, 2002:217-)

Joc esportiu (preesportiu)

Jocs previs per iniciar-se a l'aprenentatge d’un esport (Blázquez, 1986). Situació motriu d’enfrontament codificat (Parlebas, 1981).

Joc cooperatiu (Orlik, 1986)

Jocs sense perdedors per raons pedagògiques i socioculturals. L’objectiu és compartir una activitat (el joc), amb objectius recreatius (diversió), que fomenta la pràctica (participació) i que el rerefons social impliqui als jugadors de manera altruista (acceptació i ajuda).

Joc alternatiu

Es presenten com a nous, però si tenen èxit es transformen en convencionals. Aporten: motivació, noves experiències, altres realitats, altres rols, nivells més semblants per a tothom.

Joc motor tradicional amb regles

Coneguts per tradició. Transmeten pautes culturals, normes socials, formes de funcionar d’una societat. Avantatges: són coneguts gairebé per tothom, són exitosos, han perviscut al llarg dels anys i s’han anat perfeccionant i evolucionant, adaptables.

Joc motor a la natura

Tot aquell que per les seves característiques cal desenvolupar-se a la natura. Jocs de col·laboració o cooperació.

Jocs sense oposició, sense competició

(Col·laboració amb competició desvirtua els beneficis dels jocs).

Jocs amb meta cooperativa

L’objectiu s’assoleix amb els altres metes empàtiques i constructives. Cal assolir l’objectiu compartit per tothom, tothom participa amb intervencions individuals que beneficien al grup. El procés està per damunt del resultat. Afavoreix l’aprenentatge de competències socials (escoltar els altres, negociar, ajudar, comunicar-se).

Jocs d’oposició

Jocs sense col·laboració, amb interessos individuals. Jocs de tipus competitiu. L’objectiu s’assoleix en relació als altres, l’èxit d’un implica el fracàs dels altres. El procés està marcat pel resultat final. Permet conèixer limitacions i possibilitats envers els altres, autosuperar-se i millorar l’autoconcepte si hi ha domini de la situació. També pot propiciar: por al fracàs, actituds de rivalitat, limitació de la recerca creativa per la necessitat de guanyar, individualització. Relacions d’interacció 1x1, 1xn, nx1.

Jocs de col·laboració-oposició

Jocs de tipus competitiu. Es prioritza el resultat sobre el procés. Relacions d’interacció derivades de les situacions d’interacció en la col·laboració (relació intergrupal. Comunicació positiva) i en l’oposició (relació intragrupal. Comunicació negativa). Col·laboració pot ser obligatòria (lligam físic agafats de la mà, avançar passant-se la pilota) o voluntària (per avançar pots botar o passar).

Jocs d’incertesa elevada

Dinàmica pròpia i autoorganitzativa difícil repetir els esdeveniments i la dinàmica del joc. Pot afavorir el sentiment de pertinença a un grup, la motivació, la responsabilitat, l’empatia.

Períodes cronològics. Fases de desenvolupament motor

• 0 a 1 anys: F. Moviments reflexos. Mov. reflexos. Estimular-los
• 1 a 2 anys: F. Moviments rudimentaris. Mov. voluntaris. Presentar moltes opcions per a poder construir una base (que s’anirà automatitzant) per a transformar el bagatge motor cada vegada en més complex
• 2 a 4 anys: F. Habilitats motrius bàsiques. Mov. automàtics. Automatitzar certs moviments per a poder aprendre’n de nous i complexos.
• 6 a 7 anys: F. Habilitats motrius específiques
• 7 a 10 anys
• 11 a 13 anys: F. Habilitats motrius especialitzades
• 14 i més

El joc sensoriomotor (naixement-3 anys)

No acaba de ser realment joc, sinó activitat. L’adult intervé en l’estimulació. Plaer, intenció exploratòria i intervenció de l’ambient.

El joc simbòlic (3-6 anys)

Utilització del símbol (utilització de la imatge mental i representació o utilització del significat).

Etapes

• Fins a 3-4 anys: joc egocèntric (tot i que pot haver-hi joc amb altres, normalment adults)
• 4-5 anys: jocs d’imitació i necessitat de començar a dominar la interacció social
• 6-7 anys: joc simbòlic col·lectiu necessita regles mínimes (implícita): Joc de rols, joc protagonitzat (que evoluciona cap al joc de regles)

El joc de regles (6-12 anys)

Les regles posen al nen en relació amb els altres (i els objectes) i incideix en el procés de socialització. Les regles explícites condicionen el comportament i les relacions entre jugadors i amb els objectes.

Etapes

• Final del simbòlic i principi del reglat. Les regles tenen un caràcter absolut (6-7). Dificultat de modificar la norma (s’ha de jugar de la forma que es coneix). Incomprensió de la trampa.
• Regla entesa com un acord que es pot modificar, discutir,… i també transgredir. Comprensió real de la norma (8-12,…).

A la bibliografia hi ha clares referències entre les regles, el desenvolupament cognitiu i el pensament moral. Joc motor (no hi ha regla), joc fingit (regla interna sovint per imitació), principi cooperació (regla que regula relacions), desenvolupament cooperació (regla que regula accions), Cooperació plena i codificació (comencen a jugar amb les regles).