Tipus de Grups i Fases de Desenvolupament

Diferència entre Gran Grup, Agrupament i Grup

Dins de l’estudi de grups hem de saber que hi ha una diferència entre un gran grup organitzat i un gran grup no organitzat. Els que estan organitzats segueixen una estructura i tenen un objectiu en comú, i a més són una gran quantitat de persones.

Del gran grup passem a l’agrupament, que són un conjunt de persones menor que el número de persones del gran grup, i poden o no estar organitzats.

Després de l’agrupament trobem el concepte de grup, que es diferencia dels altres dos, i aquest pot ser igual o menor en número de persones que l’agrupament. Aleshores la diferència no és el número de persones.

A continuació apareix l’equip, i per últim nivell d’estudi apareix la persona, que també pot ser una parella o una triada (la persona no es considera grup).

La divisió de grans grups ens ajuda a assolir objectius que en grups amb un número molt nombrós de persones poden arribar a desviar els objectius.

Resolució de Problemes i Cohesió

Resoldre problemes complexos. La cohesió és l’acceptació dels objectius i de les persones. Per què ens interessa més un equip que un grup?

• Perquè els resultats seran millors.
• Serem més feliços perquè ens sentirem apreciats i acceptats pels demés.

Tècniques de Grup: Role-playing, Psicodrama i Sociodrama

Role-playing: representar en grup un paper o papers determinats que fan referència a situacions de la vida real.

Psicodrama (revela els aspectes més privats i personals) i sociodrama (manifesta l'aspecte social de la personalitat).

Tipus de Formació de Grups

1. Formació Espontània

El grup satisfà necessitats en ell mateix (necessitat fisiològica que fa reduir l’ansietat i la comparació de capacitats i trets que ens farà formar la pròpia identitat. La nostra identitat es pot formar gràcies a la comparació que es fa amb els altres). L’espai condiciona molt la creació del grup, ja que, per exemple, depenent d’on segui, m’ajuntaré amb la gent que seu a prop meu. També condiciona la bellesa, ja que tendim i volem ajuntar-nos amb gent atractiva.

2. Formació Designada Externament

No escollim formar part del grup, sinó que són els altres qui consideren que formem part del grup o ens “obliguen” a formar-ne part. Aquests es diferencien en dos tipus:

• Grups de pertinença obligada: ex. L’escola.
• Categories socials i rols associats.

La presó és l’extrem màxim de privació de llibertat.

3. Formació Deliberada

És quan es té lliure "albir" que alguna cosa que a tu t’agrada fer-ho.

Fases del Desenvolupament d'un Grup

Fase Formativa

És on el grup comença, pot ser que el grup no es conegui, o sí que es conegui però que comenci una nova etapa. Requereix una orientació del grup i de les persones. Aquí acostuma a aparèixer la dependència. El grup s’uneix amb un objectiu comú (fer un treball, comentar lectures, divertir-se...). Hi ha un primer moment d’incertesa, de manera que cal que algú prengui la iniciativa, proposant una idea, que és quan es genera una certa dependència cap aquesta idea i cap a la persona que ha proposat la idea, sempre i quan no sigui posada en dubte. Si dins del grup apareixen una o més persones que lideren, es converteix en un lideratge informal. En canvi, hi ha lideratge d’una persona externa quan el grup depèn de les idees que dóna la figura d’autoritat. Quan existeix una figura d’autoritat que orienta el grup, es genera una dependència cap a aquesta figura, la qual se sent reconfortada. Si aquesta dependència es manté, el grup no avança, és necessària la interdependència.

Fase Conflictiva

Apareix una por o un neguit, el conflicte fa por ja que no sabem com en sortirem. Tuckman diu que s’ha de superar aquesta fase, ja que és necessària per vèncer les dependències que s’han pogut crear. Pot aparèixer la situació que s’anomena “cadàver a l’armari”, que es produeix quan en un grup hi ha persones que no estan d’acord amb el que s’està dient i no diuen res. La recomanació és que no aparegui aquest fenomen, si hi ha alguna cosa que no ens agrada, cal dir-la. Per tant, en la conducta del grup apareix una resistència a aquest conflicte i en la relació de grup apareix la hostilitat. Si resolem aquesta etapa, és molt positiu per al grup perquè el grup se n’adona que és capaç de superar entrebancs. Això genera confiança i acceptació de les persones.

Fase Normativa

En el moment en què jo veig que puc dir les coses i s’accepten, és a dir, s’arriba a un acord i comença la cohesió. Com que no és un procés lineal, si els membres del grup ja es coneixen, poden començar per aquesta fase. Es genera més confiança per part dels membres del grup.

Fase Productiva

Comencem a avançar cap a l’objectiu i es produeix una resolució de tasques i comencen a establir-se els rols funcionals. Aquesta fase es pot interrompre perquè poden tornar les altres fases, per exemple, si ve una persona nova al grup.

És possible quedar-se estancat en aquesta fase per manca de crítica, aquest cas es diu Honey Moon o “lluna de mel” perquè tot és fantàstic i meravellós.

El grup s’autoconvenç que ho està fent bé i no és prou crític (pot ser per evitar tornar a la fase conflictiva). Això es dona principalment perquè el grup ja està esgotat d’haver passat per totes les fases anteriors i un cop arriba a aquesta, s’hi acomoda. El resultat d’aquest efecte és una tasca mediocre.

Fase Final

Arribem a una conclusió de les tasques i en aquest punt comença la desintegració dels membres del grup, passa per dos motius: perquè hem acabat la tasca i comencem una altra tasca o perquè hem acabat la tasca i ja no ens veurem més. També s’anomena “fase de dol” i per tal de superar-la sovint es fa un acte (ex. Sopar). En aquest cas la situació és diferent perquè ja no tenen l’objectiu original.