Tipus de Famílies en Risc Social i Crisis Familiars: Guia Completa

Tipus de Famílies en Risc Social

Família desestructurada: Un membre de la família està a l'atur amb ingressos en negre, té poc nivell de competències formatives i socials. Marxa sovint de la llar, establint una relació precària amb els seus fills i pot tenir detencions penals.

Parella inestable: Relació marcada pel conflicte i les conductes socials problemàtiques. Sovint són parelles joves que formen una família precipitadament sense recursos suficients per mantenir-la. A vegades els fills d'aquestes parelles són criats pels avis o acollits en llars de famílies d'acollida. Sovint els avis fan de pares pels seus néts on tenen la custòdia.

Dona sola: La dona decideix tenir cura dels seus fills ella sola. Els fills són de diferents pares i de relacions esporàdiques. El seu nivell socioeconòmic i cultural és baix i les seves activitats estan en entorns marginats. Poden venir d'estar a la presó. Des dels serveis socials s'ajuda a la mare a reorganitzar la seva vida evitant que depenguin dels serveis socials i, si cal, s'acull els fills temporalment.

Família petrificada: Un fet imprevist i traumàtic incapacita els pares per exercir els seus papers. Es manifesta en depressió, alcoholisme, dependència d'ansiolítics, dependència toxicòmana.

Nens sense Família

Els nens que estan en centres o que han passat molt de temps en un hospital acostumen a patir deficiències socials i sensorials perquè no tenen un bon context on socialitzar-se. Els falta un entorn que estimuli una figura d'aferrament estable que doni al menor un recolzament emocional constant i això pot fer que sorgeixin diferents pertorbacions, sobretot si l'infant és petit. La tendència actual per evitar-ho passa per l'acolliment familiar on s'ofereix als nens un model familiar normal.

Tipus de Crisis que Afecten la Vida Familiar

Crisis:

• Crisis imprevista: Aquestes crisis es donen en una situació inesperada, generen tensions i estats emocionals forts. Són fets que amenacen la integritat de la persona i la família. Ex: una inundació, un atemptat.
• Crisis de desenvolupament: Són modificacions en l'estructura familiar que causen estrès i canvis importants en les rutines i relacions interpersonals. Ex: naixement d'un fill, quan un fill marxa de casa. Serà un problema aquest tipus de crisis quan les persones intenten evitar la crisi o redefinir-la.
• Crisis estructural: Són crisis que acostumen a passar en famílies disfuncionals i que entren en crisis davant dels problemes personals no resolts. Ex: un divorci, dependències de substàncies, un procés de dol no resolt, etc. En aquesta crisi els més afectats són els més petits perquè són els més vulnerables.
• Crisi de “desvinculament”: Es dona quan un membre depenent de la resta de la família requereix atencions especials. Ens referim a minusvalidesa i discapacitat, malaltia degenerativa i crònica. Ex: diabetis. En aquests casos la família s'ha adaptat a les necessitats d'atenció i cures de la persona afectada. Els problemes poden venir quan es necessita atenció molt especialitzada o quan es busquen culpables i això no ajuda a l'adaptació a la nova situació.
• Crisi de dol: El dol és l'estat d'adaptació davant d'una pèrdua important per a una persona. Influeixen molts factors en les crisis de dols, els factors interns propis de la persona i externs que poden facilitar o