Tipus d'erupcions volcàniques i estructures geològiques

Principals tipus d'erupcions volcàniques

1. Tipus hawaià

• Es caracteritza per unes colades de lava molt fluïdes que no presenten projeccions explosives. La lava es pot escolar fins a distàncies enormes.
• No tenen un aspecte de con característic i estan distribuïts per unes superfícies molt extenses. Sol ser un con baix i ample. Constitueix volcans en escut.
• L’expulsió de gasos és molt tranquil·la.
• IEV: entre 0-1.
• Erupció que succeeix en períodes curts de temps (dies).
• Exemples: Mauna Loa i el Kilauea.

2. Tipus estrombolià

• Es caracteritza per unes projeccions de lapil·li i de bombes que es van alternant amb el temps o que tenen lloc alhora amb l’emissió de lava menys fluïda que l’anterior.
• Així, les colades són menys extenses i les explosions són moderades.
• Les erupcions constitueixen un volcà cònic regular: sol ser un con alt amb la base ampla, un estratovolcà.
• IEV: entre 1-2.
• Erupcions separades en períodes curts de temps: dies i setmanes.
• La columna de fum no supera els 10 km (tot i que sovint no supera els 2 km).
• Exemples: Stromboli (Itàlia), el Fujiyama (Japó), l’Hekla (Islàndia) i el Paricutín (Mèxic).

Erupcions freatomagmàtiques

Són erupcions explosives que es produeixen quan hi ha una entrada d’aigua a la cambra magmàtica. Aquesta aigua s’afegeix als compostos que ja porta el magma, de manera que augmenta la violència de l’erupció. Un exemple històric és el volcà Krakatau (1883).

3. Tipus vulcanià

• Es caracteritza per unes projeccions violentes acompanyades de grans quantitats de cendres, bombes, blocs i lapil·li (piroclasts).
• L’emissió de lava és viscosa i li costa sortir del cràter.
• Explosions violentes en períodes llargs (anys).
• Els edificis que es formen són cons d’escòries, més aviat petits, alts i amb molta pendent.
• IEV: entre 2-4.
• La columna de fum no supera els 20 km.
• Exemples: el Vulcano (Sicília) i el Cerro Negro (Nicaragua).

4. Tipus plinià i ultraplinià

• Es caracteritza per unes projeccions extremament destructives de lava molt viscosa que pràcticament no pot sortir del cràter i no forma colades: per sobre la xemeneia es forma un banyó que tapa la sortida del cràter a l’exterior.
• La lava i les roques, volatilitzades, xoquen contra els vessants del volcà en una allau que ho destrueix tot: és el núvol roent.
• En determinades erupcions, si el magma és extremament viscós, es poden formar grans calderes (cràters gegants) a causa de l’esfondrament de la cambra magmàtica. Aquest tipus d’activitat volcànica és la més violenta de totes.
• IEV: entre 4-8 (plinià) i 5-8 (ultraplinià).
• Erupcions separades en períodes llargs de temps (més de 10 anys).
• La columna de fum pot arribar fins als 55 km.
• Exemples: el Vesuvi (Nàpols), el Pinatubo (Filipines) o el Tambora (Indonèsia).

Conceptes i materials volcànics

Erupcions efusives: Són erupcions tranquil·les de lava molt fluïda i amb nul·la o poca alliberació de gasos.

Erupcions explosives: Alliberen violentament gasos i material sòlid, sense o amb poca emissió de lava.

Magma: És roca fosa amb cristalls i gasos dissolts (sobretot vapor d’aigua), confinada sota pressió per les roques que l’envolten.

• Erupcions fissurals: La lava s’allibera a través de fissures o esquerdes llargues.
• Erupcions puntuals: El magma ascendeix per una xemeneia i surt pel cràter.

Classificació dels piroclasts i productes

• Bombes volcàniques: Fragments de lava que poden ser llançats fins a 100 metres d’altura.
• Blocs: Fragments de roques sòlides arrencats de la xemeneia, de forma angulosa.
• Lapil·li: Projeccions petites (mm a cm), anomenades gredes a la Garrotxa; formen escòries o putzolanes.
• Cendres volcàniques: Partícules fines que poden arribar a grans altures i caure lluny del volcà.
• Lava: Mescla de roques foses a més de 1000 °C que forma colades.
• Gasos volcànics: Emeten vapor d’aigua (90%), hidrogen, metà, nitrogen, CO2, àcid sulfhídric i clorhídric.
• Núvols ardents o colades piroclàstiques: Allaus de residus, cendres i gasos a alta temperatura.
• Lahars: Colades de fang volcànic formades per la barreja de cendres i aigua.
• Solfatares: Boques d’emissió de vapors amb sofre que formen cristalls en refredar-se.

Estructures volcàniques principals

L’edifici que es forma durant una erupció depèn principalment de la viscositat del magma.

• Volcà en escut: Gran, ample i amb pendent suau, format per laves fluides.
• Estratovolcà o volcà compost: Format per capes alternes de lava i piroclasts, amb erupcions violentes.
• Con d’escòries: Format només per fragments volcànics (piroclasts), amb magma de gran viscositat.
• Dom volcànic o banyó: Estructures abruptes sobre el cràter on el magma solidifica formant un tap.
• Caldera: Depressió circular gegant (2–20 km) per l’esfondrament de la cambra magmàtica.