Tipus d'erupcions volcàniques i els seus efectes

Tipus d'erupcions volcàniques

a) Hawaiana: Lava fluida sense explosions. No hi ha gasos ni piroclasts. La manifestació principal són les colades de lava, que poden arribar molt lluny del cràter. Són típiques de Hawaii. Els edificis volcànics són enormes per la quantitat immensa de lava que surt a l’exterior. Com que arriben tan lluny, tenen un pendent suau que fa anomenar-los volcans en escut. (IEV = 0).

Estromboliana: Reben el nom del volcà italià. El magma és més viscós i no flueix tant. Poden aparèixer alguns piroclasts i explosions moderades. (IEV de 1 a 2).

Vulcaniana: Continua la progressivitat. El magma és encara més viscós i els piroclasts predominen sobre la lava. L’edifici volcànic, igual que en el cas anterior, s’anomena volcà compost o estratovolcà. L’IEV va de 2 a 4.

Pelèana: Del volcà Pelée a la Martinica. El magma és molt viscós i no fa colades de lava. Solidifica dintre del cràter. L’edifici volcànic és un dom o banyó volcànic. La manifestació principal són les colades piroclàstiques: rius de cendra i gasos que, enlloc d’ascendir verticalment com la columna eruptiva, cauen pel vessant de la muntanya arrasant-ho tot al seu pas. (IEV de 4 a 5)

Ultrapeleàna: Igual, però de més potència. L’explosió és tan forta que, sovint, suposa la destrucció de la muntanya, deixant un forat anomenat caldera. (IEV 5 a 8).

b) S’estableix l’índex d’explosivitat volcànica (IEV) per calcular-lo. Té en compte el volum total de material emès, el volum de piroclasts expulsats a l’atmosfera, l’alçada de la columna eruptiva i la durada de l’erupció. A partir d’aquests paràmetres s’assigna un nombre entre el 0 i el 8.

Risc volcànic a Catalunya

A Catalunya el risc volcànic és nul. Els volcans que hi ha estan apagats. Tenen una antiguitat entre 10.000 anys i 14 milions. Els volcans més ben conservats són els de la Garrotxa. A part dels edificis volcànics, l’únic vestigi que queda d’aquets fenòmens són surgències d’aigües termals a diferents pobles anomenats “Caldes”. La resta d’Espanya, el risc volcànic només és present a les illes Canàries, on s’han produït erupcions els darrers 500 anys.

Risc sísmic

Hi ha dues zones amb una probabilitat major:

• Pirineus, Pre-Pirineus i serralada transversal: La zona on hi ha hagut més terratrèmols. Hi ha moltes falles direcció N-S als pirineus i NE – SO a la resta. Són una zona de contacte entre la subplaca ibèrica i la placa eurasiàtica.
• Sistema mediterrani català: Menor sismicitat que l’anterior. Predomina la distensió. Hi ha moltes falles de direcció NE – SO.

En general, el substrat a Catalunya suposa una atenuació important de les vibracions sísmiques.

Efectes destructius dels sismes

• Alteracions en el medi natural: Inestabilitat de vessants, formació de tsunamis, liqüefacció.
• Danys en el medi humà: destrucció de construccions, trencament de conduccions de gas, aigua i electricitat, danys en vies de comunicació.
• Danys indirectes: difícils de valorar. Sovint es presenten desprès del sisme: pèrdues de collites, estrès post-traumàtic, epidèmies...

Tsunami, Lahart i altres fenòmens

Tsunami: Quan l’erupció volcànica es produeix a prop del mar. Ha de ser una erupció molt forta, de tipus peleà, com la del Krakatoa.

Lahart: Rius de fang originats quan es barreja aigua amb les cendres volcàniques. Poden deixar colgats pobles sencers, com el cas del Nevado del Ruiz, que va provocar més de 20.000 morts a la ciutat d’Armero.

Llacuna sísmica: La zona que té major probabilitat de patir un sisme és una llacuna sísmica, o sigui, una zona que encara no ha estat afectada per un terratrèmol, però envoltada per altres que sí ho han estat.

Altres fenòmens volcànics

Caiguda de piroclasts: Són fragments de roques sòlides o semisòlides expulsats pel volcà que provoquen riscos per impactes directes o acumulació (esfondraments). Els més petits, que romanen a l’atmosfera suposen un risc per a l’aviació i poden produir, en cas d’una erupció molt forta, un canvi climàtic temporal a tot el planeta.

Núvols roents (o colades piroclàstiques): El fenomen més perillós. Masses de gas i piroclasts que es desplacen vessant avall i arrasen tot el que troben al seu pas. Poden arribar als 800o C i assolir velocitats de 200 o 300 km/h.