Tipus de diccionaris i funcions del llenguatge

Tipus de diccionaris

Diccionari general de la llengua: recull mots i en dona la informació bàsica. / Diccionari escolar: diccionaris adaptats als infants i adolescents. / Diccionari normatiu de la llengua: únic que té caràcter oficial, mots acceptats per l'autoritat lingüística competent (Institut d'Estudis Catalans). / Diccionaris bilingües: mots d'unes altres llengües. / Diccionaris de sinònims i diccionaris ideològics: ordenen paraules seguint un criteri equivalent, hi ha antònims. / Diccionaris visuals: mots amb il·lustracions. / Diccionari etimològic: on buscaries l'origen dels mots. / Diccionari de dificultats: recull paraules de les quals els parlants tenen algun tipus de dificultat i també els considerats incorrectes. / Diccionaris ortogràfics i de pronúncia. / Diccionaris de locucions i frases fetes. / Diccionaris especialitzats i temàtics: locucions i compostos sintagmàtics amb el seu significat. / Diccionaris enciclopèdics: presenten mots i noms propis, i les definicions es complementen amb la informació de caràcter científic i humà. / Camp semàntic: de fuster, són eines, martells, etc.

Funcions del llenguatge

Funció referencial o informativa: quan el missatge es limita a transmetre informació sobre un referent, de manera objectiva. (Aquest arbre és una alzina).
Funció emotiva o expressiva: si el missatge expressa el que sent l'emissor. Per tant, es dóna informació i a la vegada s'expressa un estat d'ànim de l'emissor. (Em fa mal el cap).
Funció conativa o apel·lativa: es pretén que el receptor faci unes determinades coses. Per tant, l'element més important de la comunicació seria el receptor. (Calla i seu!). / Funció fàtica o de contacte: tant l'emissor com el receptor poden obrir i tancar la comunicació, comprovar si el canal funciona. (Escolti? Adéu!). / Funció metalingüística: predomina aquesta funció quan fem servir el llenguatge per parlar sobre el mateix llenguatge. (La paraula finestra té tres síl·labes. Com s'escriu la paraula cavall?). / Funció poètica, retòrica o estètica: quan es vol donar més importància a la forma del missatge. És pròpia de la poesia, dels acudits, dels jocs de paraules.

Activitats

Adjectius:

• aire: aeri-aèria
• or: auri-àuria
• arbre: arbori-arbòria
• ferro: ferri-fèrria
• llet: lacti-làctia
• marbre: marmori-marmòria
• os: ossi-òssia
• plom: plumbi-plúmbia
• vidre: vitri-vítria

Pseudoderivats:

• aigua: aquàtic-aquós
• servei: servicial
• espai: espacial
• ull: ocular
• orella: auricular
• any: anual
• cor: cordial
• mes: mensual
• boca: bucal
• pare: patern-paternal
• llavi: labial

Separació de síl·labes:

• creu-re: diftong decreixent
• crè-ieu: hiat + triftong
• crei-eu: triftong
• cre-ar: hiat
• cre-eu: diftong decreixent
• cre-ueu: triftong
• cre-à-veu: diftong decreixent
• cre-a-ri-eu: diftong decreixent
• creu-ri-eu: diftong decreixent
• cre-ua-ri-eu: diftong decreixent

Tipus de text

Text conversacional

Suposa un intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors. Tenen un paper molt important els codis no verbals, sobretot el llenguatge gestual, que modula l'intercanvi d'informació. Des del punt de vista gramatical, hi predominen certes modalitats oracionals (exclamació, interrogació, exhortació), s'utilitzen pronoms personals febles, adverbis d'afirmació i negació i construccions inacabades.

Text descriptiu

Ofereix una explicació detallada i ordenada de les característiques d'un objecte, persona, lloc o ambient. El paràmetre principal del text descriptiu és l'espai. Es caracteritza per:

• L'objecte descrit: els tres principals temes d'escriptura són les persones, els objectes, els llocs i ambients.
• El punt de vista: des d'aquest punt de vista distingim entre descripció objectiva (presentació neutra de l'objecte descrit) i descripció subjectiva (amb incorporació de l'opinió personal de l'emissor).
• L'ordre intern del text: es donen dues estructures: del general al particular, és a dir, de la presentació global de l'objecte descrit a l'exposició dels detalls; o bé del particular al general, és a dir, d'algun detall significatiu o atractiu a una visió general de l'objecte descrit.

Predominen noms, adverbis i locucions, adjectius abundants i comparacions.

Text instructiu

És un text en què l'emissor indica les accions que s'han de fer per aconseguir un objectiu determinat. També s'anomenen directius, poden ser orals o escrits i demanen la implicació del receptor com a destinatari de les ordres o obligacions i pretenen que actuï en un determinat sentit. El contingut s'enumera de manera lògica: en primer lloc, es fa una presentació dels materials que s'utilitzaran. Característiques:

• Predomini de les modalitats oracionals exhortatives i imperatives.
• Ús de la segona persona gramatical o de formes impersonals equivalents.
• Ús del mode imperatiu i de perífrasis d'obligació.
• Ús de numerals per ordenar els passos a seguir.

Text predictiu

Expressa una previsió futura sobre un aspecte determinat. Poden ser orals o escrits. Normalment, fonamenta la predicció en dades i condicionants de la situació present i fa una referència constant a un temps futur. Característiques:

• Ús dels temps verbals que expressen futur.
• Ús d'adverbis i locucions que expressen temps.
• Ús de perífrasis de probabilitat.
• Abundància d'oracions condicionals.