Tipus de Contraccions Musculars i Factors Determinants

La Contracció Muscular

La contracció muscular és el procés fisiològic en el qual els músculs desenvolupen tensió i s'escurcen o s'estiren per raó d'un previ estímul d'extensió. Les contraccions involuntàries són controlades pel sistema nerviós central, mentre que el cervell controla les contraccions voluntàries, i la medul·la espinal controla els reflexos involuntaris.

Força Muscular

La força muscular és la capacitat física que permet a una persona crear una tensió muscular amb la finalitat de vèncer una oposició o una sobrecàrrega. Aquesta força muscular la podem manifestar de diferents maneres:

1. Força màxima: tensió que ha de realitzar la musculatura per vèncer una oposició màxima.
2. Força explosiva: se supera una oposició petita però aplicant la màxima velocitat de moviment.
3. Força resistència: es repeteix el treball de forma constant durant bastant de temps.

Tipus de Contraccions Musculars

1. Contraccions isotòniques: Són aquelles contraccions en les que les fibres musculars, a més de fer una contracció, modifiquen la seva longitud (s'allarguen o s'escurcen). Les contraccions isotòniques són les més comunes en la majoria dels esports, activitats físiques i activitats corresponents a la vida diària, ja que en la majoria de les tensions musculars que exercim solen realitzar-se per un escurçament i un allargament de les fibres musculars d'un múscul determinat. Les contraccions isotòniques es divideixen en: concèntriques i excèntriques.

• 1.1. Contraccions concèntriques: Una contracció concèntrica es produeix quan un múscul s'escurça, és a dir, que els punts d'inserció dels músculs s'ajunten, s'escurcen o es contreuen. Resumint: quan els punts d'inserció d'un múscul s'apropen, la contracció que es produeix és concèntrica.
• 1.2. Contracció excèntrica: El múscul desenvoluparà la tensió allargant-se, és a dir, estenent la seva longitud. Un exemple clar és quan portem el got des de la boca fins a recolzar-lo en la taula; en aquest cas, el bíceps braquial es contreu excèntricament. Podem dir que quan els punts d'inserció d'un múscul s'allarguen, es produeix una contracció excèntrica.

2. Contracció isomètrica: La paraula isomètrica significa (iso: igual; mètrica: mesura/longitud) igual mesura o igual longitud. El múscul genera tensió però sense escurçar ni allargar la musculatura. Un exemple de la vida quotidiana seria quan portem a un nen a coll; els braços no es mouen, mantenen al nen en la mateixa posició i generen tensió perquè el nen no caigui a terra. No es produeix ni escurçament ni allargament de les fibres musculars.
3. Contraccions auxotòniques: Aquest cas és quan es combinen contraccions isotòniques amb contraccions isomètriques.
4. Contraccions isocinètiques: Nou tipus de contracció, almenys pel que fa a la seva aplicació en la pràctica esportiva. Es defineix com una contracció màxima a velocitat constant en tota la gamma de moviment. Són esports en els que no es necessita generar una acceleració en el moviment, és a dir, en aquells esports en els quals el que necessitem és una velocitat constant i uniforme, com pot ser la natació o el rem. Les màquines isocinètiques que podem trobar a alguns gimnasos estan preparades perquè exerceixin la mateixa tensió i velocitat en tot el recorregut del moviment. Per realitzar un entrenament amb màquines isocinètiques es necessiten equips especials. Aquests equips contenen, bàsicament, un regulador de velocitat, de manera que la velocitat del moviment es manté constant, qualsevol que sigui la tensió produïda en els músculs que es contreuen. De manera que si algú intenta que el moviment sigui tan ràpid com resulti possible, la tensió engendrada pels músculs serà màxima durant tota la gamma de moviment, però la seva velocitat es mantindrà constant.

Evolució de la Força

L'evolució de la força i la millora de la força muscular es fa evident a partir dels 8 anys, però a partir dels 12 anys aquesta qualitat pot millorar molt, encara que la seva evolució és diferent si es tracta del sexe masculí o sexe femení. Els nois desenvolupen més massa muscular, per tant, tenen més possibilitats d'adquirir més nivells de força. La força arriba al seu nivell màxim cap als 25 anys, però amb entrenament adequat pot mantenir-se fins als 35. En el cas de les persones sedentàries, que no treballen la força muscular, es produeix una atròfia muscular o disminució del volum muscular i la pèrdua progressiva i ràpida de la força.

Factors Condicionants de la Força

En l'Àmbit del Sistema Muscular

• Tipus de fibres musculars (ràpides o lentes). Per exemple, les persones de raça negra tenen més quantitat de fibres ràpides que les persones de raça blanca (en termes absoluts). Sempre tindran un cert avantatge en totes les activitats que impliquen la força màxima i la força explosiva, com poden ser les curses de velocitat, els salts, esports amb gran força explosiva com el bàsquet, etc. En esports de més resistència, com les distàncies llargues en atletisme, no tenen cap avantatge real quant al tipus de fibres musculars, però també dominen les distàncies.
• El gruix i la llargada de les fibres musculars (volum). Com més gruixudes són, més força fan. L'augment del volum de les fibres s'anomena hipertròfia muscular. Algunes persones també tenen de manera natural uns músculs més grans que altres, però és l'entrenament el que modifica més aquesta característica.
• El tipus de contracció del múscul, que pot ser isotònica concèntrica (grau més petit de força màxima), isotònica excèntrica (màxim grau de força) o isomètrica (grau intermedi de força). Per augmentar la força, el més adequat és entrenar amb diferents tipus de contraccions.
• El tipus de palanca: això depèn de com estan inserits els músculs als ossos. Sense entrar en més explicacions, podem veure que els bessons, malgrat tenir un volum similar al tríceps braquial, poden exercir molta més força.

En l'Àmbit del Sistema Nerviós

• Coordinació intermuscular: La coordinació dels diferents músculs que efectuen el moviment.
• Coordinació intramuscular: Fa referència a la capacitat de les fibres musculars de treballar totes a la vegada.
• La temperatura del múscul, que pot augmentar amb un bon escalfament.
• L'estat de forma o d'entrenament: com més nivell de forma, més rendiment.
• La motivació per portar a terme l'activitat.
• El sexe. En valors absoluts, els homes disposen de més força que les dones.