Tipus de conflictes i vies per a la gestió

Tipus de conflictes

Segons la capacitat de mediació

· Conflictes mediables: són tots els que es generen per desacords. Una tercera persona neutral pot ajudar a trobar una resolució satisfactòria per a les dues parts.

· Conflictes no mediables: impliquen delicte, especialment quan comporta abús, submissió o violència. La resolució sempre ha d'arribar per la via judicial.

Segons la seva visibilitat

· Conflicte latent: les parts no reconeixen que existeix.

· Conflicte manifest: les parts reconeixen conscientment i el fan públic.

· Pseudoconflicte: les parts viuen la situació com a conflictiva, però des de fora no s'observa o percep el conflicte.

· Conflicte endèmic: les parts han après a conviure amb la situació i no hi ha voluntat de resoldre'l, ja que la situació es percep com a normal.

· Conflicte invisible: una de les parts sotmet a l'altra. Pot ser dificil de detectar, i quan es fa pot resultar dificil determinar quan va començar.

· Conflicte inexistent: es produeix un desequilibri, en el qual la part perjudicada es creu que s'ho mereix, i nega o justifica els fets.

· Conflicte emmascarat: conflicte del qual no es manifesta tota la magnitud, només s'observa la punta del Iceberg. Conflicte difícil de resoldre.

· Conflicte institucionalitzat: és el que passa a instàncies socials formals o jurídiques quan s'esgota la capacitat de gestió o resolució en l'àmbit privat.

Segons les seves causes

· Conflicte de relació: apareix per la convivència entre 2 parts o més. Les causes del conflicte poden ser molt diverses. Es poden manifestar de forma agressiva.

· Conflicte d'informació: ocasionat per una comunicació defectuosa entre les parts. Es pot originar per una informació insuficient o errònia.

· Conflicte d'interessos: originat per la concurrència de necessitats incompatibles o percebudes com a tals.

· Conflicte estructural: generat pel funcionament mateix del grup i la relació entre els seus membres. Funcionament poc democràtic, per l'existència d'estructures no equitatives.

· Conflicte de valors: originat per sistema de creences incompatibles. Les persones assumeixen uns valors sobre les normes de convivència i les maneres d'entendre el món de la seva cultura.

Segons qui hi participa

· Conflicte intrapersonal: es genera a l'interior de la persona.

• · Frustació: la persona es veu incapaç d'assolir les seves metes.
• · Conflicte d'interessos: quan la persona ha de triar entre 2 opcions incompatibles.
• · Conflicte de rols o de papers: es presenta quan el paper que assumim en una àrea de la nostra vida entra en opció amb el que assumim en una altra àrea.

· Conflicte interpersonal: es produeix entre 2 persones o més.

· Conflicte intragrupal: es produeix a l'interior d'un grup.

· Conflicte intergrupal: es produeix entre 2 o més grups.

Problema (subjectiu) i conflicte (objectiu)

· Problema (subjectiu): situació en la qual s'observen dificultats a partir de fets clarament demostrables. Es fa èmfasi en l'objectivitat.

· Conflicte (objectiu): se situa dins el problema, està centrat en la relació entre les parts, és a dir, en el desacord, enfrontament o contraposició a causa dels interessos o punts de vista diferents.

Evolució dels conflictes

· Fets desencadenants: són els esdeveniments que marquen el començament del conflicte.

· Sorgiment: el conflicte iniciat o exterioritzat es transforma i es generalitza. Les qüestions més simples es compliquen.

· Polarització: les parts del conflicte tendeixen a bipolarització i comencen a parapetar-se en posicions més rígides.

· Espiral: Mitjançant un procés d'acció-reacció en espiral, s'assisteix a un increment de l'hostilitat, que arriba fins i tot a un desig de fer mal a la part contrària.

· Estereotips: el problema s'estabilitza en unes posicions rígides i estereotipades on protagonistes tenen la certesa que les seves imatges són les bones i exemplars. Hi ha un deteriorament de comunicació.

Piràmide de Maslow

És una piràmide jerarquitzada, la qual cobertes les del nivell 1, la persona percep amb més intensitat les necessitats del nivell 2, i així successivament fins arribar a l'últim nivell on se situen les necessitats d'autorealització personal. Per tant, descriu una jerarquia de necessitats humanes.

1. Necessitats fisiològiques (vitals, respirar beure..)
2. Necessitats de seguretat i protecció.
3. Necessitats d'afiliació i afecte.
4. Necessitats de reconeixement.
5. Necessitats d'autorealització

Vies per a la gestió de conflictes

GAC (gestió alternativa de conflictes)

Conjunt de tècniques, que permeten resoldre conflictes sense recórrer a la força ni a la intervenció judicial. Busca un benefici per les 2 parts, i anteposa els interessos de la comunitat als individuals.

Tècniques de gestió de conflictes

· Negociació: les parts dialoguen sobre els problema i intenten arribar a una solució satisfactòria de mutu acord per ambdues parts, sense necessitat que intervingui una tercera part.

· Mediació: tècnica de gestió o resolució de conflictes on una persona neutral, mediadora, ajuda a les parts a trobar una sortida beneficiosa per a totes parts.

· Conciliació: tècnica que es porta a terme en un centre de conciliació o en un jutjat de pau. Ofereix a les parts una solució ràpida, eficaç i econòmica sense necessitat de recórrer a un procés judicial.

· Arbitratge: sistema de resolució de conflictes on les parts interessades es sotmeten voluntàriament a la tutela d'una 3a persona de la seva confiança.

· Judici: sistema de resolució de conflictes on una 3a part imparcial imposa la solució del conflicte, dictant sentència.

· Transacció: mètode per a la gestió o resolució de conflictes on les parts interessades negocien un contracte que se sotmet a l'aprovació per evitar els abusos de poder

Mètodes de gestió

· Mètodes de gestió Transaccionals: la decisió la prenen les parts del conflicte, que arriben a un acord per elles mateixes, o amb l'ajuda d'una 3a part.

· Mètodes de gestió Adversarials: la decisió la pren una 3a part. Per tant, correspon a les tècniques d'arbitratge i judici.

Espais de trobada intercultural

· Culturals: associacions culturals, grups de dansa, coral...

· Socioeducatius: centres de temps lliure, ludoteca, espais familiars...

· Esportius: club d'handbol, agrupació ciclista..

· Associatius: centre cívic, participació ONG, partit polític..

· Altres

Espais de trobada amb una finalitat més específica de suport als grups o col·lectius minoritaris o més vulnerables:

· Grups d'acolliments a immigrants: espai que pretén potenciar el suport i la promoció de les xarxes dins el col·lectiu mateix, oferint a la vegada la informació adequada per facilitar l'ús dels recursos de manera normalitzada.

· Grups de suport: espais de reunió que es duen a terme treballs en xarxa, s'aborden i es prevenen les dificultats que puguin sorgir en la vida diària de les persones immigrants, donant suport i acompanyant-los.

Funcions mediació intercultural

· Preventiva: promoure la comunicació i la relació entre persones i grups d'identitats culturals diferents.

· Rehabilitadora: la funció és intervenir en la gestió de conflictes generats a causa de la diversitat, tant a l'interior d'un mateix col·lectiu, en relació entre la cultura majoritària i les minoritàries, o entre aquestes.

· Creativa: pretén fomentar la transformació de la comunitat a partir de la creació de maneres noves i no rutinàries de posar en contacte les diferents cultures i aprofitar-ho per millorar la comprensió i també la convivència.

Formes d'enfrontar-se amb el conflicte

· Competició: intentar guanyar sempre, sense pensar en l'interès de l'altre, fins i tot a costa de l'altre.

· Evitar: no afrontar els problemes, evitar-los o postposar-los.

· Acomodar-se: cedir, renunciant als meus interessos.

· Compromís: Buscar acords, basats en la renúncia parcial dels meus interessos.

Provença de conflictes

Desenvolupament de capacitats, habilitats i estratègies per abordar els conflictes en els primers estadis. En aquest cas no es tracta de prevenir, sinó provenir. La clau és aprendre a analitzar els conflictes i a descobrir-ne la complexitat, per així detectar prematurament les causes que els originen.

Principis que ajuden a entendre el conflicte com un element positiu

· És inherent a les relacions humanes, necessari i inevitable.

· És un mitjà d'expressió de les necessitats.

· És una oportunitat excel·lent per al desenvolupament personal i a la millora de la convivència.

· És un mecanisme que afavoreix la transformació social.

· Contribueix a la consideració de la diversitat com un valor.

Les 3P del problema

La gestió efectiva d'un conflicte serà més fàcil si partim d'un coneixement profund, encarant-lo des de l'arrel, tot fomentant un procés de resolució just.

Es proposa un esquema per analitzar els conflictes, amb les 3 p (persona, procés i problema.