Tipus de conflictes: causes, prevenció i gestió

Tipus de conflictes i les seves causes

Conflictes sobre la informació (les dades):

• Manca d'informació.
• Informació defectuosa o errònia.
• Opinions diferents sobre el que és rellevant.
• Interpretacions diferents de les dades.
• Diferents procediments de valoració, d’avaluació.

Conflictes d'interessos:

• Situació de competència (percebuda o real).
• Interessos substantius (contingut) en conflicte.
• Interessos procedimentals.
• Interessos psicològics.

Conflictes estructurals:

• Patrons de comportament o d'interacció destructius.
• Desigualtat en el control, la propietat o la distribució de recursos.
• Desigualtat en el poder i en l'autoritat.
• Factors geogràfics, físics o ambientals que impedeixen la cooperació.
• Les restriccions de temps (limitacions temporals).

Conflictes de valors:

• Diferències de criteri en avaluar les idees o els comportaments.
• Metes valuoses intrínsecament excloents.
• Diferències en les formes de vida, ideologia i religió.

Conflictes en les relacions:

• Presència d'una alta intensitat emocional (emocions intenses).
• Percepcions equivocades o opinions estereotipades.
• Comunicació pobra, malentesos o errors en la comunicació.
• Comportament negatiu reiterat.

Tipus de conflictes segons l'àmbit

Intrapersonal: (dins de cada persona). Les idees, pensaments, emocions, valors, predisposicions, impulsos, entren en col·lisió uns amb altres.

Interpersonal: (entre persones). Cònjuges, parelles, pares i fills, entre el cap i els treballadors, entre amics, etc.

Intragrupal: (dins d’un grup). En les famílies, les organitzacions, corporacions...

Intergrupal: (entre dos). Dues nacions, entre sindicats i patronal, etc. Conflictivitat complicada pel nombre de persones implicades i les interaccions entre elles. Pot haver conflictes simultanis dins d’un grup i d’aquest amb un altre.

Prevenció, gestió i transformació de conflictes

Prevenció: preveure (el conflicte) per evitar-ne l’efecte.

Gestió: “Manejar o conduir una situació problemàtica”, és a dir, fer gestions per aconseguir alguna cosa. És una forma eficient de gestionar el conflicte. En una altra accepció, es reconeix que el conflicte no es pot resoldre en el sentit d’acabar amb ell i es posa l’accent en limitar les conseqüències destructives del conflicte.

Transformació: l’accent se situa en la naturalesa dialèctica del conflicte. El conflicte és un fenomen de la creació humana que forma part natural de les relacions i que es pot modificar.

Re/solució: concepte que indica la necessitat d’entendre com el conflicte ha començat i ha acabat i busca una convergència dels interessos dels actors.