Tipus, concentració i solubilitat de les dissolucions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,7 KB
Tipus i classificació de les dissolucions
Dissolucions ideals: si el solut i el dissolvent tenen la mateixa naturalesa i es barregen perfectament.
Dissolucions reals: ens donen valors aproximats de referència de la solubilitat.
- Depenen de la naturalesa del solut (afinitat en aigua): solucions de substàncies no polars, substàncies semipolars o solucions d’electròlits.
- Depenen de les forces que es mantenen en estat líquid: dissolvents polars, dissolvents semipolars o dissolvents apolars.
- Depenen de la seva afinitat en aigua: aigua, dissolvents aquosos i hidromiscibles o dissolvents liposolubles.
Expressions de la concentració de les dissolucions
La concentració d’una dissolució és la quantitat de solut que s’ha dissolt en una quantitat determinada de dissolvent o de dissolució.
Solubilitat
La solubilitat és la facilitat que presenten les substàncies per a dissoldre’s, que depèn en major part de la Tª. La solubilitat d’un solut en un dissolvent es defineix com:
- Quantitat de solut necessària per a formar una dissolució saturada en una quantitat de dissolvent a una Tª fixa.
El límit de solubilitat és donat pel coeficient de solubilitat:
- És la màxima quantitat de solut que pot tenir una dissolució.
- És igual a la concentració de solut en una dissolució saturada.
Dissolució saturada: el dissolvent conté la màxima quantitat de solut per dissoldre’s a una determinada Tª.
Dissolució insaturada: el dissolvent conté la menor quantitat de solut per dissoldre’s a una determinada Tª.
Dissolució sobresaturada: el dissolvent conté major quantitat de solut de la que pot dissoldre a una determinada Tª.
Dissolució diluïda: la proporció de solut és petita respecte al dissolvent.
Dissolució concentrada: la proporció de solut és molt gran respecte al dissolvent.
Equilibri de solubilitat
- És dinàmic i heterogeni.
- La reacció directa és de dissolució i la inversa de precipitació.
Reaccions de precipitació: donen com a resultat la formació d’un producte insoluble.
Precipitat: sòlid insoluble que es forma per una reacció en dissolució.
Corba de solubilitat
- Si la corba decreix al incrementar la Tª, és una reacció exotèrmica i és més difícil de dissoldre.
- Si la corba augmenta en front la Tª, és una reacció endotèrmica i té menys dificultat per dissoldre’s.
Mesclem dues dissolucions que contenen dos ions que poden formar una sal insoluble. Es formarà precipitat o no:
- Kps → en l'equilibri de saturació. [Si Kps ↑, la solubilitat↑]
- Q → concentracions a qualsevol moment que no és equilibri.
- Si Q=Kps → equilibri: dissolució saturada.
- Si Q>Kps → es desplaça cap a l’esquerra: precipita.
- Si Qps → no precipita: dissolució no saturada.
Factors que afecten a la solubilitat
Temperatura
Si el procés és exotèrmic no afavoreix a la solubilitat: ↑Tª, S↓.
Si el procés és endotèrmic sí afavoreix: ↑Tª,S↑.
En sòlids: la majoria són processos endotèrmics. Són més solubles en calent.
En líquids i gasos: la majoria són processos exotèrmics. Són més solubles a menor Tª.
Naturalesa i polaritat del dissolvent
La polaritat està relacionada amb la constant dielèctrica (E) del medi. Si E↑, la polaritat↑, llavors la solubilitat↑.
pH del medi
- Substàncies de caràcter àcid: es dissolen millor en pH alcalí.
- Substàncies de caràcter bàsic: es dissolen millor en pH àcid.
Si el pH es fa més àcid hi haurà menys [OH-], llavors l’equilibri es desplaça cap a la dreta i augmenta la solubilitat. La solubilitat de les sals que contenen anions bàsics augmenta a mesura que el pH disminueix.