Tipus de Complements en Català: Guia Completa

Tipus de Complements en Català

En català, els complements són elements que completen el significat d'altres paraules o sintagmes. A continuació, es detallen els principals tipus de complements:

Complement Directe (CD)

El complement directe (CD) expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. És un complement necessari per completar aquesta acció.

Complement Indirecte (CI)

El complement indirecte (CI) indica qui és el destinatari d'una acció. Va introduït per la preposició a o per a.

Complement de Règim Verbal (CRV)

El complement de règim verbal (CRV), també anomenat complement preposicional, és un complement del verb que va introduït per una preposició determinada pel verb.

Complements Circumstancials (CC)

Els complements circumstancials (també anomenats adjunts) aporten informació sobre alguna circumstància en què es produeix l'acció del verb, però no solen ser indispensables per a la bona construcció de l'oració.

Complement Predicatiu (C. Pred.)

El complement predicatiu (també te'l pots trobar escrit C. Pred.) és un complement del verb que té la funció de complementar alhora dos elements: el verb i el subjecte d'una oració o bé el verb i el complement directe d'aquesta.

Complement del Nom (CN)

Un complement del nom (CN) és un complement que acompanya un nom (un substantiu) i expressa alguna qualitat d'aquest nom.

Complement de l'Adjectiu (C. Adj.)

El complement de l'adjectiu (C. Adj.) és un complement que acompanya un adjectiu, com diu el mateix terme.

Complement de l'Adverbi (C. Adv.)

El complement de l'adverbi o complement adverbial (C. Adv.) és un complement que acompanya un adverbi. Aquest complement completa el significat d'un adverbi que fa de nucli d'un sintagma adverbial.

Regles Ortogràfiques i Gramaticals

A continuació, es presenten algunes regles ortogràfiques i gramaticals importants en català:

Sons i Grafies

[p] p/b [d] d [f] f [z] s/z [j] i [dz] tz [b] b/v [k] c/k/g/q/qu [v] f [ʃ] x/ix [w] u [tʃ] tx/g/ig [t] t/d [g] [dʒ] tj/tg/dj [ʎ] ll [ɱ] mf/nf [ɲ] ny/nll [ŋ] nc/ng

Diferències entre Paraules

• Perquè (explicació) / Per què (pregunta)
• Sinó (explicació d'alguna cosa) / Si no (condició i el "no" es pot treure)
• Tant (quantitat) / Tan (adjectiu o adverbi)
• Quan (temps) / Quant (quantitat)
• Alhora (mateix temps) / A l'hora (hora concreta)

Model 3

1. Comprensió Lectora

1.1.

a) Falsa (Ho fa el comandant); b) Falsa (Ja ho va estar); c) Vertadera; d) Vertadera; e) Vertadera.

1.2.

a) bocí; b) riallada; c) trespol; d) atiaren; e) jeia.

1.3.

a) -les, les: les pomes; b) l'hi: la poma (l') a en Daniel (hi); li: a en Daniel; hi: a la poma.

1.4.

Resposta possible: La persona indigna és aquella que es diverteix amb les desgràcies dels altres i no la que s'ajup per poder agafar menjar. El comandant és un ésser menyspreable per riure's dels qui no considera persones.

1.5.

1.5.1.

Resposta possible: El Foraster, la Cecília i en Vergés defensen una visió més moderna i racional, com es demostra en la solució que troben per resoldre la sequera que pateix el poble. El bàndol immobilista, tradicional i que no vol tocar les fonts per pal·liar la sequera el formen en Pere Amat, Mossèn Gregori i el batlle, Joan Gatell.

1.5.2.

a) Falsa (És la tercera feina); b) Vertadera; c) Vertadera; d) Falsa (La Rita és el segon fill); e) Vertadera.

1.5.3.

a) Vertadera; b) Falsa (És l'acte II); c) Falsa (El pare de la Cecília es diu Pere); d) Vertadera; e) Vertadera.

2. Expressió Escrita

2.1.

«Tornava a tenir gana. Era jove, i de mena de vida. El dinar només l'enganyaria, la gana. Potser la cuinera, d'amagat, li passaria restes de menjar, alguna vegada s'havia arriscat a fer-ho, quan Ell reposava llegint, havent dinat. Cinc hores de treballar, amb aigua de castanyes i un bocí de pa de sègol, el menaven, quasi, al defalliment. De cop, mentre eren al vestíbul, a punt de sortir, tres pomes d'or —era un miratge?— rodolaren per terra amb una riallada sonora; tots quatre treballadors es posaren de quatre grapes al trespol per collir-les, mentre el comandant es divertia, les empenyia amb el peu.» Torna a tenir gana. És jove, i de mena de vida. El dinar només l'enganyaria, la gana. Potser la cuinera, d'amagat, li passaria restes de menjar, alguna vegada s'arrisca a fer-ho, quan Ell reposa llegint, havent dinat. Cinc hores de treballar, amb aigua de castanyes i un bocí de pa de sègol, el menen, quasi, al defalliment. De cop, mentre són al vestíbul, a punt de sortir, tres pomes d'or —és un miratge?— rodolen per terra amb una riallada sonora; tots quatre treballadors es posen de quatre grapes al trespol per collir-les, mentre el comandant es diverteix, les empeny amb el peu.

3. Reflexió Lingüística

3.1.

3.1.1.

Complement o objecte directe

3.1.2.

Complement o objecte indirecte

3.1.3.

Oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom

3.1.4.

Oració subordinada adverbial causal

3.1.5.

Oració coordinada adversativa

3.2.

a) què / que; b) pot ser / potser; c) molt / gaire; d) gens / res; e) gairebé / gaire bé.

3.3.

a) estén; b) jeguis; c) exclòs; d) ressent, ressenten; e) donessis.

3.4.

El dinar només l'enganyaria, la gana. Potser la cuinera, d'amagat, li passaria restes de menjar, alguna vegada s'havia arriscat a fer-ho.

3.5.

a) blavor; b) ensagnar, ensangonar; c) encomanadissa; d) enquitranada; e) empolainat.

Model 4

1. Comprensió Lectora

1.1.

a) Vertadera; b) Falsa (Hi ha estudis, però no suficients); c) Vertadera; d) Vertadera; e) Falsa (Sabem que l'emoció és important, però no més que la motivació).

1.2.

a) terme; b) implicada; c) troballes; d) independència; e) eventual.

1.3.

a) ho: que aquelles experiències que comporten una càrrega emotiva important tenen més probabilitat de recordar-se; b) 'l: el nou gos del veí.

1.4.

Resposta possible: L'estudiant ha de respondre que la neurociència ha confirmat el pes que tenen les emocions i la motivació a l'hora de generar records i aprenentatge, però també ha descobert la funció de l'amígdala i l'hipocamp com a estimuladors de la memòria. Això sí, encara falta per investigar en aquest camp.

1.5.

1.5.1.

Resposta possible: En Quimet és un home dominant i masclista que no deixa que la Natàlia se senti plena ni lliure. L'Antoni és un home impotent que ofereix ajut i protecció a la Natàlia i als seus fills. És una relació quasi d'amistat, mitjançant la qual la Natàlia recupera el seu nom i, simbòlicament, la seva identitat i autonomia.

1.5.2.

a) Falsa (En Quimet obliga la Natàlia a deixar la feina); b) Falsa (L'Enriqueta era una venedora, no un familiar); c) Vertadera; d) Falsa (La Rita és qui més s'assembla al pare); e) Vertadera.

1.5.3.

a) Vertadera; b) Vertadera; c) Falsa (Vol ser mestra); d) Falsa (És un personatge dubitatiu que es mou per l'amor cap a la Cecília); e) Vertadera.

2. Expressió Escrita

2.1.

Davant un estímul emocional com l'atac d'un gos, l'amígdala envià senyals a l'hipocamp que potenciaren la seva capacitat de crear records d'aquella experiència. Potser el problema fou que quan parlàrem d'emoció en educació férem servir el terme de manera molt àmplia, i amb ell també volguérem referir-nos a motivació. Fou obvi que, per aprendre, la motivació fou absolutament essencial.

3. Reflexió Lingüística

3.1.

3.1.1.

Oració simple impersonal

3.1.2.

Atribut

3.1.3.

Oració subordinada substantiva de relatiu de complement del nom

3.1.4.

Oració copulativa

3.1.5.

Subjecte

3.2.

a) em / hem; b) gairebé / gaire bé; c) són / son; d) sobre tot / sobretot; e) sòl / sol.

3.3.

a) rient; b) sàpigues; c) tus; d) cabo; e) molt.

3.4.

Saps l'última de la Txell? Va perdre quasi mig curs de batxillerat quan va estar malalta, però ha triomfat a la selectivitat: s'ha embutxacat quasi un 13! Quin goig tenir-la com a alumna.

3.5.

a) empetiteixen; b) atrafegades; c) blavor; d) alleugeriment, alleujament; e) murallant, emmurallant.