Tipus de Cases Romanes: Domus, Insula i Villa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,44 KB
La Domus Romana
La domus era la casa romana dissenyada per a una sola família. Estava orientada cap a l’interior, amb obertures al sostre per permetre l'entrada de llum i aire. Generalment, no tenia finestres exteriors i solia tenir un sol pis. A l'atri (el centre de la casa), hi havia un petit jardí (hortum), i les habitacions s'utilitzaven per a fins específics.
Zones de la Domus
Vestibulum i Fauces: Passadís que precedia l'entrada principal (ianua) i la secundària (posticum), sovint flanquejat per sales comercials (tabernae) llogades com a botigues.
Atrium: El cor de la casa, amb una obertura al sostre (compluvium) per on entraven llum, aire i aigua, que es recollia a l'impluvium per anar a una cisterna. Aquí també hi havia el larari, un petit altar dedicat als déus protectors de la llar.
Cubiculum: Habitacions petites destinades a dormir, generalment austeres i sense finestres exteriors.
Tablinum: Gran habitació utilitzada pel paterfamilias, el cap de família, com a despatx o sala de recepció, sovint amb vista al peristil.
Triclinium: Habitació destinada als àpats, equipada amb llits (lecti) adossats a les parets per menjar reclinat. En cases luxoses, sovint es trobava al voltant del peristil.
Andron: Passadís que comunicava l'atri i el peristil, evitant passar pel tablinum.
Peristylium: Jardí interior envoltat per un pòrtic amb columnes, una influència de la cultura grega. Al centre, sovint hi havia una piscina o una font i obres d’art. Les habitacions més luxoses de la casa se situaven al voltant del peristil.
Culina: Cuina petita i modesta amb un fogó de pedra. Sovint estava acompanyada de lavabos (lavatrina) i, en alguns casos, d'un bany privat (balneum).
L'Insula Romana
La majoria dels ciutadans romans vivien a les insulae, blocs de pisos de lloguer amb diversos apartaments per a famílies. Les restes trobades, especialment a Òstia, ens permeten conèixer les seves característiques:
Podien tenir entre 3 i 4 pisos d'alçada.
Disposaven de balcons i finestres exteriors per aprofitar millor la llum natural.
Les habitacions no tenien un ús fix predefinit; es feien servir segons les necessitats de cada llogater.
Estaven construïdes principalment amb fusta i maons de baixa qualitat, cosa que les feia molt vulnerables a incendis i esfondraments.
Escales llargues connectaven els diferents pisos i apartaments. Cada apartament solia tenir una sala d'estar amb finestra o balcó, dormitoris i un distribuïdor que sovint funcionava també com a espai de cuina.
Generalment, no tenien aigua corrent dins dels apartaments i les latrines (lavabos) eren comunitàries, situades a la planta baixa o a l'exterior.
La Villa Romana
Els romans més benestants solien posseir una villa de camp, situada en llocs amb bon clima i prop de rius o del mar. Aquesta gran casa de camp es dividia generalment en dues parts principals:
Villa Rustica: La part dedicada a les feines del camp i l'explotació agrícola. Incloïa corrals, estables, galliners, graners, cellers i altres edificis per a treballs agropecuaris. També disposava d'una cuina gran, menjador, habitacions per als treballadors i magatzems, sovint separats per minimitzar el risc d'incendis.
Villa Urbana: La residència del senyor (dominus) i la seva família, situada en un lloc amb bones vistes, on es retiraven per descansar i gaudir de la natura. Tenia moltes finestres per gaudir de l’aire i el paisatge. L'entrada principal sovint es feia pel peristil. Incloïa diversos triclinis per als àpats (adaptats a les estacions, com el d'estiu o el d'hivern), dormitoris luxosos, una bibliotheca per a l’estudi, i sales de bany privades equipades com a petites termes públiques. També podia disposar d’una piscina exterior per nedar. L'arquitectura sovint presentava pòrtics amb columnes per passejar a cobert independentment del temps.