Tipus de Carrosseries i Proves de Seguretat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,31 KB

Tipus de Carrosseria

Carrosseria i Xassís Separats

És el sistema més antic i actualment només s'utilitza per a camions, tot-terrenys i carrosseries de fibra. Les parts bàsiques són el bastidor i la carrosseria.

Carrosseries Autoportants

Existeixen les autoportants soldades (que les seves parts desmuntables són: el capó, les portes i el portó).

Transformació d'Energia

Ec = Energia cinètica

Ep = Energia potencial

Er = Energia de roçament disipada pels frens

Ed = Energia de deformació

L'energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma. El motor d'un vehicle és l'encarregat de transformar, mitjançant la combustió, l'energia del combustible en energia cinètica per moure el vehicle (aquesta energia és suportada pel vehicle).

Esforços de la Carrosseria

De torsió (una roda va cap a dalt i una altra cap a baix), de flexió (tot el cotxe cap a baix), de tracció/compressió (el cotxe es comprimeix) i de cisalladura. Una carrosseria no pot ser ni massa rígida ni massa deformable, sinó que cada part ha de presentar un comportament adequat.

Avantatges d'una Carrosseria Rígida

Uns elevats valors de rigidesa, de torsió i de flexió aporten avantatges com:

  • Menys vibracions.
  • Menys sorolls.
  • Mantenir posicions i toleràncies de muntatge de portes i capós.
  • Més facilitat de conducció.
  • Més resistència a ruptures degudes a la utilització en paviments irregulars.
  • Millor sensació de solidesa del vehicle.

Aerodinàmica

La resistència aerodinàmica és la branca de la mecànica de fluids que estudia les accions que apareixen sobre els cossos sòlids quan existeix un moviment relatiu entre aquest i el fluid que els banya, sent aquest fluid un gas. Entre els principis bàsics ens trobem amb el "flux laminar" i el "flux turbulent".

Hi ha diferents resistències que s'oposen a l'avançament del vehicle. Aquestes són la resistència a la rodadura, a la pendent, a l'acceleració i la resistència de l'aire.

Per a l'obtenció d'un bon "Cx" (coeficient de penetració aerodinàmica) no només cal una part frontal afilada. Resulta molt rellevant la circulació entre els baixos i el terra, les turbulències posteriors, la forma general de la carrosseria, etc. I sobretot la mida de la carrosseria (fins i tot, la forma dels retrovisors pot ser rellevant).

Coeficients Aerodinàmics

Coeficient Cy (coeficient de deriva): és molt rellevant en l'estabilitat del vehicle i té un risc d'accident derivat de l'impacte d'una ràfega de vent lateral. A més de la forma del vehicle, influeixen factors com l'adherència de les rodes, el pes del vehicle, el centre de gravetat, la batalla i l'ample de la via.

Coeficient Cz (coeficient de sustentació):

En les condicions de disseny, cal comptabilitzar l'aerodinàmica amb la ventilació interior del motor i frens, la necessitat de resistència estructural, l'habitabilitat interior, l'estètica i la legislació i normativa, amb l'objectiu de fomentar el flux laminar i evitar la generació de turbulències per tal de combinar estabilitat i consum.

Túnel de Vent

Diapositiva 52-53: a) col·lector, b) cambra de tranquil·lització, c) zona de control, d) difusor, e) ventiladors.

Diapositiva 54-55: 1) zona de proves a alta velocitat i control climàtic, 2) zona d'assajos a baixa velocitat, 3-4) zona d'entramats enreixats, 5) entrada i sortida per poder convertir la instal·lació en un circuit obert, 6) ventilador, 7) zona de refredament, 8) zona de gestió de turbulències, 9) difusor.

Prova de Xoc

Es realitza per determinar el procediment de reparació més òptim en vehicles que presenten la mateixa afectació, siguin reparats utilitzant procediments diferents.

Diapositiva 60-61: Frontal (21%), offset (12,3%), frontal oblic (14,6%), davanter oblic (19%), lateral oblic (17,2%), posterior oblic (3,6%), posterior (2,3%) i bolcada (2,8%).

Hi ha diferents tipus de xoc, com l'impacte frontal, lateral, lateral contra pal, posterior, de bolcada, de prevenció de risc d'incendi i d'atropellament.

Tipus d'Impacte

Impacte frontal: Volant i pedals han de desplaçar-se per evitar danys al conductor. No obrir-se cap porta, després del xoc s'ha de poder obrir 1 porta davantera i 1 posterior, els seients podran reclinar-se o moure's per evacuar passatgers, desplaçament del volant entre 80 i 100 mm, no es pot desprendre cap peça interior, nivell de fuga de combustible per sota de 0,5 g/s.

Impacte lateral: els punts d'afectació són el cap, el coll, el tòrax, l'abdomen i la pelvis. El disseny dels seients resulta vital en aquest tipus de proves i millora els resultats amb els airbags de cortina i laterals.

Impacte posterior: cap deformació en l'habitacle, portó no introduït a l'habitacle, instal·lació de combustible estanca, gran importància del recolza-caps.

Prova de bolcada: Els diversos procediments són la bolcada dinàmica, la caiguda lliure i l'aplastament estàtic.

Prova de prevenció d'incendis: Bolcada estàtica i buscar possibles fuites.

Els Dummies

Diapositiva 80-81: 1) Cel·la del dit del peu, 2) Cel·la de càrrega del turmell, 3) Instruments de la part inferior de la cama, 4) Cel·la de càrrega del fèmur, 5) Cel·la de càrrega de la part superior del fèmur, 6) Cel·la de càrrega de l'espina ilíaca anterior, 7) Cel·la de càrrega de l'espina toràcica, 8) Cel·la de la part inferior del coll, 9) Cel·la de càrrega de la part superior del coll, 10) Conjunt d'acceleròmetres del cap, 11) Cel·la de càrrega de clavícula, 12) Cel·la de càrrega de costelles, 13) Cel·la de càrrega de la columna vertebral.

Seqüència de Prova

  1. Calibrar els dummies.
  2. Col·locar els targets.
  3. Instal·lar elements de mesura al vehicle.
  4. Ubicar els dummies en el vehicle.
  5. Col·locar il·luminació i càmeres.
  6. Col·locar el vehicle a la catapulta de llançament o zona d'impacte.
  7. Executar l'impacte.

Entradas relacionadas: