Tipus de Carbohidrats i Lípids en Organismes Viu

Glicosa

G-glucosa: és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic. És un dels principals productes de la fotosíntesi i el principal punt de partida de la respiració cel·lular. La glucosa és una de les principals molècules que serveixen com a fonts d'energia per a les plantes i els animals. Es troba a la saba de les plantes i en el torrent sanguini humà, on es coneix com "sucre a la sang".

Midó

G-midó: El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals. S'acumula en l'interior dels plasts en forma de grànuls de midó. Està format per la unió de centenars a milers d'anòmers de glucosa i, per això, constitueix una gran reserva energètica. Es troba en els amiloplasts de les cèl·lules vegetals. També apareix en alguns protoctists.

Lactosa

G-lactosa: La lactosa és el principal sucre d'origen natural que hi ha a la llet i els productes lactis. La lactosa està formada per glucosa i galactosa, dos sucres simples que el cos utilitza directament com a font d'energia. Un cop ingerida via oral, passa a l'intestí prim on, en circumstàncies normals, hauria de ser absorbida pel torrent sanguini i aprofitada per al correcte funcionament de les nostres cèl·lules.

Sacarosa

G-sacarosa: és el compost orgànic que constitueix el principal component del sucre de taula, és un disacàrid format per la unió d'una de glucosa i una altra de fructosa, proporciona energia per al nostre organisme. La sacarosa és un producte intermedi principal de la fotosíntesi, i en moltes plantes constitueix la forma principal de transport de sucre des de les fulles a altres parts de la planta.

Fructosa

G-fructosa: La fructosa és un sucre simple o monosacàrid que es troba en els éssers vius. És un dels tres sucres més importants que es troben als aliments i també en la sang, juntament amb la glucosa i la galactosa. La fructosa també s'obté per digestió enzimàtica de la sacarosa. La fructosa, quan se la ingereix, es metabolitza i es transforma en glucosa, nutrient que al seu torn li proporciona energia a l'organisme. No obstant això, el seu consum excessiu pot alterar la producció d'insulina, augmentar el nivell de glucèmia i desenvolupar diabetis.

Colesterol

L-colesterol: És un esteroide format per la unió de quatre anells hidrocarbonats. A un extrem de l'esteroide se li uneix una cua hidrocarbonada i a l'altre, un grup hidroxil. El colesterol és present en quasi totes les membranes animals, forma quasi el 25% dels lípids de membrana de certes cèl·lules nervioses, però està absent en molts compartiments cel·lulars i en els procariotes.

Fosfoesfingolípids

L-fosfoesfingolípids: són uns lípids saponificables complexos i formen part del subgrup dels fosfolípids. En general s'anomenen esfingomielines. Comparteixen les característiques de tots els lípids: no formen enllaços covalents, tenen poca solubilitat en aigua i estan presents en les membranes biològiques. Els fosfoesfingolípids són constituents de la membrana cel·lular, de les lipoproteïnes del plasma, de substàncies dels grups sanguinis i actuen com a receptors de toxines de bacteris. Són una classe de lípids de les membranes cel·lulars d'animals i vegetals i són els més abundants en els teixits dels organismes més complexos.

Prostaglandines

L-prostaglandines: Aquestes molècules estan presents en gairebé tots els teixits, inclòs en el líquid cefaloraquidi, i actuen com a mediadors en un gran nombre de processos fisiològics, com la vasoconstricció, la inflamació, la coagulació de la sang, etc.

Glicoesfingolípids

L-glicoesfingolípids: són èsters formats per l’unió d’un àcid gras, una esfingosina i un glucid. No presenten grup fosfat i es troben a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques de totes les cèl·lules. Se situen a la cara externa de la membrana, on fan la funció de receptors de molècules externes. Són especialment abundants a les neurones del cervell.