Tipus de carbó: lignits, hulles i antracites

Tipus de carbó

Els lignits: són carbons d'origen recent. A causa del seu baix poder calorífic, només s'utilitzen prop del lloc d'extracció, que sol ser fàcil, ja que es troben en capes grosses i superficials.

Les hulles: són carbons bituminosos o grassos, d'un elevat contingut en carboni i gran poder calorífic, impermeables i de destil·lació fàcil. Normalment es converteixen en carbó de coc.

Les antracites: són els carbons més antics, de major poder calorífic i amb un contingut en carboni de fins al 95%.

Processos d'obtenció

L'explotació subterrània és el mètode tradicional d'extracció de carbó. Consisteix a excavar pous verticals fins arribar a la veta i, seguidament, obrir galeries en la seva direcció.

La presència de grisú, un gas combustible que desprèn el carbó, exigeix una ventilació constant per evitar que s'acumuli, exploti i provoqui incendis i esfondraments a l'interior de la mina.

Aplicacions

• Combustible d'ús general: s'utilitza directament, sense cap transformació, en les centrals tèrmiques.
• Procés de destil·lació seca: el carbó se sotmet a una alta temperatura i se n'obtenen:
  • Coc, combustible utilitzat en la indústria siderúrgica.
  • Gas de ciutat, combustible d'utilització domèstica.
  • Productes químics, com els olis lleugers i el quitrà, que s'utilitzen en la indústria química per a l'obtenció d'una àmplia gamma de productes: plàstics, fertilitzants, explosius, medicaments, perfums, etc.
• Procés de gasificació: és a dir, per la reacció del carbó roent amb vapor d'aigua en gasògens, s'obté el gas de síntesi, utilitzable directament com a combustible o per a l'obtenció de:
  • Gas natural sintètic, en què el gas de síntesi se sotmet a un procés de metanització.
  • Hidrocarburs, a partir del gas sotmès a un procés d'hidrogenació a pressions elevades.

Impacte ambiental

Efecte d'hivernacle: consisteix en l'elevació de temperatura que experimenta l'atmosfera a causa de la presència de gasos d'hivernacle, que deixen passar la radiació visible de l'espectre solar i absorbeixen la infraroja (calor) emesa per la Terra.

Pluja àcida: els òxids de sofre i de nitrogen són contaminants perillosos que s'introdueixen a l'atmosfera quan es cremen combustibles fòssils. Aquests òxids entren en contacte amb el vapor d'aigua, l'oxigen i l'ozó, i es transformen en àcid sulfúric i àcid nítric. Aquests àcids són arrossegats per la pluja o els flocs de neu, o cauen en forma de partícules seques, cosa que provoca un augment de l'acidesa dels llacs, dels rius i torrents d'aigua dolça i, en alguns casos, fins i tot, dels sòls.

Boires fotoquímiques: es forma sobre les ciutats una cúpula d'aire calent que, carregada de partícules del fum dels cotxes, centrals tèrmiques, indústries, etc., queda retinguda i no s'aixeca.

Energia nuclear

Reactor nuclear: és un sistema per produir i controlar reaccions en cadena sostingudes, de manera que permet aprofitar l'energia tèrmica obtinguda.

Combustibles nuclears: són els elements que, en condicions adequades, poden produir reaccions nuclears de fusió i fissió, energèticament aprofitables.

Materials fèrtils: són els que, amb reaccions nuclears de captura i canvi radioactiu, es converteixen en materials fissibles.