Tipus d'Agricultura: Condicions i Pràctiques Esencials

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,95 KB

El clima: cada cultiu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d'humitat, per desenvolupar-se.

El relleu: l'agricultura es sol localitzar a les planes i a les valls, perquè el pendent dificulta la feina i la mecanització.

El sòl: repercuteix en el bon desenvolupament dels conreus. No tots els sòls són aptes per al seu creixement. Depèn de la textura que condiciona la retenció d'aigua i de l'acidesa que condiciona la fertilitat.

Condicionants físics: són molt importants quan els grups humans disposen de pocs mitjans econòmics i tècnics. (Una època de sequera) En canvi, les societats molt tecnificades poden superar més fàcilment alguns d'aquests condicionants (sòls artificials).

L'agricultura itinerant per cremació: es practica a l'Àfrica, Amèrica del Sud i a diverses zones de l'Àsia equatorial. Obtenen cremant bosc o sabanes. El camp queda net i la cendra serveix d'adob per al sòl que es remou i es planten llavors. Són productius tres o quatre anys perquè els sòls s'erosionen i s'exhaureixen ràpidament. Per això, els agricultors han de deixar les terres, cercar unes altres zones i tornar a començar el procés.

L'agricultura extensiva de secà: es basa en l'associació de les activitats agrícoles i ramaderes. Gràcies a l'adob que proporcionen els animals, és possible fer una explotació permanent. Les terres estan dividides en tres llenques separades per tanques; una, en guaret, es dedica a pastura del bestiar, i les altres dues, al conreu de cacauets i mill. Les parcel·les segueixen la rotació triennal: sistema de conreu que consisteix a dividir la parcel·la en dues, tres o quatre parts segons sigui biennal, triennal o quadriennal. Va relacionada amb guaret (una part es deixa sense sembrar), en la plantació de llegums (que fixen el nitrogen a la terra) i l'altra en cereals.

L'agricultura irrigada de l'arròs: les pluges són abundants a causa dels monsons. S'hi conrea arròs, una planta que no empobreix el sòl i permet alimentar moltes persones. És molt intensiva: a l'estiu s'obté una collita d'arròs i la segona collita a l'hivern.


L'agricultura de mercat: es practica a l'Amèrica del Nord, a Europa Occidental, al Japó, a Austràlia, a Nova Zelanda i a diverses zones de l'Argentina. Objectius: augmentar les vendes i reduir els costos, que s'aconsegueixen amb: la mecanització del camp, que és la utilització de maquinària i permet estalviar mà d'obra, augmentar la producció i disminuir els preus dels productes agrícoles. L'especialització de la producció agrària que permet augmentar la producció, produir més quantitat i millorar la comercialització. La ràpida comercialització fa possible agilitzar la comercialització de productes frescos d'un mateix país i, alhora, entre diversos països i utilitzar transports adequats al tipus de productes.

Agricultura de mercat: és aquella que està originada a la venda de productes. (Es practica a l'Amèrica del Nord, a Europa Occidental, al Japó, a Austràlia, a Nova Zelanda i a diverses zones de l'Argentina.)

Agricultura mediterrània: és una agricultura tradicional que, a fi d'entrar en l'economia de mercat, ha hagut d'adaptar-se a noves tècniques.

Agricultura de subsistència: és aquella que està orientada a la venda de productes o agricultura de mercat.

Entradas relacionadas: