Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics, Administratius i Assaig

Tipologies Textuals: Instructius, Acadèmics i Administratius

Els Textos Instructius

Expliquen com fer una acció o un procés pas a pas.

Característiques dels Textos Instructius

• Claredat i ordre: Llenguatge clar, concís i estructurat.
• Estructura habitual:
  • Títol de l’acció
  • Llista de materials necessaris
  • Instruccions pas a pas
• Llenguatge:
  • Oracions curtes i clares
  • Verbs en imperatiu o en tercera persona
  • Connectors d’ordre: primer, a continuació, per acabar…
  • Vocabulari precís i entenedor (pot ser tècnic segons el tema)
• Suport visual: Es poden incloure dibuixos, esquemes, imatges o infografies.

Els Textos Acadèmics

Transmeten informació objectiva i clara en contextos educatius o científics.

Característiques dels Textos Acadèmics

• Tipologia segons l’ús:
  • Ús personal: resum, esquema, apunts
  • Ús general o formal: conferència, treball d’investigació, llibre de text, etc.
• Estructura habitual:
  • Introducció
  • Desenvolupament
  • Conclusió
• Llenguatge:
  • Registre formal o estàndard, segons el context
  • Lèxic denotatiu (objectiu, no subjectiu)
  • Precisió i concisió en la informació
• Connectors diversos:
  • D’ordre: primer, després, finalment…
  • D’explicació: és a dir, amb altres paraules…
  • D’exemple: com a exemple, per exemple…

L'Assaig dels Segles XX i XXI

Definició i Funció

L'assaig és un gènere que pretén convidar a la reflexió al voltant d'un o diversos temes. És literatura d'idees, ni d'accions (com la narrativa), ni de sentiments (com la poesia).

Resum Breu: Evolució i Autors

L’assaig és un gènere literari que convida a la reflexió sobre temes diversos, amb origen modern en Michel de Montaigne. Pot adoptar molts formats (dietari, article d’opinió, memòries…) i tractar àmbits com la filosofia, la política o la literatura.

Durant el segle XX, esdevé una eina per a expressar ideologies i pensament crític. Destaquen autors europeus com Zweig, Fromm o Beauvoir, i en català Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Maria Aurèlia Capmany i Joan Fuster.

Amb la dictadura franquista, l’assaig va patir censura, però va sobreviure a través de la premsa. Al segle XXI, continua viu amb autors com Joan F. Mira, Martí Domínguez o Víctor Labrado, que publiquen en mitjans com La Veu o El Temps.

Els Textos Administratius

Què Són i Quina Finalitat Tenen?

Són textos que emeten o reben les administracions públiques o entitats (ajuntaments, governs, conselleries…) en la seva relació amb la ciutadania o altres institucions.

Serveixen per a demanar, sol·licitar, notificar, informar, reclamar o certificar actes administratius.

Exemples de Documents Administratius

• Una carta enviada per una escola a uns pares per informar-los d’una excursió.
• Una instància per demanar una beca d’estudis o una plaça en un curs oficial.
• Una diligència per obligar algú a presentar-se als jutjats com a testimoni.
• Un certificat de naixement, de notes o de convivència emès per l’ajuntament.
• L’acta d’una reunió del claustre de professors o d’un ple municipal.
• Una convocatòria d’assemblea general d’una associació de veïns o d’un examen oficial.
• Una notificació d’una multa de trànsit o d’un canvi d’assignació escolar.
• Un recurs contra una sanció econòmica o una decisió administrativa.
• Una citació judicial per assistir a un judici com a testimoni o per declarar davant d’un jutge.

Dificultat de Comprensió i Solucions

Llenguatge Tècnic i Complex

Sovint tenen un llenguatge massa tècnic o complex, per això cal adaptar-los.

Solució Proposada: L'Associació Lectura Fàcil

L’Associació Lectura Fàcil adapta aquests textos a un llenguatge planer, per fer-los més clars, transparents i accessibles a tothom.

Serveis que Ofereix Lectura Fàcil

• Redacció i adaptació de textos
• Traducció
• Supervisió del disseny i la impressió
• Lectures de prova amb el públic destinatari

Beneficis d'Escriure en Llenguatge Planer

• Comunicar de forma clara i eficaç
• Millorar la imatge de l’organització
• Generar confiança
• Estalviar temps i recursos
• Oferir més transparència

Conceptes Clau de Sociolingüística

Diglòssia

Situació de desigualtat en què en un mateix territori conviuen dues llengües. Una es pot usar en tots els àmbits (Llengua A, de prestigi) i l'altra només en alguns (Llengua B, normalment, familiars). Una part de la població o del grup és bilingüe (els parlants de la llengua minoritzada) i l'altra part no en té necessitat (llengua dominant).

Prejudici Lingüístic

Idea preconcebuda, de caràcter psicològic, conseqüència de l'educació rebuda o l'ambient familiar o social. Condiciona l'ús i la consideració social d'una llengua.

Multilingüisme

Capacitat humana d'aprendre i usar diverses llengües.