Tipologies Textuals: Guia Completa de Gèneres i Estructures

El Text Teatral: Concepte, Components i Gèneres

Concepte

És una forma d’expressió literària basada en el diàleg, en prosa o en vers, i que incorpora al text escrit un element nou que és la representació.

Components

• Diàleg: part que es representa i que ocasionalment pot ser un monòleg. De vegades pot aparèixer una veu en off que fa de narrador/a.
• Acotacions o didascàlies: són els comentaris que escriu l’autor adreçats a actors i directors per orientar-los de com vol que es representi l’obra.
• Els decorats i les llums són elements que, juntament amb el paper de l’actor i el text, componen l’obra teatral.

Estructura

El text es divideix en actes que, al seu torn, poden tenir diferents escenes.

Tradicionalment, les obres dramàtiques solen tenir tres actes que es corresponen al plantejament, nus i desenllaç. També hi ha obres de 5 actes (les tragèdies neoclàssiques i les obres de Shakespeare) i obres d’un acte (algunes de Molière, les tragèdies clàssiques i La primera història d’Ester).

Els Gèneres Dramàtics

• Tragèdia: representa una acció seriosa amb un llenguatge elevat i està protagonitzada per personatges excepcionals dominats per un destí fatal del qual no poden escapar.
• Comèdia: representa una acció intranscendent protagonitzada per persones sense cap rellevància especial. Sempre té un desenllaç feliç i una voluntat d’entretenir el públic.
• Drama: és un gènere intermedi protagonitzat per persones quotidianes que poden acabar dominant el seu destí en una trama presentada de manera greu o seriosa.

Elements Lingüístics

El diàleg es marca amb un guionet cada vegada que parla un altre personatge. L’estil és directe.

El Text Narratiu: Característiques i Estructura

Concepte

Relata esdeveniments reals o imaginaris amb l’objectiu d’entretenir o informar.

Tipus

• Literari: narració, conte o novel·la.
• Periodístic: notícia, crònica i reportatge.

Estructura

• Literari: plantejament, nus i desenllaç.
• Notícia: piràmide invertida.
• També s’ha de tenir en compte el punt de vista narratiu (primera i tercera persona, narrador omniscient, extern, protagonista principal o secundari).

Recursos Lingüístics

• Oracions predicatives: verbs d’acció.
• Ús predominant del passat (imperfet, passat perifràstic –o simple– i també plusquamperfet, subjuntiu).
• Importància dels elements adverbials per situar-nos en l’espai i el temps.
• Connectors causals, temporals, etc.

El Text Descriptiu: Definició, Tipus i Recursos

Estructura

• Comença per un tema.
• A continuació, l’expansió, que és l’explicació, i així successivament.

L’ordenació pot ser ascendent o descendent, del particular al general, dels conceptes concrets als abstractes o viceversa.

Tipus

• Objectiva o subjectiva (científica o literària). Hi domina el valor referencial o el poètic.
• Tipus específics són el retrat i la caricatura.

Recursos Lingüístics

• Predominen els substantius i adjectius (i relatius).
• Les oracions atributives.
• Adverbis i locucions adverbials per situar-los en l’espai.
• Camps lèxics.
• Recursos estilístics: comparació, metonímia i metàfora.

El Text Explicatiu: Funció, Estructura i Llenguatge

Concepte

Informa o aporta coneixements sobre un tema.

Tipus

• Científic o divulgatiu.
• Periodístic: cròniques o reportatges.
• Escrit o oral.
• Inductiu (del particular al general) o deductiu (del general al particular).

Estructura

• Introducció: presenta el tema.
• Desenvolupament: desplega les idees.
• Resum o Conclusió.

Recursos Lingüístics

• Els paràgrafs han de tenir unitat temàtica.
• Escrit preferentment en present.
• Precisió lèxica (lèxic més general en un text divulgatiu i més especialitzat en un text científic).
• Connectors que estableixen ordre, progrés i cohesió del discurs.
• Conjuncions causals (ja que, perquè, com que), finals (perquè, a fi que), condicionals (si, sempre que), concessives (malgrat que, tot i que), consecutives (doncs, per tant), adversatives (però, no obstant això).
• Ús de la repetició i dels sinònims.

El Text Argumentatiu: Persuasió i Estructura

Concepte

Consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions per intentar convèncer algú d’una idea o opinió. Els assajos, els editorials, les cartes al director, els parlaments polítics, els sermons, les queixes i reclamacions, i les crítiques artístiques o literàries són textos argumentatius.

Característiques

• S’hi donen judicis de fets (objectius) i judicis de valor (subjectius).
• El text pot ser inductiu o deductiu.
• L’argumentació pot ser simple o múltiple, segons si s’hi exposa un argument o més d’un.
• Pot ser també coordinada o subordinada, segons si els arguments són independents o estan relacionats entre si.
• També pot presentar arguments a favor i en contra de la tesi defensada per acabar sintetitzant l’opinió de l’autor en la conclusió.

Estructura

• Exposició: es presenta la idea que es vol demostrar.
• Demostració: s’expliquen els diferents arguments que serveixen per demostrar la tesi.
• Conclusió: recull de manera sintètica i clara la tesi de l’autor.

Recursos Lingüístics

• Preguntes retòriques, cites cèlebres.
• Ús de l’oració negativa per contestar afirmacions de l’interlocutor o d’interrogatives retòriques per cridar l’atenció del lector.
• Verbs i oracions que expressen causa i conseqüència.
• Nexes conjuntius ordinals, distributius i classificatius, adversatius, causals, finals, etc.

El Text Instructiu: Guia per a l'Acció

Concepte

Serveix per ensenyar-nos a fer una cosa, ens diu com hem de fer un determinat procés per arribar a un objectiu. Les instruccions d’un electrodomèstic, una recepta de cuina, els prospectes farmacèutics, i l’explicació de tècniques de treball i d’estudi són textos instructius.

Estructura

Hi ha diversos tipus de textos instructius i, per tant, és difícil donar un esquema fix. És molt important que la informació sigui clara i ben ordenada.

• Presentació: es mostren els elements bàsics del procés i s’explica l’objectiu.
• Procediment: s’enumeren les accions que s’han de seguir i s’explica com fer-ho.

Recursos Lingüístics

La sintaxi és simple, amb oracions coordinades i subordinades.

• El temps verbal més utilitzat és l’imperatiu.
• També es fa servir el present, el futur, la forma impersonal “es”, i les perífrasis d’obligació (haver de, caldre).
• Ús d’ordinals.
• Abundants paràgrafs.

Altres Recursos

Els gràfics, les il·lustracions i els esquemes ajuden a fer més comprensible el text.

El Text Predictiu: Anticipant el Futur

Concepte

Exposa fets que poden donar-se en el futur.

Característiques

Exposem fets dels quals no tenim la seguretat que succeiran. Els textos de predicció meteorològica, d’explicació dels avenços de la ciència en el futur, o d’explicació de les característiques d’un viatge o una excursió que hem de fer, són textos predictius. No ho són els de l’horòscop o els profètics.

Elements Lingüístics

• El temps més usual és el futur.
• També es poden fer servir el condicional o perífrasis semblants: és possible, podria ser que…