Tipologies de Recursos Turístics i Evolució d'Estacions d'Esquí

Classificació de Recursos Turístics: GRATET i OEA

Aquesta secció presenta la tipologia de recursos del Grup d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET), que és una adaptació de l'OEA.

Tipologia de Recursos segons la seva Naturalesa

• Recursos naturals o paisatgístics: muntanyes, rius i rierols, manifestacions aquàtiques, cavitats subterrànies, paisatges i punts d'observació, trams, seccions de vial, etc.
• Recursos culturals o monumentals: edificis religiosos, obres tècniques (estacions de ferrocarril), etnològics (molins d'oli, carrers majors, forns de pa, etc.), obres d'art.
• Recursos artesans i gastronòmics: artesania (aiguardent) i gastronomia.
• Folklore, festes i esdeveniments programats: folklore i festes.
• Recursos intangibles i referencials: significació de l'Orde del Temple, autors d'obres importants, la Batalla de l'Ebre, etc.

Classificació de Recursos segons la seva Jerarquia

GRATET també classifica els recursos segons la seva jerarquia:

• Jerarquia 1: Complementa altres recursos.
• Jerarquia 2: Pot motivar, com a mínim, corrents turístics locals.
• Jerarquia 3: Pot motivar, com a mínim, corrents turístics regionals.
• Jerarquia 4: Pot motivar, com a mínim, a nivell nacional.
• Jerarquia 5: Pot motivar, com a mínim, a nivell internacional.

Evolució de les Estacions d'Esquí: Lozato-Giotart (1990)

Generacions d'Estacions d'Esquí: Visió Europea

Segons Lozato-Giotart (1990) i amb un punt de vista europeu, les estacions d'esquí es classifiquen en diverses generacions:

• Estacions de primera generació: Es situen a l'extrem d'un poble (Chamonix, Courmayeur, ambdues a França). No solament hi van a practicar esquí, sinó que també hi practiquen altres activitats esportives, i estan situades a no més de 1.000 metres d'altura. Generalment s'hi accedia en ferrocarril. No van ser estacions planificades i van estar controlades pels propis locals (Cortina d'Ampezzo, Itàlia).
• Estacions de segona generació: Després de la Segona Guerra Mundial, a les cotes superiors als 1.000 metres d'altura. Molt especialitzades en el turisme d'esquí. No estan planificades i tenen una arquitectura moderna. Hi abunden els xalets. Presenten un major impacte ambiental que les estacions de primera generació (L'Alpe d'Huez, França).
• Estacions de tercera generació: Estacions integrals, ja que el propi espai turístic té tot el necessari; són com un resort. Apareixen a França en els anys 60, com el Pla Neige, que pretenia potenciar aquest tipus de turisme, i es construeixen més de 300 llits en tota França. Se situen a més de 1.500 metres d'altura. Estan plantejades per un únic promotor que ve de fora. Es construeixen apartaments que puguin acollir una gran quantitat d'esquiadors. Generen un gran impacte, ja que no es preocupen per l'entorn (Isola 2000, La Plagne, als Alps francesos del sud).
• Estacions de quarta generació: S'intenten construir respectant al màxim l'entorn. A la dècada dels 70 (Savoia francesa, Àustria i Canadà). Se situen a uns 1.000 metres d'altura. A prop dels pobles. Es torna una mica a la primera generació, encara que amb instal·lacions més modernes (Les Arcs, als Alps francesos).