Tipologies d'intervenció i diagnòstic social en salut

T5. Tipologies d'intervenció

T5. Tipologies d'intervenció: Primària (tota la població; promoció i prevenció), Secundària (persones amb factors de risc o major vulnerabilitat, sense diagnòstic o amb patologies lleus; orientada a evitar la cronicitat i reduir la gravetat) i Terciària (persones amb malaltia greu diagnosticada; dirigida a frenar processos de discapacitat).

Nivells assistencials

1. Atenció primària i comunitària: patologies ateses en consulta ambulatòria o atenció domiciliària; no requereix hospitalització. Inclou seguiment de patologies cròniques i accions de promoció i prevenció de la salut.
2. Atenció hospitalària i especialitzada: situacions o patologies més complexes; pot necessitar ingrés hospitalari; inclou seguiment postingrés, urgències hospitalàries i coordinació amb els altres nivells.
3. Atenció intermèdia: persones amb elements condicionants socials que influeixen en la seva situació patològica. Persones que no poden tornar al seu domicili ni romandre a l'hospital. Busca la recuperació funcional de patologies invalidants o cròniques, facilita la màxima qualitat de vida en processos de final de vida i promou la participació familiar.

T7

T6. Diagnòstic social en salut

Diagnòstic social en salut: estudi per determinar la situació psicosocial d'una persona i de la seva família, les seves necessitats i fortaleses, per orientar la intervenció professional de millora de la situació.

Conceptes clau

• Autonomia personal: capacitat de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària.
• Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD): activitats elementals que permeten viure amb una independència raonable. Exemples: cura personal, mobilitat fonamental, orientació, execució d'ordres.
• Autodeterminació: capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d'acord amb les preferències i normes pròpies.
• Activitats instrumentals de la vida diària: activitats més complexes que les bàsiques; requereixen major autonomia personal i impliquen presa de decisions o interactuar amb l'entorn.
• Atenció proactiva: atenció social o sanitària construïda a partir d'un conjunt de mesures assistencials que responen de manera anticipada a les necessitats de la persona per evitar o retardar l'aparició d'un problema o per actuar precoçment si ja és present.
• Atenció reactiva: atenció social o sanitària construïda a partir d'un conjunt de mesures assistencials que es duen a terme com a conseqüència directa de l'impacte del problema.
• Complexitat: situació que reflecteix la dificultat de gestió d'un pacient i la necessitat d'aplicar plans individuals específics per la presència o concurrència de malalties, per la seva manera d'utilitzar els serveis o per l'entorn.
• Cronicitat: conjunt de problemes de salut permanents i dels efectes que produeixen sobre les persones o grups, el seu entorn, el sistema sanitari i la societat.
• Comorbiditat: coincidència d'un o més problemes de salut associats a una patologia primària en una persona.
• Pla individual d'atenció: document d'acord entre professional i usuari sobre el tipus de servei que es prescriu en l'àmbit d'atenció a la dependència.
• Història clínica: relació ordenada de les dades d'una persona atesa, relatives al procés d'assistència i al seu estat de salut, obtingudes a partir d'entrevista, exploració i exàmens complementaris.
• Invalidesa: incapacitat temporal o definitiva, parcial o total, d'una persona per desenvolupar la feina habitual o qualsevol altre tipus de feina.
• Pacient expert: pacient crònic capaç de responsabilitzar-se del seu problema de salut i cuidar-se a si mateix, identificant símptomes i adquirint eines per gestionar l'impacte físic, emocional i social per conviure-hi i millorar la qualitat de vida relacionada amb la salut. Pot transmetre l'experiència adquirida a altres pacients.
• Tipologies de diagnòstic:
  1. Descriptiu: caracteritza la realitat de la persona i què està passant.
  2. Causal: identifica quines són les causes que han portat a aquella situació.
  3. Conseqüencial: projecció i perspectiva de futur.

T6. Àrees de diagnòstic

1. Habitatge: saber on i amb qui viu, quin tipus de recurs d'habitatge és, situació geogràfica, si és persona sense llar. Analitzar l'estat de l'habitatge: subministraments, barreres arquitectòniques, nivell d'adequació.
2. Econòmic: disposa de recursos suficients? Conèixer ingressos o pensions, inestabilitat econòmica, capacitat de gestió dels ingressos, presència de deutes.
3. Salut: disposar d'informes mèdics, saber si està tractat i té seguiment mèdic, si és conscient del seu estat de salut i si se sent acompanyat.
4. Laboral: està actiu o a l'atur? Relació salut i treball (per exemple, incapacitat). Té cobertura econòmica per la incapacitat? Importància de motivar aquells que podran treballar en un futur.
5. Educatiu / Inserció escolar: per a 6-16 anys en educació obligatòria: pot anar a l'escola? Com l'afecta? Li dificulta l'aprenentatge o altres àrees com la socialització? En hospitalitzacions llargues existeixen aules hospitalàries per garantir la continuïtat escolar.
6. Social: condiciona les relacions socials? Té només xarxa familiar? Participa en grups d'ajuda mútua per la patologia? Altres condicionants com la llengua o l'ètica cultural.
7. Autonomia personal: en activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària, de manera permanent, temporal o fluctuosa; disposa de certificat de discapacitat? Grau de discapacitat: menys del 33%, 33–65% o més del 65%.
8. Familiar: compta amb suport familiar? Vincles positius? Capacitat de suport de la família? Utilització d'escales com la d'Zarit per mesurar el nivell de sobrecàrrega del cuidador.
9. Situació de risc: set tipologies: negligència; desatenció a persones amb falta d'autonomia en les ABVD; maltractament físic, psicològic o sexual; abusos econòmics; vulneració de drets; drets a decidir; altres.

Seqüència del pla d'intervenció

1. Què? Marcar objectiu general, específics i operatius per saber què volem fer; poden ser a llarg o curt termini.
2. Com? Activitats relacionades amb els objectius; seqüenciar-les i fraccionar-les en tasques.
3. Qui? Quines persones estan implicades; distribuir responsabilitats en les activitats; coordinar recursos i definir el rol professional de cadascú.
4. Quan? Temporalitat de manera general o específica o per fases; permet fer seguiment i introduir canvis si cal. Elaborar un cronograma per temporalitzar.
5. Què? Avaluació: s'està assolint el que esperàvem? Reflexionar, enfocant-se en procés i resultats; utilitzar indicadors quantitatius, qualitatius o mixtos; incloure autoavaluació professional i de l'usuari.

T7. Variables que determinen la discapacitat

1. Quan s'adquireixen: congènites (des del naixement) o adquirides (després del naixement).
2. Com es presenta: temporal o permanent.
3. Com evoluciona: degeneratives o no degeneratives.
4. Característiques principals: causes genètiques (causa biològica?), edat (a mesura que augmenta l'edat, augmenta el risc), sexe (prevalença més alta en dones en alguns tipus de discapacitat).

Trets de vulnerabilitat de les persones amb discapacitat

Vinculacions amb pobresa i privació material; menor participació social comunitària; pitjor nivell de salut; pitjors estils de vida i majors taxes de conductes de risc; dificultats a l'àmbit educatiu; problemes d'accessibilitat; manca de participació en les pròpies decisions individuals sobre la seva vida; factors actitudinals de la població.

Dependència

Dependència: estat permanent d'una persona que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat (lligades a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial), necessita l'atenció d'una altra persona o ajudes importants per dur a terme les activitats de la vida diària.

Tipus de dependència

• Greu: requereix ajuda específica per a activitats bàsiques de la vida quotidiana 2 o 3 vegades al dia, o necessitat de suports externs en l'autonomia.
• Moderada: requereix ajuda específica almenys 1 vegada al dia, o suport intermitent o limitat per a l'autonomia personal.
• Lleu: amb menor intensitat que la moderada.

Limitacions i problemàtiques freqüents en la gent gran

Suport social, fragilitat i dependència; restricció i limitació de l'activitat; limitacions en la vida diària i càrrega per als cuidadors; estat de salut, trastorns crònics i cobertura sanitària; salut mental; accidents i lesions; pràctiques preventives; conductes relacionades amb la salut.