Tipologies d'Explotació de Pedreres i Propietats de la Pedra Antiga

Propietats i Valoració Estètica de la Pedra

Quan existia una àmplia gamma de disponibilitat de pedra, es premiaven aquelles qualitats **estètiques**. No obstant això, era important conèixer les propietats físiques de la roca, que es basaven en la duresa, la tenacitat, la divisibilitat, el poliment, la porositat i la conductivitat tèrmica i la refractarietat.

Aquestes propietats en la roca condicionaven la manera d’explotar-la, treballar-la i els usos que se li donaven.

La Pedra com a Element d'Ornamentació

Els romans denominaven genèricament "Marmora" tota aquella pedra, sense distinció petrològica, que era susceptible de ser usada com a element d’ornamentació. Després d’un procés de talla i de poliment, aquestes pedres adquirien una superfície fina i brillant que ressaltava els colors i els dibuixos naturals, de manera que eren agradables a la vista i concordaven amb els gustos estètics del moment.

Organització de les Zones de la Pedrera

Zones d'Extracció

Les zones d’extracció són aquells sectors on es realitzava l’activitat d’extracció, la qual estava condicionada per la tipologia de la pedrera. Les traces de l’extracció i les marques de les eines en els fronts, laterals, sostres o en el subsol són els indicis per determinar les estratègies, l’organització i la tècnica d’extracció.

Zones d'Activitats Annexes

Les zones d’activitats annexes són aquells espais on es realitzaven tasques complementàries per al funcionament correcte d’una pedrera:

• L’àrea d’hàbitat: És aquell espai on hi havia les instal·lacions de la vida quotidiana dels picapedrers. Les dades arqueològiques mostren que eren molt modestes i construïdes i concebudes com a estances temporals. Pròxima a aquestes estructures hi trobem normalment la forja per al manteniment de les eines.
• L’àrea de talla: És on es realitzava una primera intervenció preliminar que determinava les dimensions de la peça i estava pròxima a les zones d’extracció. Aquests sectors de treball es reconeixen per la quantitat de restes de talla escampades pel subsol.
• L’àrea d’emmagatzematge: És on es preparaven les peces per al seu transport. Normalment estava pròxima al punt de sortida de la pedrera i s’usaven enginys mecànics que estaven en el punt més alt i que agilitzaven el transport dels blocs d’un sector a un altre.

Estratègies d'Explotació de la Pedra

Estratègia d’explotació de blocs erràtics

Es basava en l’explotació de grans blocs en forma de talussos que eren extrets introduint falques o elements metàl·lics, on es detectava una veta estratificada de la roca mare, que permetia extreure-la amb una certa facilitat. Després, aquestes masses rocoses eren dividides en blocs dimensionats.

Estratègia d’explotació extensiva dispersa

Es basava en l’explotació de petits afloraments rocosos distants entre ells. En cada sector de treball es realitzava una extracció reduïda.

Estratègia d’explotació extensiva lineal

Es basava en l’explotació d’un front de pedrera amb una progressió lateral amb extraccions contínues en la vora de precipicis, penya segats, barrancs o vessants molt inclinats.

Estratègia d’explotació en trinxera

Es basava en l’explotació de blocs de pedra a partir d’una progressió lineal i estreta que anava penetrant seguint un estrat rocós. Aquest tipus d’explotació era aplicat en terrenys plans o semiplans i és identificable perquè presenta forma de trinxera o de diverses trinxeres paral·leles.

Estratègia d’explotació en graderies

Es basava en l’explotació en forma de grades o plataformes de treball. Era força comuna en explotacions situades en el pendent d’un turó o inclinacions molt pronunciades del terreny. Són pedreres que generalment presenten una forma d’“U” invertida, amb el front de pedrera esglaonat o, si s’ha esgotat el front de la paret, completament vertical.

Estratègia d’explotació per extensió contínua

Es basava en l’explotació d’un gran nombre d’extraccions contínues que evitava una progressió vertical que es realitzava en afloraments rocosos extensos. Aquests tipus d’explotacions normalment són visibles en afloraments rocosos de les costes marines.

Estratègia d’explotació intensiva “en conca”

Es basava en diverses explotacions de poc volum en diversos fronts de la pedrera. En lloc d’explotar un sol sector, s’extreia pedra de diversos punts de l’aflorament rocós. Aquest tipus d’explotacions es poden interpretar com a diferents concessions explotades per diversos equips de manera simultània. Aquests tipus d’explotacions es poden reconèixer perquè fan una progressió frontal (semisubterrània).

Estratègia d’explotació en fossa

Es basava en explotacions en forma de fossat que eren excavades en un terreny pla o lleugerament inclinat amb l’objectiu d’explotar una capa de l’aflorament rocós. La seva progressió era vertical, però requeria una evacuació constant de la runa que s’hi generava.

Estratègia d’explotació incerta

No es basava en una explotació, ja que no existia extracció. Fa referència a la col·lecta de masses rocoses que de forma natural s’han desprès d’un aflorament de pedra —per exemple, per despreniments o arrossegats per la força de l’aigua— a la qual després es pot donar la forma desitjada.

Estratègia d’explotació subterrànies en pous

Es basava en l’explotació subterrània, en la qual s’extreia la roca a partir de l’excavació de pous que permetien arribar a la veta natural. S’anaven formant unes cambres amb un orifici en la part superior que permetia tant la sortida del material i la runa com l’entrada del treballador i la il·luminació.

Estratègia d’explotació subterrània amb pilars de braços

Es basava en l’explotació subterrània formant cambres, en la qual es construïen pilars d’obra per tal d’assegurar el sostre de la pedrera.

Estratègia d’explotació subterrània amb pilars desbastats

Es basava en l’explotació subterrània formant cambres sostingudes regularment per masses rocoses per tal d’assegurar el sostre de la pedrera.

Estratègia d’explotació subterrània en galeries

Es basava en l’explotació subterrània en la qual s’extreia la pedra formant una sèrie de galeries que s’adaptaven a la formació rocosa des del seu interior.