Tipologies de conflictes i el seu tractament

Tipologies:

PseudoconflictesEs una situació en la que hi ha dos parts (dos grups) que estan enfrontats però que els interessos no són oposats. És a dir que les persones pensen que tenen conflictes però que en el fons no tenen interessos oposats. És molt fàcil que hi hagi acord.

-LatentsEs aquell que existeix però que no s'ha mostrat, és aquell que està allà però no es manifesta clarament, perquè, per exemple, una de les parts no veu que hi ha un conflicte. Les persones no reconeixen un conflicte perquè no hi ha res violent. El que hem de fer és explicitar-lo, manifestar-lo. Aquesta manca de visió de veure que no hi ha conflicte fa que el conflicte es faci més gros i acabi explotant.

-ManifestosSón els que es visualitzen i les parts estan enfrontades explícitament d'una manera directa. Segons la relació poden ser:

Pel seu abast Locals, globals, conjuntarals, històrics...

·Pel l'objecte de la disputa: Agraris, laborals, culturals, religiosos, comercials...

·Per la forma de confrontació: Violents, regulats, bèl·lics, electorals..

·Per la seva base: Consensual: les dues parts volen el mateix (un terreny, una feina). Disensual: quan hi ha diferències en les necessitats i les valoracions entre les parts.

Etapes del conflicte:

1.Latència: Es donen unes condicions determinades. Necessiten injustícia, desigualtat, desequilibris, que provoquin que hi hagi aquest conflicte. Aquest conjunt de condicions no tenen perquè ser objectives.

2.Confrontació: És el reconeixement del que volem coses diferents, és el reconeixement de que tenim un problema, de que hi ha interessos oposats. Fins al punt de que l'actuació de que una de les parts dificulti la consecució dels objectius de l'altra. És quan es dóna el problema, quan hi ha un que fa una cosa i afecta negativament a l'altra.

3.Escalada: És la més violenta de totes (verbalment). És la explicitació i materialització del conflicte. És la més conflictiva. En aquesta fase és on ja podem començar a actuar, com a mediadors hem de contenir, que les persones es contenguin, que no s'insultin.

4.Bloqueig: És la conseqüència d'aquesta escalada continguda. Estem desaccelerant. Estaven en una confrontació oberta però l'hem parat. Podem començar a veure quines són les causes, què està passant i iniciar un procés de reflexió, de treball, en el qual intentem rescatar la confiança de les parts.

5.Desescalament: És la reflexió directa sobre el conflicte.

6.Resultats:

a) Acord: les dues parts surten guanyant de forma equilibrada

b) Imposició: Una de les parts guanya sobre l'altra

c) No acord: No es soluciona

d) Retirada: Una de les parts abandona el procés de mediació i resolució del conflicte.

Tractament dels conflictes:

ImposicióEs tracta la problemàtica des de la situació de la força i es considera la millor sortida, és la imposició d'una solució predeterminada. Com es justifica una imposició? -Dient que no hi ha una altra solució. -Només m'estic defensant.

-És per evitar un mal major.

MantenimentNo fem res si no es reconeix que hi ha un problema, si passa tot el contrari, ens interessa que es mantingui aquell problema. Quan una de les parts està tan ensorrada que pensa que no hi ha cap possibilitat de fer res. Això ens porta

AcordQuan el conflicte es resol mitjançant la presa d'acord, mitjançant les estratègies que obtenim per sortides dialogades, consensuades.

Conflicte com a relació social:

Sanció: S'ha d'infringir una norma o llei perquè es consideri sanció. Intervé un jutge i en la mediació no té perquè. La persona ha de complir aquesta sanció que ve per via legal. És la pena, la multa, l'ha de complir perquè ha fet una il·legalitat i ve imposada per una entitat amb poder que farà que la compleixi, per via administrativa (administració) o judicial (jutge). Una sanció es dóna després d'un judici.

Arbitratge: Existeix un conflicte i ha de prendre una decisió desvinculant i les dues parts que estan dins del conflicte han d'estar d'acord o ho han d'acceptar voluntàriament. A diferència de la mediació, la tercera persona és necessària per a la resolució del conflicte i la seva presència és necessària. Existeix una relació de poder i la balança s'ha d'equilibrar gràcies a aquesta tercera persona. Pot ser escollida o pot ser una entitat que es dediqui a la mediació, la qual farà aquest arbitratge. No arribem a un estament de tant poder com l'administratiu o judicial, però hi ha alguna cosa que s'ha incomplert, fem pública aquesta queixa, i ho deixem en mans d'un àrbitre i les dues parts accepten que aquesta solució és la que es portarà a terme finalment. L'àrbitre ha de ser una figura que tingui poder. Una de les dues parts no quedarà conforme amb el resultat.

Conciliació: És un tràmit previ, abans d'arribar a un procés judicial. S'ha d'arribar a un acord entre les dues persones implicades i elles ho han de solucionar xerrant, no intervé una tercera persona, si no arriben a un consens, s'ha de presentar un full com que han volgut fer un acord, però no ho han aconseguit. Si no ho aconsegueixen, s'ha de passar a la part judicial. Es dóna abans de la celebració de l'acte de sanció, és a dir, si tens un judici, es fa una conciliació i les dues parts han d'acceptar el tracte. Intervenen les dues parts, o els advocats d'aquestes dues parts, per tant, s'ha iniciat un procés i la seva solució no es dóna per una via de sanció.