Tipologia de víctimes segons Mendelson

Tipus de víctimes segons Mendelson

1. Víctimes no participants (o plenament innocents)

Són les víctimes ideals. No tenen cap intervenció en el desencadenament de la conducta delictiva. Són fungibles, és a dir, es poden canviar. Poden ser de dues classes:

• Accidental: Es troba per atzar en el camí de l'agressor.
• Indiscriminada: Sense cap relació amb l'agressor. Exemples: víctimes de delictes de terrorisme.

2. Víctimes participants

No es poden canviar. Han de ser aquestes perquè intervenen en el desenvolupament dels fets, voluntàriament o involuntàriament.

Hi ha 4 classes:

• Per imprudència: No prenen les precaucions bàsiques i faciliten el fet criminal. Exemple: deixar el cotxe obert en un barri conflictiu.
• Per provocació: El delicte es genera com a represàlia per la prèvia actuació de la víctima. Exemple: un empresari acomiada treballadors i aquests li roben.
• Víctimes alternatives: L'atzar determina qui és la víctima o el delinqüent. Exemple: dues persones que es maten en un duel o juguen a la ruleta russa.
• Víctimes voluntàries: És la pròpia víctima la que instiga el fet. Exemple: una persona que vol que la matin (eutanàsia).

3. Víctimes familiars

Pertanyen a la mateixa família que el delinqüent. Aquestes víctimes són molt freqüents en agressions i maltractaments. Les víctimes normalment són més dèbils: nens, dones, ancians... Els agressors solen ser homes. Poden ser maltractaments físics, psicològics, sexuals i d'explotació econòmica. Aquest tipus de víctimes solen estar en la xifra negra de la delinqüència, ja que hi ha molta por a denunciar.

4. Víctimes col·lectives

La víctima no és una persona física, sinó jurídica (empresa, grup, comunitat o Estat). El tipus de delicte és difús, a vegades desconegut. Moltes vegades, les mateixes persones jurídiques ni s'assabenten que estan sent víctimes. Exemples: delictes contra la salut pública, contra Hisenda, delictes de coll blanc.

5. Víctimes especialment vulnerables

Presenten una especial vulnerabilitat davant el delinqüent, que pot ser per dos factors:

• Factors personals: edat (gent gran), sexe (dones), estat físic, raça (estrangers), desviacions.
• Factors socials: posició econòmica (persones amb diners), ubicació de l'habitatge (les aïllades són més vulnerables), professió (amb risc, com ara polítics o vigilants de seguretat).

6. Víctimes simbòliques

S'ataca no a les persones pròpiament dites, sinó al que representen. S'ataquen les idees, els líders polítics o religiosos, etc.

7. Falses víctimes

Pròpiament no són víctimes. Denuncien fets que no s'han produït, i aquesta denúncia es fa per diferents motius: ànim de lucre, venjança, persones senils, cridar l'atenció, etc. Hi ha dues categories:

• Víctima simuladora: Actua amb consciència que no s'ha produït un delicte i vol provocar un error judicial.
• Víctima imaginària: Actua per error, no per manca d'atenció, sinó perquè pensa realment que ha estat víctima d'algun delicte. Exemple: persones grans que perden la memòria.