Tipologia i Representacions del Teatre Romà: Guia Completa

Tipologia de les Obres Dramàtiques Històriques

• Fabula Palliata

L'acció es desenvolupa sempre a Grècia, amb personatges de nom grec i amb vestuari grec, tot i que les situacions que es descriuen són totalment romanes. Representa les peripècies de la vida privada del món burgès.

Comèdia de costums romans, amb l'acció situada a Itàlia i amb personatges romans o itàlics representats de la petita burgesia, vestits amb la toga.

Tragèdies d'argument grec. El cor era l'element bàsic de les tragèdies gregues.

Eren tragèdies d'argument romà, històric i mitològic.

Obra de teatre més breu on hi predomina la presa de pèl, l'engany i l'element obscè. Fou molt popular, de manera que els actors que les representaven eren considerats homes honorables. Personatges eren: l'imbècil, el pallasso, el badoc, el ruc, el geperut astut i intrigant, el vell ridícul.

Representa escenes reals de la vida quotidiana. És molt important el gest facial, ja que no portaven màscares i podien actuar les dones. Els personatges eren: l'imbècil i el que fa ganyotes.

El Teatre i les Representacions Escèniques

El Teatre

Els teatres romans eren de fusta i desmuntables, però més tard van seguir els models dels teatres grecs i eren de pedra. El teatre grec es dividia en: la graderia (on seien els espectadors), l'orchestra (espai circular on cantava i ballava el cor), construccions de l'escenari (plataforma on actuaven els actors i edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidor).

Els romans van fer innovacions respecte el teatre grec:

• Els romans van construir els teatres com a edificis independents (a diferència dels grecs que construïen sobre la falda d'una muntanya i així es posaven els seients en forma de grada). La graderia dels romans descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó.
• Van fer l'orchestra semicircular (el grec era circular), on seien els espectadors més importants.

Els romans tenien l'escenari més ample. També hi havia una façana que donava a l'interior, estava ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes i servia de decorat permanent per a totes les obres.

• El teatre romà era a l'aire lliure. La càvea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials (les més altes estaven a les més pròximes).
• El teatre més important de Roma va ser el de Pompeu, amb una capacitat de 27.000 espectadors.

Les Representacions Escèniques

Les representacions teatrals que tenien lloc en aquesta època tenien menys importància que altres activitats d'oci que es feien, com ara els jocs de circ i d'amfiteatre. Les persones encarregades d'organitzar aquest tipus d'espectacles a Roma s'anomenaven edils. Aquests contractaven una companyia teatral i el seu director també actuava. El nombre d'actors que participaven en una obra teatral era de cinc o més. Durant la República, els actors professionals estaven socialment mal considerats, de manera que no podien ser ciutadans, només esclaus o lliberts. Això va canviar radicalment a l'època de l'Imperi, quan els actors famosos van convertir-se en una mena d'estrelles.

No hi havia actrius, excepte en el mim, i els papers femenins eren representats per homes. La indumentària, segons el personatge, corresponia a uns estereotips. La vestimenta podia ser una túnica negra anomenada pallium en les obres gregues, i les obres de tema romà es diuen togues romanes i túniques. Existien unes sabates amb talons alts per a les tragèdies anomenades cothurnus i unes sandàlies obertes anomenades soccus per a les comèdies.

Al teatre llatí era sempre en vers i la música era important. Les escenes cantades eren anomenades cantica i podien ser en solitari o acompanyades. Cada companyia disposava d'un o més cantors que executaven els càntics mentre els actors feien silenci i els gestos adequats.