Tipologia de Grups en Treball Social

GST, GSE, GAS, GAM i Grups Professionals

Ex: S'identifica que un grup és socioterapèutic perquè es veu patiment en l'expressió de "...". Ex: presó: S'ha de pensar com classificar un grup de persones preses.

Aspectes Pràctics del Grup

TIPOLOGIA DE GRUPS QUE ATENEN ALS MODELS ALS TSG

1. Grup socioterapèutic: Alleugerir patiment i trobar solucions. No es fa teràpia. Hi ha líder formal.
2. Grup socioeducatiu: Informar i formar habilitats específiques.
3. Grup d'acció social: Motivar cap a la mobilització. Es demanen canvis.
4. Grups d'ajuda mútua: Ajuda entre els que pateixen el mateix. No hi ha cap líder formal, per exemple, criticar a la professora quan aquesta està fora.
5. Grups de professionals: Treballar en les millors condicions possibles. Treball social amb grups de professionals d'altres branques.

3. GRUP D'ACCIÓ SOCIAL

Motivar cap a la mobilització, per exemple, en les vagues. Weber (1921) suposa l'acció que s'ha de fer alguna cosa (p.e. queixar-se) i la coordinació del que volem. Si recollíssim tots els moviments socials es podria fer alguna cosa.

Significació: Ha de tenir un valor per nosaltres.

Relacional: Té a veure amb les relacions i influeix entre les mateixes.

Canvi: Persegueix un canvi.

S'identifiquen 4 formes d'ACCIÓ SOCIAL:

• Tradicional (costum): Per exemple: Les pensions. Són accions conduïdes per principis, normes, etc. en les quals el component racional...
• Afectiva (emocional): Sentència de la Manada.
• Guiada per valors: Perseguir una fi racional guiada per principis o normes morals.
• Racionals:

GAS (Grups d'Acció Social)

Aquells grups que volen aconseguir objectius socials més enllà del propi benefici del grup, per tant, el grau de participació del treballador social dependrà de la capacitat del grup per organitzar-se. La nostra utilitat dins del grup és intentar enfortir aquelles àrees més febles del grup perquè puguin assolir millor els objectius i, per tant, el treballador social s'entendrà com un orientador.

Els TS poden ser participants:

1. Iniciació: Motivar, Formar i Organitzar.
2. Preparació: Motivar, Formar i Organitzar.
3. Consolidació: Motivar, Formar i Organitzar.

En els 3 moments cal la motivació i costa perquè implica temps, necessitem que les persones s'engresquin.

Formar: S'han de donar dades objectives, estructurades i lògiques.

Organització: Dormir en un lloc, aparellament per gustos (...). Necessitem la motivació durant tota l'estona.

ETAPES QUE CONDUEIXEN A UN GAS (Batten, 1969)

1. 1a Etapa: El grup vaga descontent però passiu i és el treballador social el que pot estimular a les persones a pensar en el perquè i amb què estan descontentes.
2. 2a Etapa: Els membres del grup comencen a ser conscients de certes necessitats i el treballador social els ajuda a pensar sobre els canvis específics que resultarien una vegada resoltes les necessitats detectades.
3. 3a Etapa: Les persones conscients de què desitgen certs canvis, el treballador social pot estimular a les persones per a les accions concretes que caldria fer per provocar aquests canvis (passar de la reflexió a l'acció o plantejament de l'acció).
4. 4a Etapa: Els membres del grup decideixen a favor o en contra, tractant de resoldre alguna necessitat per si mateixos. És en aquest punt que la figura del treballador social es comença a desdibuixar i passar a assessorar en aspectes més funcionals.
5. 5a Etapa: Les persones planegen el que cal fer i com ho faran.
6. 6a Etapa: Hi ha un acord per actuar segons un pla determinat. El treballador social pot estimular a les persones a pensar sobre les dificultats o problemes que poden sorgir derivats de les seves accions i repassar les etapes anteriors.
7. 7a Etapa: Estan satisfets amb els resultats obtinguts?

EL TREBALLADOR SOCIAL DINS DEL GAS (principalment motivar a les persones, organitzar i planificar, llista dels problemes)

El treballador social pot tenir diferents funcions:

A) EDUCATIVA: De conèixer i saber traslladar la realitat, les necessitats socials, etc.

B) ANIMADORA:

• Un líder carismàtic, i en tot cas, què significa un líder carismàtic? Algú que sigui bon comunicador, que arribi a les persones.
• Un alt nivell de desigualtat o necessitat, i si és això, fins a on hem d'arribar per moure'ns?
• Un pla establert, on creieu que estan les solucions?
• Una motivació pel canvi (i per tant, assumir les conseqüències que se'n derivin, és molèsties...).
• Un alt coneixement de la situació.

GRUPS D'AJUDA MÚTUA (GAM)

Manual de consulta sobre Grups d'Ajuda Mútua de persones amb discapacitat física. Sorgeixen de les persones que estan patint un tipus de problemàtica o necessitat. No hi ha professional, en tot cas és secundària. Ens ajudem entre nosaltres, per això es diu ajuda mútua, acostumen a sortir d'una entitat determinada o plataforma.

TS: Ofereix espai, organitza alguna sessió, donar alguna idea, tot el tema logístic, tema de coneixements (va al grup a explicar un cert coneixement), derivacions, recolzar el treball del grup.

Funcionament del GAM

1. Fenomen de descontentament: No es cobreixen les seves necessitats, no donen respostes al que es necessita. Comença per les persones.

Els principis:

• Voluntarietat: Es va si la persona vol. Són grups oberts i es va afegint gent nova.
• Confidencialitat: La persona facilitadora marca els límits.
• Puntualitat:
• Participació:
• Respecte: (Igual que altres grups, només es diferencia la voluntarietat).

Per exemple: Alcohòlics Anònims.

2. Estructura interna del grup: Tamany: Mitjà i gran.
3. Procés de creació: Les persones facilitadores fan les acollides als nous membres del grup que són entrevistes individuals, s'explica què es farà al grup i avaluar si a la persona li pot anar bé al servei o no. Menys directives, les persones no venen amb el contingut establert. Les persones com TS són facilitadors/es.
4. Conflictes més comuns:

• Manca d'assistència.
• No es compleix la normativa.
• Maneig de les emocions (p.e: Suïcidi, cal traslladar al professional...).

Quan es fa la sessió el professional no està present.