Tipografia: Història, Evolució i Tipus de Lletra

Definició i Elements Clau de la Tipografia

Què és la Tipografia?

És el conjunt de tipus de lletres i l'ús que se'n fa per transmetre missatges concrets.

• Finalitat: Comunicativa (visual i funcional).
• Funcionalitat: Lectura òptima.

Les Lletres: Significat i Significant

Les lletres són signes amb significat i significant, és a dir, són imatges i a la vegada conceptes.

• Significant (Caràcter objectiu): La Forma. Tot allò que veiem (Ex: tipus Romana o Clàssica).
• Significat (Caràcter subjectiu): Interpretació de les formes. El concepte que ens transmet (Ex: tipus Cal·ligràfica i Fantasia).

Tipus de Fonts Tipogràfiques

La font tipogràfica és l'element de caràcter tipogràfic.

• Tipus amb Serifa (o amb gràcia): Són lletres que tenen petits traços als extrems dels caràcters.
• Tipus de Pal Sec (o sense gràcia): Són les que no tenen cap peu ni ornament.

Evolució Històrica de l'Escriptura

Orígens i Primers Alfabets

• Jeroglífics: Escriptura pictogràfica.
• Primer Alfabet (c. 1000 a.C.): Format entre els fenicis (actual Líban i Israel).
• Alfabet Fenici a Grècia (c. 750 a.C.): S'introdueix l'ús de vocals i més tard arriba a Roma.

Escriptura Carolíngia (Carolina)

L'emperador Carlemany, cap al 790 (s. VIII), va unificar les diferents escriptures utilitzades fins llavors per tal d'unificar l'Europa cristiana amb l'objectiu d'«inspirar la ignorància, instaurar l'ordre i la claredat».

La Tipografia a l'Edat Mitjana i el Renaixement

L'Escriptura Carolina i Alcuí de York

Carlemany confia al monjo Alcuí de York la tasca d'unificar una escriptura. Aquest conservarà el llatí com a llengua de l'imperi i escollirà una grafia única per a les lletres minúscules. Aquesta escriptura s'anomenarà Carolina i s'aplicarà només a les minúscules (en les majúscules s'utilitzaran les capitals romanes).

L'Escriptura Gòtica

L'escriptura Gòtica substituirà la Carolina. Les pregòtiques apareixen al s. XII a Anglaterra i es diversificaran en funció de les cultures que les utilitzaven. Els hàbits de lectura van diversificar l'escriptura gòtica en diferents famílies:

• Gòtica de Forma (Textura): Es convertirà en la grafia tradicional dels llibres religiosos.
• Gòtica Bastarda: Utilitzada en el comerç.
• Gòtica Cursiva: Utilitzada en els papers oficials i administratius.

Johannes Gutenberg i la Tipografia Mòbil

Qui va inventar els tipus mòbils metàl·lics? Johannes Gutenberg el 1450. La introducció del paper a Occident va ajudar a l'aparició de la impremta (s. XV). La tipografia utilitzada era gòtica.

Quan cap al 1440 (s. XV) Gutenberg inventa la tipografia (és a dir, la impressió de textos mitjançant tipus metàl·lics i reutilitzables), crearà els seus caràcters prenent com a model les escriptures gòtiques utilitzades als països germànics per reproduir les lletres minúscules. L'exemple més clar d'aquesta tipografia és la cèlebre Bíblia de 42 línies.

L'Escriptura Humanística (s. XV)

També al s. XV, durant el Renaixement a Itàlia, els literats o escriptors cultes utilitzaven una escriptura manuscrita rodona que anomenaven Humanística. Es distingeixen dues famílies humanístiques.