Tincions metàl·liques i bacterianes: causes i tractament

Tincions metàl·liques

Aquest tipus de tincions estan relacionades amb certes professions; generalment es degut a inhalació de sals metàl·liques en la indústria. Aquesta pols s'uneix a la pel·lícula adquirida i genera pigmentacions de color verd (plom, níquel), marró (ferro) o negre (plata, manganès). Si no s'eliminen poden infiltrar-se a través de l'esmalt i produir coloracions permanents.

Tincions bacterianes

Aquestes són degudes a una mala higiene. Aquí els colorants es depositen a la placa bacteriana generalment. Podem classificar els dipòsits bacterians en quatre grups:

• Materia alba i carrall

  Depòsits blanc-groguenc, amb una consistència tova, enganxosa. Es diferencia de la placa bacteriana per la seva falta d'arquitectura interna. Està formada per bacteris, restes cel·lulars i components salivals, tot barrejat.

• Depòsits verds

  El pigment causal és la fenacina, que es produeix per bacteris i fongs de la cavitat oral.

• Depòsits taronges

  Són coloracions degudes a colonies bacterianes: bacil prodigiós i bacil mesentèric ruber.

• Depòsits negres

  Determinades bacteries descomponen sals ferroses d'origen alimentari produint òxid ferros al contacte amb la saliva.

Tractament de les tincions extrínseques

Primer haurem d'identificar la causa de les tincions extrínseques, per això podrem fer una correcta prevenció. Mitjançant el interrogatori i l'exploració directa haurem de classificar les tincions.

Això és important ja que el pacient pren part en l'eliminació de les tincions, mitjançant l'ensenyament de tècniques d'higiene oral i evitar la aparició de tincions, com aconsellar que abandoni l'hàbit tabàquic o reduir aliments que provoquen tincions.

El tractament professional pot ser:

• Realització de tartrectomia (ultrasons o cureta) i polit amb material rotatori i pasta abrasiva.
• Realització solament del polit amb material rotatori i pasta abrasiva.

També disposem de la realització del polit amb aeropolidor.