Tincions Intrínseques i Tècniques d'Emblanquiment Dental

Tincions Intrínseques Generalitzades: Degut a processos generals. A) Malalties sistèmiques: Alteracions hepàtiques, hemolítiques, metabòliques o endocrines. Més freqüent en dentició temporal que presenta coloració variada. B) Displàsia dental: Processos malformatius dentals. - Amelogenesis imperfecta: Per defecte en el desenvolupament de l'esmalt i és de caràcter hereditari (major importància). - Dentinogenesis imperfecta: Trastorn en el desenvolupament de la dentina d'origen hereditari, de caràcter autosòmic dominant. L'esmalt és prim, coloració grogosa i afecta les dents temporals i permanents. C) Ingesta de substàncies o medicaments: - Tetraciclina: S'uneix al calci i es comporta com quelant, formant complexos en la superfície dels cristalls de HA, que s'incorporen en el període de calcificació als teixits, formant-se ortofosfat de tetraciclina, que és el responsable de la coloració. Quan les dents s'exposen a la llum, adquireixen una coloració groga, gris, marró/negra. - Fluorosi: Taques blanques però allargades. L'esmalt tendeix a destruir-se, portant així a la formació de càries, lesions o cavitats. - Déficit vitamínic i d'altres substàncies: Vitamins (A, C, D, el fòsfor o el calci) insuficients implicades en la formació de l'esmalt i la dentina durant l'odontogènesi, poden provocar l'aparició de problemes estructurals que es manifesten amb canvis de coloració en les dents. D) Envelliment: Amb el pas del temps, les dents es tornen més grogues. Canvis estructurals en la dentina, la polpa dental es va atrofiant i l'esmalt s'aprima, la qual cosa provoca el domini del color de la dentina.

Tincions Intrínseques Aïllades: En funció de l'agent que produeix la tinció. A) Processos polpars i traumatisme: - Hemorràgies: Per traumatisme, la sang s'indueix a l'interior dels canals existents a la dentina, produint-se un dipòsit en el seu interior. - Calcificacions polpars: La dent amb la polpa calcificada adquireix un color groguenc, no precisen tractament, però es pot realitzar una endodòncia + un emblanquiment intern. - Necrosi: Genera uns productes de rebuig als que es produeixen en les hemorràgies no reabsorbides. Color de gris a marró-negre en funció del temps transcorregut i la presència o no de bacteris. B) Patologia dental: - Càries: Dissolució de la matèria orgànica de la dent seguida de la desminerilització del material inorgànic. Podem trobar: lesions blanques, en la primera fase per pèrdua mineral. Lesions fosques: substàncies pigmentades a l'interior.

- Reabsorció radicular: Genera una pèrdua de teixit dentari a l'arrel. Sol ser asimptomàtica i es detecta clínicament com una troballa radiogràfica. - Hipoplàsia de l'esmalt: Color blanquinos o groguenc a causa d'un estímul nociu que actua. Una taca blanca. Apareix en la superfície vestibular i quan la dent erupciona, no veient-se modificades pel temps. C) Derivades del material restaurador: - Amalgama de plata: Pigmenta la dentina i l'esmalt a un color gris-negre. Tractament: retirada de l'amalgama + tractament del teixit afectat. - Composit: Es produeixen microfiltracions entre el material i el marge que genera tincions degudes als pigments dels aliments: tractament: substitució del compost i remoció del teixit afectat. - Material d'endodòncia: Canvi de color en dents endodonciades degut a la sang, el teixit necròtic i els materials d'endodòncia (gutaperxa, ciments, les puntes de plata). Tractament: emblanquiment intern.

Tècniques d'Emblanquiment: Procés químic d'oxidoreducció que busca l'aclariment de pigmentacions de l'esmalt (extern) o de la dentina i l'esmalt (intern). Emblanquiment Extern: Sobre l'esmalt i es pot realitzar a la clínica, el professional aplica l'agent sobre les superfícies dentals. La segona a casa, el pacient ha de fer-se l'emblanquiment, són cubetes transparents amb la morfologia dental del pacient. Emblanquiment Intern: Es realitza en dents endodonciades. Primer, l'agent es difon a través de la dentina i arriba a la superfície interna de l'esmalt, sense contactar amb la superfície externa de l'esmalt. Segon, l'agent es difon a través dels túbuls dentinaris i produeix una reacció d'oxidació a la dentina pigmentada. Peròxid d'hidrogen: 0,1% lliures al mercat, 0,1 - 6% els venen els odontòlegs, superiors al 6% estan prohibits. Peròxid de carbamida: A la consulta dental entre 30-40% i domicilis entre 10-22%.

Procediment d'Emblanquiment: 1. Realització de profilaxi i polit de la superfície dental: És la retirada de la placa dental o tosca mitjançant una tartrectomia amb ultrasons i es fa el polit de la superfície dental amb una pasta lleugerament abrasiva o pedra tosca en pols. 2. Registre del color: Anotar el color en la fitxa del pacient o en fitxers específics d'emblanquiment dental o fer una fotografia de la dent amb la guia de color al costat de la dent. 3. Aïllament dels teixits tous: Es fan dues tècniques, la primera és separador o retractor labial + resina de bloqueig i la segona és l'aïllament absolut, dic de goma. 4. Col·locació de l'agent blanquejador: Es col·loca dent per dent a la cara vestibular, s'utilitza pinzell o espàtula, protecció ocular (40 min). 5. Activació de l'agent blanquejant: L'agent porta en la seva composició fotoactivadors que identifiquen o comencen la reacció en sotmetre a una llum amb una determinada longitud d'ona (llum blau). 6. Retirada del gel: És recomanable que sigui aspirat abans de ser irrigat amb aigua per evitar danys tissulars. 7. Fluoració: Es col·loca fluor d'alta concentració almenys 2 minuts després de fer el blanquejament, ja que augmenta la duresa de l'esmalt i disminueix la sensibilitat. 8. Nova presa de color: Després del blanquejament, es torna a repetir la presa de color amb el mateix mètode que es va realitzar a l'inici.