Tincions Dentals: Tipus, Causes i Solucions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,24 KB

Tincions dentals

Definició de tincions extrínseques: Són aquelles tincions que apareixen sobre la superfície de la dent com a conseqüència de dipòsits de substàncies cromògenes o pigmentants. Perquè les tincions extrínseques es produeixin, és necessari que prèviament s’hagi format sobre la superfície de la dent la pel·lícula adquirida o la placa bacteriana.

Classificació de les tincions extrínseques.

En funció de la causa que produeix la tinció, podem elaborar tres grups principals de tincions dentals extrínseques:

  • Produïdes per aliments, hàbits socials i fàrmacs.
  • Produïdes per tincions metàl·liques.
  • Produïdes per tincions bacterianes.

Aliments, hàbits socials i fàrmacs

La ingesta reiterada d’alguns aliments o determinades costums dipositen substàncies sobre les dents, com ocorre amb el cafè, el te, el tabac o la marihuana. Les substàncies es retenen en aquelles zones on no hi ha contacte amb els llavis, les galtes o la llengua. Per això, són més evidents en les zones proximals i en les cares vestibulars de les dents retruïdes o rotades.

Les tincions de tabac afecten la superfície de les dents i la placa dental, produint una coloració marró-fosca. Davant exposicions prolongades, algunes substàncies del tabac poden associar-se al 4% del contingut orgànic de l’esmalt, donant lloc a tincions intrínseques.

Els fàrmacs que poden generar tincions són, per exemple, la clorhexidina, el fluorur d’estany i les sals ferroses. L’ús prolongat de la clorhexidina produeix taques fosques de color negre. El fluorur d’estany s’utilitza en tractaments de sensibilitat dentinària i pot presentar-se en dentífrics, gels o colutoris. Les sals ferroses són utilitzades en el tractament de l’anèmia ferropènica.

Tincions metàl·liques

Aquest tipus de tincions estan relacionades amb certes professions; generalment es deuen a la inhalació de sals metàl·liques en la indústria. Aquesta pols s’uneix a la pel·lícula adquirida i genera pigmentacions de color verd (plom, níquel), marró (ferro) o negre (plata, manganès). Si no s’eliminen, poden infiltrar-se a través de l’esmalt i produir coloracions permanents.

Tincions bacterianes

Aquestes són degudes a una mala higiene. Aquí, els colorants es dipositen a la placa bacteriana generalment. Podem classificar els dipòsits bacterians en quatre grups:

  • 1. Matèria alba i carrall

Depòsits blanc-groguencs, amb una consistència tova i enganxosa. Es diferencien de la placa bacteriana per la seva falta d’arquitectura interna. Està formada per bacteris, restes cel·lulars i components salivals, tot barrejat.

  • 2. Depòsits verds

El pigment causal és la fenacina, que es produeix per bacteris i fongs de la cavitat oral.

  • 3. Depòsits taronges

Són coloracions degudes a colònies bacterianes: bacil prodigios i bacil mesenteric ruber.

  • 4. Depòsits negres

Determinades bacteries descomponen sals ferroses d’origen alimentari, produint òxid ferros al contacte amb la saliva.

Definició de tincions intrínseques: Són aquelles tincions que es produeixen a l’interior de la dent o que afecten la seva estructura i teixits dentals. Poden aparèixer de forma generalitzada, afectant tota la dentició, o bé aïlladament, afectant només una dent.

Classificació

Trobem dos grans grups:

Les tincions intrínseques generals estan causades per processos sistèmics, provocant la coloració de tota la dentició o la gran majoria de les dents. El pigment s’incorpora a l’estructura del teixit dentari en formació.

Les tincions intrínseques locals són aquelles que es produeixen generalment amb la dent ja formada, degut a un agent extern. La tinció afecta una dent o un grup dentari.

TINCIONS GENERALS

Malalties sistèmiques

Alteracions hepàtiques, hemolítiques, endocrines, metabòliques

Displàsia dental

Amelogènesi o dentinogènesi imperfecta

Ingesta de substàncies

Tetraciclina i altres antibiòtics

Fluorosi

Deficiència vitamínica

Alteracions per calor

Envelliment o post-mortem

TINCIONS LOCALS

Processos pulpars i traumatismes

Hemorràgies pulpars, necrosi

Patologies dentals

Càries, hipoplàsia de l’esmalt

Material d’obturació

Amalgama de plata

Materials d’endodòncies

Ciments, gutapertxa

Els materials d’obturació i els materials d’endodòncies són produïts degut a una intervenció sobre les dents.

La amalgama pateix una corrosió amb el temps i pot tenyir els túbuls dentinaris adjacents, donant una coloració grisàcia o negra que pot augmentar amb el pas del temps.

També pot ocórrer que els ciments que utilitzem a l’endodòncies, o les mateixes puntes de gutapertxa, si no han estat retirades a nivell de la corona, poden tenyir les dents a nivell de la corona.

Entradas relacionadas: