Tincions Dentals: Causes, Tipus i Tractaments d'emblanquiment

Tincions Dentals i Emblanquiment: Guia Completa

Tipus de Tincions Dentals

ACTIVITATS 1: 1. Què són les tincions dentals extrínseques? I les intrínseques? Les tincions extrínseques són les que es produeixen a l’exterior de la dent, normalment a les zones amb pitjor higiene oral. I les intrínseques són les que afecten a l’estructura de l’esmalt o la dentina. 2. Què és una displàsia? Posa dos exemples i digues a quin teixit afecten.

6. Què són les tincions intrínseques aïllades? Són les que es produeixen generalment en dents ja formades, com a conseqüència de l’acció d’un agent estrany. Afecten a dents aïllades, i no a tota la dentició de forma general.

Procés d'Emblanquiment Dental

ACTIVITATS 2: 1. Explica el procés químic que té lloc durant l’emblanquiment dental. S’anomena procés d’oxidació-reducció. Els agents blanquejants entren, a través dels porus de l’esmalt, cap a l’estructura interna de l’esmalt o la dentina alliberant oxigen i trencant les molècules orgàniques que causen les tincions dentals no desitjades. 2. Indica quines concentracions de peròxid d’hidrogen s’utilitzen segons si es fa l’emblanquiment a casa o a clínica? El peròxid d’hidrogen a casa s’utilitzen concentracions del 3-8% i a clínica del 15-40%. 3. Indica quines concentracions de peròxid de carbamida s’utilitzen segons si es fa l’emblanquiment a casa o a clínica? A casa entre un 10-20% i a la clínica entre un 30-44%. 4. Quina és la funció de les llums que s’utilitzen durant l’emblanquiment dental? En l’emblanquiment químic a clínica per a l’activació i acceleració de l’agent blanquejant i per a l’enduriment del gel protector de la línia gingival. - En l’emblanquiment intern a les dents no vitals per a l’enduriment del material protector de la zona cervical de la càmera polpar i per a la fotopolimerització del compòsit de l’obturació temporal i permanent. - En la microabrasió per a l’enduriment del gel protector de la línia gingival. 5. Què ocorre si utilitzem una llum amb un gran poder d’escalfament? - Podria haver un augment de la sensibilitat dental i un deteriorament de l’estructura de l’esmalt. - Podria provocar cremades en les genives i altres teixits tous de la boca. - Podria provocar una activació excessiva de l’agent emblanquidor. 6. De quines 3 maneres es pot fer el tractament d’emblanquiment dental intern? - Amb Perborat de sodi (en pols o pastilles): S'utilitza barrejat amb aigua destil·lada o peròxid d'hidrogen al 30%. - Amb Peròxid d’hidrogen al 30-35%: Per potenciar l’efecte emblanquidor. - O amb Peròxid de carbamida (en concentracions altes, generalment entre el 10-20%). 7. Per què no es recomana fer un emblanquiment en dents amb moltes obturacions, fundes o carilles? Les fundes, les carilles i les dents amb moltes obturacions estan compostes per materials formats per elements químics inorgànics i els agent emblanquidors sols funcionen amb matèria orgànica ja que utilitzen el procés químic de l’oxidació reducció.

Casos Pràctics

activitat 3 : Caso 1: Maria (30 anys) Etiologia de la tinció: Tinció intrínseca per tetraciclines (antibiòtics en la infància). Tipus d’intervenció: No és candidata a emblanquiment intern, sinó extern amb peròxid d'hidrogen o de carbamida. Material i instrumental: Gel blanquejador, llum LED (si es requereix acceleració), motlles personalitzats (si es fa tractament domiciliari). Pas a pas: Higiene prèvia, protecció de genives, aplicació del gel, activació si cal i controls posteriors. Caso 2: Manel (7 anys) Etiologia de la tinció: Trastorn del desenvolupament de la dentina (displàsia dentinària o amelogènesi imperfecta). Tipus d’intervenció: No es pot fer emblanquiment. Es recomanen facetes, segelladors o rehabilitació amb composites. Material i instrumental: Composite estètic, adhesius dentals, segelladors. Pas a pas: Preparació de la peça, selecció del material, aplicació i polimerització. Caso 3: Marta (23 anys) Etiologia de la tinció: Desmineralització de l’esmalt (taques blanques que es tornen marrons). Tipus d’intervenció: No és candidata a emblanquiment intern. Es pot fer microabrasió o infiltració amb resines. Material i instrumental: Gel d’àcid clorhídric, resina infiltrant. Pas a pas: Aplicació del gel, esbandit, aplicació de la resina i polimerització. Caso 4: Pep (25 anys) Etiologia de la tinció: Canvi de color post-endodòncia (necrosi pulpar). Tipus d’intervenció: Emblanquiment intern amb peròxid de carbamida. Material i instrumental: Àcid fosfòric, peròxid de carbamida, espàtules, barrera d’iómer de vidre. Pas a pas: Eliminació del material endodòntic coronal, col·locació de barrera, aplicació del gel blanquejador, segellat provisional i controls posteriors. Caso 5: Margarita (21 anys) Etiologia de la tinció: Trauma dental amb possible hemorràgia pulpar. Tipus d’intervenció: Emblanquiment intern ambulatori. Material i instrumental: Gel de peròxid, xeringues dosificadores, barrera protectora. Pas a pas: Aplicació del gel a casa amb fèrules, ús durant 1-2 setmanes amb controls clínics. Caso 6: Antoni (40 anys)

• Etiologia de la tinció: Trauma dental antic amb degradació de la sang intradental.
• Tipus d’intervenció: Emblanquiment intern ambulatori.
• Pas a pas: Com el cas de Margarita.

Tipus de Tractaments d'Emblanquiment Dental

Emblanquiment Químic en Clínica (Dents Vitals)

7.1 Emblanquiment químic en clínica (dents vitals) Eliminar o reduir tincions intrínseques mitjançant l’aplicació d’agents químics emblanquidors d’alta concentració (principalment peròxid d’hidrogen al 30-40%). Aquesta tècnica es duu a terme exclusivament en clínica, sota la supervisió directa del professional. pasos : 1. Preparació prèvia: - Revisió inicial del pacient: Es realitza una història clínica completa i s’identifica l’etiologia de les tincions.- Prova de sensibilitat: Es verifica la sensibilitat dental per anticipar possibles efectes adversos posteriors. - Higiene prèvia: Es fa una profilaxi per eliminar placa bacteriana i taques extrínseques amb copes de goma i pasta de profilaxi.2. Protecció dels teixits tous: ·Es col·loca una barrera gingival fotopolimeritzable (gel protector) al llarg de la línia gingival, cobrint completament la geniva adjacent a les dents que rebran el tractament. º Es pot complementar amb una dic de goma si es necessita una major protecció. 3. Aplicació del gel emblanquidor: - Amb una microbrotxa o aplicador, es distribueix el gel d’emblanquiment (peròxid d’hidrogen al 30-40%) sobre la superfície de les
dents a tractar, evitant el contacte amb les genives. -Es controla que el gel quedi uniformement repartit.4. Activació del gel (opcional): 1. Es pot utilitzar una làmpada LED o làser per activar el gel emblanquidor i accelerar el procés químic. L’activació amb llum varia segons el fabricant del producte.5. Reaplicació i monitorització: 1. El gel es manté sobre les dents durant 15-20 minuts, segons el protocol del fabricant. 2. Si és necessari, es retira el gel amb aspiració i es reaplica una nova capa. Es poden fer fins a tres cicles en una sessió. 6. Finalització del tractament: 1. Es retira completament el gel emblanquidor amb abundant irrigació. 2. Es verifica el resultat i es compara amb l'escala de color inicial. 3. Si és necessari, s’aplica un gel desensibilitzant (nitrats de potassi o fluor).

Emblanquiment Domiciliari Supervisat (Dents Vitals)

7.2 Emblanquiment domiciliari supervisat (dents vitals) Realitzar un emblanquiment gradual a casa, amb l’ús de gels emblanquidors de menor concentració (peròxid de carbamida al 10-20%) aplicats mitjançant cubetes personalitzades. 1. Visita inicial a la clínica: 1. Es pren una impressió dental (amb silicona o alginat) per confeccionar cubetes personalitzades. 2. Es realitza una profilaxi per assegurar que les dents estan lliures de placa o taques extrínseques.2. Preparació de les cubetes: 1. Les cubetes es fabriquen amb material termoplàstic i es dissenyen perquè ajustin perfectament a l'arc dental del pacient. 2. Es realitzen reservoris en les zones corresponents a les cares vestibulars de les dents per contenir el gel emblanquidor. 3. Educació al pacient: 1. Es lliuren al pacient les cubetes personalitzades i les xeringues amb gel emblanquidor. 2. Es donen instruccions precises sobre com aplicar el gel a les cubetes (una gota petita per dent) i com col·locar-les a la boca. 4. Control i seguiment: 1. El pacient porta les cubetes durant 2-4 hores al dia o mentre dorm, segons el tipus de gel utilitzat. 2. Es programa una visita de seguiment cada 1-2 setmanes per verificar el progrés i controlar possibles efectes adversos (sensibilitat, irritació gingival, etc.).

Emblanquiment Intern (Dents No Vitals)

7.4 Emblanquiment intern (dents no vitals) Aclarir dents no vitals amb tincions intrínseques severes mitjançant l’aplicació d’agents emblanquidors dins la cambra polpar. 1. Preparació inicial: 1. Es verifica que la dent ha estat correctament tractada amb una endodòncia prèvia. 2. Es fa una radiografia per confirmar la qualitat del farciment del conducte radicular. 2. Accés a la cambra polpar: 1. Es reobre la cambra polpar amb una turbina i una fresa de diamant. 2. Es retira part de la gutaperxa coronària per deixar espai per al material emblanquidor (aproximadament 2 mm per sota de la unió amelocementària). 3. Aplicació del material emblanquidor: 1. Es col·loca una barrera cervical amb resina fluïda fotopolimeritzable per protegir el conducte radicular. 2. S’introdueix el gel emblanquidor (perborat de sodi barrejat amb aigua o peròxid d’hidrogen al 30%) dins la cambra polpar amb una espàtula o microbrotxa.4. Obturació temporal: Es cobreix el material emblanquidor amb cotó estèril i es segella amb un ciment provisional (Cavit o IRM). 5. Repetició i finalització: 1. El pacient torna després de 1-2 setmanes per retirar el material emblanquidor i avaluar el resultat. 2. Si el color desitjat no s’ha aconseguit, es repeteix el procés. 3. Un cop finalitzat, es fa l’obturació definitiva de la cambra polpar amb resina composada.

Microabrasió Dental

7.3 Microabrasió dental Eliminar tincions superficials intrínseques localitzades (p. ex., degudes a fluorosi lleu o taques post-traumàtiques) mitjançant l’ús d’àcids i abrasius. 1. Preparació prèvia: 1. Es realitza una profilaxi per deixar les superfícies dentals netes. 2. Es verifica que les taques a tractar no siguin molt profundes (les indicades per a microabrasió són aquelles limitades a l’esmalt superficial). 2. Protecció dels teixits tous: 1. Es col·loca una dic de goma o una barrera gingival per evitar el contacte de l’àcid amb les genives. 3. Aplicació del producte abrasiu: 1. Es barreja una pasta específica, composta per àcid clorhídric al 6,6% i partícules abrasives (generalment de pedra tosca o carbó de silici). 2. La pasta s'aplica directament sobre la superfície dental amb un disc de goma o un raspall rotatori a baixa velocitat. 4. Abrasió mecànica: 1. Es fa una lleugera pressió sobre la zona a tractar amb moviments circulars durant 5-10 segons per cada dent 2. S'irriguen les dents amb aigua abundant després de cada aplicació. 5. Repetició i acabat: 1. Es pot repetir el procés fins a aconseguir l’eliminació de la tinció (normalment es necessiten 2-3 sessions). 2. Es pot aplicar un gel desensibilitzant o fluor per protegir l’esmalt.

Aplicació Tòpica d'Elements de l'Emblanquiment

Aplicació tòpica d'elements de l‘emblanquiment. 1.Preparació prèvia: 1. Realitzar una higiene oral prèvia per eliminar la placa. 2. Assecar la superfície dental per facilitar l’adherència dels materials. 2.Aplicació tòpica directa: 1. Utilitzar un pinzell o xeringa per col·locar el gel blanquejant a les superfícies dentals. 2. Assegurar un contacte uniforme amb la superfície dental.3.Aïllament: col·locar una barrera gingival abans d’aplicar el gel per evitar irritacions. 4.Temps d’exposició:. Depèn de la concentració del producte: 1.Gels de peròxid d’hidrogen (30-40%): Temps curt (10-15 minuts per sessió). 2.Gels de peròxid de carbamida (10-20%): Pot requerir exposicions més llargues (30 minuts a diverses hores). 5.Esbandida i poliment final: 1. Retirar el producte amb abundant aigua. 2. Polir per millorar l’acabat estètic.