Thomas Kuhn: Revolucions Científiques i Canvis de Paradigma

Thomas Kuhn: L'Estructura de les Revolucions Científiques

Aquest text pertany a les pàgines 111-112 de l'obra L'estructura de les revolucions científiques de Thomas Kuhn, publicada l'any 1962.

Biografia de Thomas Kuhn

Thomas Kuhn va néixer el 1922 a Cincinnati, EUA, i va morir el 1996, també als Estats Units. Va créixer en una família amb una posició econòmica acomodada i va rebre una educació de nivell, a més de progressista. Va estudiar Física a Harvard i, després de la Segona Guerra Mundial, va continuar els seus estudis de postgrau. Va ser en aquest moment quan va començar a participar en un projecte que li va despertar un gran interès per la història de la ciència.

A partir d'aquí, es va especialitzar de ple en la ciència i l'any 1957 va publicar una de les seves obres més importants: La revolució copernicana. A més a més, en els darrers anys es va implicar amb un centre d'estudis de ciències del comportament, fet que el va portar a interessar-se per la sociologia, influint en la seva forma d'analitzar la ciència. Tot això va comportar que finalment publiqués l'altre llibre que també va tenir molta repercussió: L'estructura de les revolucions científiques (1962).

Podem dir que Kuhn és conegut per la seva contribució al canvi d'orientació de la filosofia i la sociologia científica en la dècada del 1960, ja que s'interessava per la filosofia de la ciència i intentava estudiar la validesa dels enunciats científics i provar si s'adequaven a la realitat.

El Concepte de Revolució Científica i Paradigma

El llibre L'estructura de les revolucions científiques postula que una revolució científica és un canvi de paradigma. Kuhn exposa que les revolucions científiques sorgeixen quan les lleis o teories ja establertes entren en crisi a causa d'una acumulació d'anomalies o errors.

Per arribar a entendre aquest concepte, prèviament fa la distinció entre un canvi normal i un canvi revolucionari:

• Canvi normal: Aquell que es produeix dins del mateix paradigma existent.
• Canvi revolucionari: Aquell que implica abandonar totalment el paradigma anterior i adoptar-ne un de nou.

La Revolució Copernicana com a Exemple

Concretament, en aquest fragment, Kuhn posa en rellevància la reacció que va comportar en la comunitat científica del moment el fet que es posés en dubte un paradigma ja acceptat com era el geocentrisme. Com que en aquell moment es continuava pensant que el centre del món era la Terra, la teoria heliocèntrica va comportar una gran revolució en la ciència.

Segons Kuhn, no va ser tan important el que va dir Copèrnic i la seva teoria, com el que això va comportar (tal com es pot observar en la primera frase d'aquest text). Copèrnic, amb la seva teoria, va provocar molts escàndols socials i va influenciar els seus successors. A Kuhn li interessa sobretot el fet de com ell va arribar a aquesta teoria proposada, les motivacions que el van dur a formular-la, entre altres aspectes. És a dir, l'entorn que va envoltar aquell canvi de paradigma.

Responent a la primera pregunta que trobem al text, veiem que, a través de les inquietuds que li va proporcionar haver estat educat en una concepció geocèntrica, Copèrnic va arribar a desxifrar molts dels enigmes que encara no estaven resolts dins la teoria geocèntrica. I és per això que va comportar l'inici d'un nou paradigma: l'heliocentrisme.

Conclusió sobre la Teoria de Kuhn

Per acabar de concloure aquest comentari, podem dir que aquest llibre va ser el precursor de tota una innovació de Kuhn, que es va poder completar en la seva teoria sobre el progrés de la ciència. És aquí on l'autor formalitza la seva idea que el progrés científic està marcat per l'aparició de nous paradigmes que s'oposen als existents, i que comporten una crisi que finalitza amb la imposició d'una de les teories confrontades.