Thich Nhat Hanh: El Miracle de Viure el Moment Present

Figures clau del budisme contemporani

La tradició tibetana: Dalai-lama i Pantxen-lama

Avui dia, en la tradició budista tibetana, hi ha dues línies principals de mestres reencarnats: el Dalai-lama, que representa el poder polític i és el líder del poble, i el Pantxen-lama, que representa el poder espiritual.

L'actual Dalai-lama, Tenzin Gyatso, és reconegut mundialment per la seva tasca divulgadora de la cultura de la pau, dels valors del budisme com la compassió i la defensa del poble oprimit del Tibet en mans dels xinesos. Va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1989.

Thich Nhat Hanh: Budisme Zen per a la pau

Monjo budista zen nascut al Vietnam l’any 1926. Quan va esclatar la guerra del Vietnam l’any 1966, va començar a treballar per fer escoltar el valor de la pau i per aturar la barbàrie de la guerra. Per aquest motiu, a partir de l'any 1969 se li va prohibir l'entrada al seu país. Martin Luther King el va recomanar per rebre el Premi Nobel de la Pau. És mestre en diverses universitats, ha escrit més de seixanta llibres i és un divulgador actiu de la tradició espiritual del budisme.

Martin Luther King el va nominar per al Premi Nobel de la Pau dient:

«Aquest monjo budista de caràcter dolç del Vietnam és un erudit d’una immensa capacitat intel·lectual. Les seves idees sobre la pau, si fossin aplicades, construirien un monument a l’ecumenisme, a la fraternitat mundial i a la humanitat».

El seu ensenyament posa l’accent en la joia de viure, el compromís amb el món i la integració de la meditació en la vida quotidiana:

«Si nosaltres estem en pau, si estem alegres, podrem somriure, i tothom a la nostra família, la nostra societat sencera, es beneficiarà de la nostra pau. Això ens permetrà descobrir que no hi ha un camí per a l’alegria, sinó que l’alegria és el camí».

Un ensenyament: El miracle de caminar sobre la terra

El text següent és un extracte d’una xerrada que Thich Nhat Hanh va fer en una presó.

Quan inspireu, sou conscients de la vostra inspiració. Inspiro, sé que inspiro, i és possible per a mi aprofitar la meva respiració. Ningú no pot impedir-me gaudir de la meva inspiració. Respiro perquè sóc una persona lliure. Quan expiro, sé que expiro, i somric perquè per a mi estar viu, ser capaç de respirar així, ja és un miracle. Imagineu una persona amb una crisi d’asma: no pot respirar lliurement i, d'aquí a poc, ja no hi haurà més respiració en ella. Però jo estic viu, i puc respirar i ser conscient de la meva respiració. Somric a la meva respiració i sóc conscient que estic viu. Estar viu és un miracle, el més gran dels miracles. Ser conscient que un està viu i respirant és realitzar el miracle. Aquest miracle el podeu fer en qualsevol moment del dia. Ser conscients que viviu i poder fer una passa és un miracle.

Li Chin, un mestre zen molt conegut del segle XIX, va dir que el miracle no era caminar damunt de l’aigua, sinó sobre la terra. Tothom camina sobre la terra, però hi ha qui camina com un esclau, sense ser lliure. Aquestes persones són aspirades pel futur, pel passat. No són capaces d’ancorar-se allà on la vida es troba disponible. En la nostra vida podem estar presos de les nostres preocupacions, les nostres desesperances i els nostres projectes. Si som esclaus de les enyorances del passat o de l’angoixa del futur, no serem una persona lliure. Som incapaços d’ancorar-nos en el moment present.