Textures i tipus de sòls: estructura, erosió i contaminació

Tipus de textures del sòl

4 tipus de textures:

Exemples de textures

• Textura argilosa: Sòls impermeables; poca entrada d’arrels i d’aigua.
• Textura franca: Sòls més equilibrats; és una textura òptima per als conreus.
• Textura arenosa: Permeable i ben airejada, però amb pocs nutrients, ja que quan plou els nutrients es perden cap avall amb la pluja.
• Textura limosa: Formen estructures massives que, si el sòl es vol conrear, s’han de trencar.

Tipus de sòls (4 tipus)

(Mediterranis tots — el 3)

1. Sòls sobre roques carbonatades (terra rossa)

Predominen carbonats de calci, magnesi... Ph bàsic. Textura fina. Elevada activitat biològica. Hàumus poc evolucionat. Perfil A‑B‑C (tenen horitzó A, B i C), ben estructurat. A l'horitzó B predominen carbonats. Sòls amb coloracions beix i clares; de vegades, si hi ha òxids de ferro, són vermellosos.

2. Sòls formats sobre roques ígnies/magmàtiques (roques àcides, granits)

Aquest tipus de sòl s'anomena sauló. Es forma un material sorrenc provinent de la meteorització de la roca mare. Sòls àcids o neutres. Perfil A‑B‑C ben estructurat. Colors foscos o marrons (poca argila). Activitat biològica moderada.

3. Laterites (no a Catalunya; sòl típic de la selva)

Abundants en selves. Clima càlid i humit que facilita la meteorització química. Elevada presència d'òxids de ferro i alumini. Sòls molt gruixuts. Elevada activitat biològica i orgànica.

4. Calitxos

Típic de climes àrids (secs, càlids) amb elevada evaporació. La roca mare són roques evaporítiques (sals), guixos, alita, roques carbonatades... Hi ha precipitació important de carbonats i evaporítiques que formen una crosta calcària als horitzons superficials.

Definicions: erosió, erosivitat i desertificació

Erosió: És un procés geològic natural causat per agents geològics externs (pluja, vent, éssers vius...). Quin agent actua dependrà del clima, de la zona i de les característiques del terreny.

Erosivitat: Capacitat erosiva d’un agent geològic sobre un terreny concret.

Erosionabilitat: Vulnerabilitat d’un sòl a ser degradat (pendent, tipus de roca...).

Desertificació: És la degradació del sòl causada directa o indirectament per l’acció humana. Els humans som els principals responsables, amb factors com:

• Sobreexplotació del terreny.
• Maquinària agrícola pesada, que altera l’estructura del sòl.
• Ús de fertilitzants i pesticides.
• Acció d’altres éssers vius.
• Incendis i tala d’arbres.

Desertització: Formació d’un desert per causes naturals (clima de la zona, factors astronòmics, etc.).

Impactes i contaminació del sòl

Contaminació del sòl (principal impacte): Pot tenir origen:

1. Antròpic: ús de fertilitzants, herbicides, vessaments de residus industrials.
2. Natural: erupcions volcàniques, alliberament de metalls pesants, etc.

Els sòls tenen capacitat autodepuradora gràcies als microorganismes que descomponen contaminants; el problema apareix quan aquesta capacitat no és suficient per eliminar-los.

Al sòl definim dos tipus de contaminació:

• Puntual: està concentrada en una zona i coneixem l’origen del focus de contaminació (ex.: granja de purins).
• Difosa: està poc concentrada i dispersa en l’espai (ex.: trànsit, ús d’adobs).

Efectes contaminants antròpics

1. Metalls pesants: plom, cadmi, mercuri. Provenen majoritàriament del trànsit i d'activitats industrials. S'alliberen als sòls, entren a la cadena alimentària i són tòxics.
2. Salinització: Acumulació de sals solubles al sòl (NaCl, KCl...). Afecta la productivitat agrícola perquè dificulta el creixement dels vegetals (osmosi).

Textura, estructura i la seva importància

La textura determina diversos aspectes del sòl:

1. Fertilitats: Sòls sorrencs: poca capacitat de retenir aigua i rentat de nutrients; límits i argiles: les arrels tenen més dificultat per penetrar.
2. Permeabilitat: Si predominen les sorres, el sòl és més permeable; si hi predominen llims i argiles, hi ha menys permeabilitat.

Estructura d’un sòl

És una característica que varia amb la deforestació, adobs minerals i maquinària pesada. Es refereix a l’estat d’agregació de les partícules del sòl (agregats o terrons). En un sòl ben estructurat, els agregats quasi no es toquen i deixen entre si un espai porós continu.

Sorres: estan menys agregades. Llims i argiles: estan més agregades.

Textura i estructura condicionen

1. Protecció davant l’erosió de pluja i vent: Com més agregats, menys erosió.
2. Infiltració de l’aigua: Més agregat → millor infiltració; menys agregat → menor infiltració.
3. Oxigenació: Més agregat → millor oxigenació; menys agregat → menys oxigenació.
4. Facilitat per arrelar: Més agregat → facilita l'arrelament; menys agregat → menys facilitat.

Fertilitat: Molta infiltració i sòls molt permeables (sorrencs) arrosseguen nutrients a capes més profundes, i per tant baixa la productivitat. Els sòls més productius són els de textura franca, la més equilibrada.

Formació d’aqüífers: A la superfície l’aigua s’ha d’infiltrar; en profunditat ha de trobar una capa impermeable on s’acumuli i formi aqüífers (reserves d’aigua).

Erosionabilitat: Més erosió quan predominen partícules menys agregades.

Com millorar l’estructura dels sòls

• Afegir calç o guix: millora el pH.
• Afegir sorra o argila: millora la textura.
• Afegir matèria orgànica: millora l’estructura.
• No deixar el sòl sense cobertura: disminueix l’erosionabilitat.
• Reg per degoteig (ràpid i controlat).
• Als talussos, plantar plantes de creixement ràpid.

Profunditat, porositat i permeabilitat

Profunditat: La distància fins a la roca mare determina:

1. Profunditat de les arrels.
2. Volum d’aigua disponible.
3. Obres d'enginyeria i arquitectura.

Porositat — permeabilitat:

Porositat = % volum porus / % volum sòl × 100. Aquesta depèn de l'estructura (+ agregats → - porositat) i de la textura (textura sorrenca → + porositat; textura argilosa → - porositat). És important per al reg i el drenatge.

Aigua edàfica

Aigua edàfica: Com més aigua, més reserves. És l'aigua que es troba al sòl. Quan hi ha menys aigua, a les plantes els costa més absorbir-la, cosa que limita el creixement i, finalment, la disponibilitat de nutrients. Prové sobretot de les precipitacions. La quantitat disponible depèn de la permeabilitat, la capacitat de retenció i la profunditat del sòl.

Temperatura del sòl

La temperatura del sòl depèn de la radiació solar i del tipus de substrat: alguns materials retenen més calor, altres menys. També depèn de les pèrdues de calor. Hi ha sòls permanentment gelats (pergelisols).

La temperatura del sòl és important per:

1. Els processos de meteorització de la roca (gel/desgel).
2. L'activitat dels microorganismes: si la temperatura augmenta, augmenta l'activitat microbiana, la qual afavoreix la descomposició de la matèria orgànica i alliberament de nutrients.