Textos Publicitaris, Connectors i Autors Catalans: Guia SEO

PUBLICITAT

Els textos publicitaris tenen com a objectiu persuadir el receptor a fi que compre un producte, utilitze un servei o faça unes accions determinades. Destaquen la premsa, la ràdio, la televisió i internet.

ELEMENTS ESTRUCTURALS:

Eslogan: Frase breu i atractiva, que es destaca tipogràficament.

Imatge: Estableix algun tipus de relació amb el text.

Marca: Paraula amb què s'identifica un producte.

TRETS LINGÜÍSTICS:

• Veus estrangeres i neologismes
• Enunciats sense verbs
• Recursos lingüístics.
• Verbs en imperatiu o en 2a pers., i d'oracions interrogatives.

TIPUS DE CONNECTORS

Temporals: Per començar, Abans, Ara, Després, És tard
Explicatius: És a dir, O sia, En altres paraules, Això és

D'ordre: En primer lloc, Després, Per continuar, D'entrada

De contrast: Però, Al contrari, Tanmateix, No obstant, De tota manera, Encara que

De conseqüència: En conseqüència, De manera que, Per això, Doncs, Per consegüent

Exemplificadors: Com, Com ara, Per exemple, Així, En particular.

TIPUS D'ADVERBIALS

De temps: Quan, Mentre, Tan prompte com, A penes, Sempre que, Abans que, Així que.

De lloc: On

De manera: Com, Així com, Segons, Sense que, Igual que, Igual com

Causals: Perquè, Ja que, Com que, Pel fet que, Vist que, Atès que

Finals: A fi de, Amb la finalitat de, Perquè, Per tal que

Concessives: A pesar que, Encara que, Tot i que, Per bé que, Malgrat que, Ni que

Condicionals: Si, Posat que, Mentre, En cas que, Sols que, Tret que, Llevat que, Mentre que, Sempre que, A condició que

Consecutives: Per tant, Així que, Doncs, De manera que, Per consegüent, En conseqüència.

PERE CALDERS

Aquest autor utilitza l'humor (moltes vegades basat en jocs de paraules i contrasentits) i la ironia per a posar al descobert els tòpics o les veritats absolutes de la societat, i presenta les peripècies humanes, la qual cosa revela un món on no tot és lògic i coherent.

Algunes obres són: Tot s'aprofita o L'ombra de l'atzavara

MIQUEL MARTÍ I POL

La seua poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix tant la seua pròpia realitat com el temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, d'una gran serenitat.

Els seus primers llibres de poemes, com El poble i La fàbrica s'inclouen de ple en el corrent del realisme històric. Hi descriu un món que coneix bé per mitjà de procediments com l'inventari o la crònica.

La seua obra de la primera meitat dels setanta està marcada per l'experiència de la seua malaltia.

JOAN BROSSA

L'obra de Joan Brossa es va formar al voltant de les avantguardes literàries, plàstiques, escèniques i musicals. Aquest caràcter experimental va fer que la seua producció tinguera una difusió escassa fins als anys setanta.

Per bé que els seus primers llibres, com Fogall de sonets, s'inscriuen en el surrealisme, a partir del 1950 Brossa comença a conrear una poesia més lligada a la realitat, caracteritzada pel gust per les coses insòlites, la recerca del lirisme de les coses vulgars i l'ús d'expressions del carrer descontextualitzades.

La voluntat de Joan Brossa de captar la idea d'una manera sintètica el va portar envers la poesia visual i la poesia escènica.

MERCÈ RODOREDA

Abans de la Guerra Civil, Rodoreda havia publicat Aloma, que presentava molts trets de les seues novel·les posteriors: narració en 1a persona per part del personatge femení, introspecció psicològica, lirisme...

En 1962 va publicar La plaça del diamant, en què narra la història d'una dona de les classes populars i, a través d'aquesta, els esdeveniments col·lectius que va viure. Mirall trencat segurament va ser l'obra mestra de l'autora, centrada en la vida d'una dona de la burgesia barcelonina i la seua família.

A partir de La meva Cristina i altres contes, la narrativa de Rodoreda és cada vegada més simbolista i fantàstica.

ENRIC VALOR

L'obra novel·lística del valencià Enric Valor és comparable, per la seua qualitat i les seues dimensions, a la de Rodoreda i Villalonga.

Durant els primers anys del franquisme, Valor va difondre la gramàtica normativa a casa nostra, i va publicar les Rondalles valencianes, on es van recollir i reelaborar nombroses rondalles populars.

Posteriorment, va iniciar una narrativa arrelada a la seua comarca, que comprèn novel·les com L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant.

A finals dels setanta, Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana, que constitueixen una crònica de la societat rural de la primera meitat del segle XX.