Textos expositius, narratius i argumentatius

Textos expositius

Text expositiu és expressar informació o idees amb la intenció de mostrar i de fer més comprensibles els conceptes esmentats. Es tracta de transmetre idees o dades organitzades.

Documents i informes tècnics, monografies, articles de revistes científiques, cursos, articles periodístics de seccions especialitzades, articles de revistes generals, enciclopèdies, periòdics...

Característiques textos expositius, destaquen la claredat i la senzillesa en els seus enunciats, l'ordre i, inexcusablement, l'objectivitat. La senzillesa estarà adequada al grau d'especialització o de divulgació del discurs.

Text narratiu

Text narratiu és el missatge en prosa-parlem del literari- que conta fets i accions fictícis que es desenvolupen d'una manera lògica en un temps i en un espai, i en els quals intervenen personatges. Algunes narracions presenten un element, explícit o implícit, que és la moralitat, pensament moral o avaluació final, que respon a la intenció de l'autor.

Text argumentatiu

Argumentatiu el text en què es defén una idea aportant un conjunt de raons que la justifiquen. En el discurs argumentatiu es pretén modificar l'opinió d'un destinatari, refermar o aconseguir la seua adhesió o fer que admeta una determinada situació, enfocament o tesi.

Classes argumentatiusels editorials i els articles d'opinió dels diaris, en el món de la publicitat, en els judicis, concretament en les exposicions de l'advocat defensor i del fiscal, en les homilies i els sermons, en les taules rodones i els debats televisius i radiofònics, en els mítings electorals, etc.

Estructura dels textos argumentatius és bastant freqüent que hi haja, d'entrada, una introducció, que intentarà captar l'atenció del receptor. Es pot començar per una pregunta retòrica, una citació d'autoritats, una anècdota, una avanç de la tesi defensada, etc. La introducció bàsicament ha de servir per a enunciar un tema donar-ne l'opinió a favor o en contra: la tesi. En la part central o desenvolupament. Finalment, la conclusió ha d'exposar d'una manera ben clara la idea o tesi defensada.

La literatura dels trobadors va aparéixer en l'Europa de la baixa edat mitjana, en el context del sistema de corts feudals, en què un senyor feudal regia un feu al servei del qual hi havia vassalls lligats a ell mitjançant el pacte de vassallatge.

Quan i on. Al final del segle XI, a Occitània, aparegueren trobadors que feien composicions poètiques amb música, escrites en llengua occitana, dita llavors provençal o llengua d'oc. Els joglars duien les composicions dels trobadors de cort en cort.

Trobadors i trobairitz. El primer trobador occità del qual tenim notícia és Guillem de Peitieu. Bernat de Ventadorn, Bertran de Born, Arnaut Daniel,

La lírica trobadoresca és radicalment nova perquè empra la rima i la mesura sil·làbica i és de temàtica majoritàriament

Trobadors catalans. Ens han arribat composicions de vora tres-cents quants trobadors de diferent extracció social i origen, entre els quals d quen Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú,

Vides i raons. Les vides són textos en prosa que expliquen breument la vida trobadors, com ara la famosa llegenda sobre Guillem de Cabestany. Les expliquen els motius d'alguna de les poesies.

1) Fenhedor o tímid. En aquest primer estadi l'enamorat no gosa dirigir-se a la dama, que encara ignora el desig del trobador. 2) Pregador o suplicant. L'enamorat fa saber a la dama el seu desig per ella. La dama pot reforçar aquesta conducta amb una penyora, és a dir, amb una peça de roba o amb algun objecte que encoratge el trobador.

3) Entenedor o enamorat tolerat. La relació entre el trobador i la dama es fa més intensa, però encara no hi ha el contacte físic al qual aspira el trobador, que ha de demostrar ser digne de confiança. Una prova a la qual es podia sotmetre el trobador era l'assai o assaig, una de les cerimònies de l'eròtica trobadoresca. 4) Drutz o amant. El trobador accedeix al llit de l'amada i al plaer físic, que solia produir-se durant la nit i fins a l'alba, quan els amants s'havien de separar.

Cançó. Composició amorosa que busca la seducció de la persona estimada. Alba. Expressa la frustració per la separació dels amants en traspuntar el dia. Sirventés. Composició burlesca emprada per a desacreditar i atacar un rival. Pastorel·la. Composició que narra els amors entre un trobador i una pastora. Planh o plany fúnebre. Cant trist posterior a la mort d'algú que s'estimava. Altres: balada, composició per a ser ballada; maldit, poema d'odi a l'amada.