Textos, Comunicació i Narrativa Medieval

Què és un text?

Un text és molt més que una sèrie de frases col·locades una al costat de l'altra. Un text pot ser oral o escrit, pot ser una única paraula, o pot ser tota una enciclopèdia. Les definicions de text coincideixen en una sèrie de característiques:

• Orals: ser més espontanis, tenir moltes repeticions, ser poc elaborats, possibilitar una comunicació ràpida, dependre molt del context.
• Escrits: ser més preparats, ser més formals, ser molt elaborats, ser cohesionats, fer servir un model de llengua estàndard.

La comunicació

La comunicació humana no és únicament lingüística. A través de la llengua oral o escrita també ens comuniquem amb llenguatge corporal, a través d'expressions de la cara i gestos. L'àmbit oracional, és a dir, l'oració, era entesa com la unitat significativa bàsica de la llengua. El text inclou tota la informació necessària per a comprendre completament el missatge.

Tipus de textos i de discurs

Es poden classificar segons:

• L'àmbit d'ús: literari, periodístic, acadèmic, administratiu, polític.
• L'organització: narrativa, descriptiva, instructiva, argumentativa, expositiva.
• La finalitat del missatge: informativa, orientadora, reguladora, estètica o artística.
• Els gèneres: resums, dissertació, instància, recepta, reportatges, articles, comèdia, llei.
• Relació emissor-receptor: modalitzat o no modalitzat, formal o informal.

Els textos i els discursos comunicatius

Tot text, perquè sigui com a tal, és a dir, perquè sigui correcte i comunicatiu, ha de complir unes regles lingüístiques i extralingüístiques:

• Adequació: és la propietat que presenten els textos que contenen solucions lingüístiques a la situació comunicativa de què formen part.
• Coherència: és la característica que presenten els textos que contenen una informació en quantitat i en qualitat adequada a la situació comunicativa, i tenen una organització determinada.
• Cohesió: és la propietat o característica que presenten els textos les parts dels quals apareixen lligades i unides de forma que la globalitat del missatge resulti comprensible.

Origen i característiques de la narrativa de cavalleria

França va ser el centre de la renovació cultural que es va produir en el segle XIII. Com ocorre amb la lírica trobadoresca sorgida a les corts franceses del sud. El rei Artús era un cavaller amb moltes aventures. Aquesta novel·la es va iniciar per Chrétien de Troyes, al voltant del personatge del rei Artús, un model d'un gran cavaller, amb les seves aventures i l'amor cortès. Tot això està inspirat per a fer un gran llibre de cavalleria. Hi ha molts llibres, però el més important és Tirant lo Blanc.

Joanot Martorell

El seu naixement se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de Gandia. Estava establert a València des de l'any 1400. El seu avi, Guillem Martorell, va ser conseller reial i el seu pare, Francesc Martorell, casat amb Damiata Abelló, va ser majordom del rei Martí l'Humà. Una germana de Joanot Martorell va estar casada amb Ausiàs March.

Es coneixen bastants elements biogràfics que el mostren com un cavaller lluitador i agressiu, de vida agitada, esquitxada de llançaments cavallerescos i assumptes amorosos, així com nombrosos viatges, si bé la majoria dels plets, inclosos els desafiaments a mort, no van passar de duels verbals.

A partir de 1433 es data el primer nomenament de Joanot com a cavaller. Va estar per llargues temporades a Anglaterra, Portugal i Nàpols, com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era tan aficionat, i de les quals tenim informació gràcies a què es guarden catorze «lletres de batalla» (cartes intercanviades), que Martorell va escriure durant tota la seva vida, i que han estat publicades en les edicions del Tirant lo Blanc a càrrec de Martí de Riquer que van aparèixer el 1969 i 1979.

El 1454 va viatjar a Nàpols per a ajudar a Alfons el Magnànim.

Residia al carrer de la Mar de València, en un palauet que encara es conserva, al costat de la casa natal de Sant Vicent Ferrer. Després de la venda dels seus senyorius, es va incrementar la seva ruïna econòmica. Martí Joan de Galba, instal·lat a València, li prestava molts diners perquè passava moltes necessitats. Va morir, sense deixar descendència, a València. La data de la seva mort se situa entre març i abril de 1468.

Característiques de Tirant lo Blanc

• Joanot Martorell, admirador de la cavalleria a la qual pertany, vol deixar constància d'aquest món que desapareix, i reflecteix les gestes i els rituals cavallerescos amb seriositat i respecte.
• Els fets d'armes no es plantejaven igual al segle XV que al segle XIII. Fidel a la realitat, l'acció militar de Tirant obeeix a aquest canvi.
• Joanot Martorell situa aquestes accions militars en una geografia que correspon a llocs reals de l'època.
• Encara que la novel·la sigui realista, no li manquen alguns episodis que condueixen la història, però que responen als desitjos de l'època.
• L'encert de Joanot Martorell és presentar un protagonista amb una personalitat rica i complexa, amb sentiments i actuacions de vegades contradictòries, sempre humanes.
• A més del protagonista, els múltiples personatges de la novel·la no tenen res de convencional ni arquetípic, sinó que resulten molt humans.

Cròniques

Eren obres que relataven la història d'un rei, d'un regne o d'un senyor feudal, tot el que havia passat durant el seu mandat, a qui havia guanyat, què havia aconseguit, amb qui s'havia casat. Són molt realistes, tant que són veritat, documents històrics, però amb una vocació propagandística. Les quatre grans cròniques són: el Llibre dels fets del rei en Jaume I, la Crònica del rei en Pere, la Crònica escrita per Ramon Muntaner i la Crònica escrita pel rei Pere el Cerimoniós. Aquests són documents històrics, escrits per a intensificar la consciència nacional i augmentar l'orgull de pertànyer a la Corona d'Aragó. A més a més, per aquesta influència literària, les nostres cròniques estan escrites en un estil molt literari.

Característiques de les cròniques

• Glorificació dels reis
• Didactisme
• Un estil àgil
• Oralitat
• Heroisme
• Explicacions d'estratègies de geopolítica
• Atenció detallada a coses quotidianes
• Estratègia militar
• Figura en què l'autor de les cròniques és protagonista o testimoni directe dels fets.