Textos Clàssics Corregits: Història, Literatura i Societat Romana

La Importància de l'Oci per a Homes Il·lustres

Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat, et Cato vino laxabat animum curis publicis fatigatum... Nam somnus refectioni necessarius est; si hunc tamen semper diem noctemque continues, mors erit.

Sòcrates no s’avergonyia de jugar amb els infants, Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels afanys neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l’allargues sempre dia i nit, serà la mort.

La Casa de Camp d'un Propietari Modèlic

Semper boni assiduique domini cella uinaria, olearia, etiam penaria referta est, uillaque tota locuples est: abundat porco, haedo, agno, gallina, lacte, caseo, melle... Agro bene culto nihil potest esse uberius nec ornatius.

El celler de vi d’un propietari bo i treballador, el magatzem d’oli i també el de queviures són sempre plens, i tota la seva vil·la és opulenta: té abundància de porcs, de cabrits, de xais, de gallines, de llet, de formatge i de mel. L’hort, fins i tot els pagesos mateixos l’anomenen l’altre rebost. La caça fa tot això més rellevant. Res no pot ser més ric ni més bonic que un camp ben cultivat.

Incineració de Cèsar: La Multitud Alimenta la Foguera

Caesaris lectum in forum magistratus detulerunt. Repente duo homines bina iacula gestantes ardentibus ... et legionarii arma sua; matronae etiam ornamenta sua, quae gerebant, et liberorum bullas atque praetextas.

Els magistrats varen traslladar el fèretre de Cèsar al fòrum. De sobte, dos homes que portaven dues javelines cadascú hi varen calar foc amb unes teies enceses i, de seguida, la multitud va amuntegar llenya seca. Aleshores els flautistes varen llançar el seu vestit al foc i els legionaris les seves armes; fins i tot les matrones hi varen llençar els ornaments que duien i les butlles i les togues pretextes dels seus fills.

Importància dels Poetes: La Pàtria d'Homer

Saxa et solitudines uoci respondent, bestiae cantu flectuntur atque consistunt: nos non poetarum uocemoueamur?.., permulti alii praeterea pugnant inter se atque contendunt

Si les roques i els indrets deshabitats responen a la veu i les bèsties es calmen gràcies al cant i s’aturen: nosaltres no seríem commoguts per la veu dels poetes? Els habitants de Colofó diuen que Homer és ciutadà seu, els de Salamina el reclamen, els d’Esmirna afirmen que és seu i així fins i tot li han dedicat un temple a la ciutat; a més, molts altres lluiten entre si i se’l disputen.

Descripció Termal d'una Vil·la Senyorial

Est balinei cella frigidaria spatiosa, cuius in contrariis parietibus duo baptisteria sinuantur... cohaeret calida piscina, ex qua natantes mare adspiciunt, nec procul est sphaeristerium quod occurrit calidissimo soli, inclinatione die.

El frigidarium del bany, en les parets oposades del qual apareixen arrodonides dues banyeres, és espaiós. A continuació hi ha una sala de massatges i l’hipocaust; després vénen dues cambres més elegants que no pas luxoses; s’hi ajunta la piscina d’aigua calenta, des de la qual els nedadors contemplen el mar, i no gaire lluny hi ha una pista de joc de pilota que rep la major escalfor del sol a l’hora de la posta.

Victòries d'Aurelià en la Marxa cap a Orient

Aurelianus contra Zenobiam, quae filiorum nomine imperium orientale tenebat, iter flexit. Multibellorum genera in itinere confecit... Byzantium in Bithyniam transitum fecit eamque nullo certamine obtinnit.

“Aurelià es va dirigir contra Zenòbia, que mantenia l’imperi oriental en nom dels seus fills. En el camí va dur a terme molts tipus de guerres. A Tràcia va vèncer els bàrbars que li sortiren a l’encontre; va matar el cap dels gots una vegada travessat el Danubi. Des d’allí, per Bizanci va fer cap a Bitínia i la va conquerir sense entaular cap batalla”

El Valor de l'Eloqüència

Oratori omnia, quae sunt in hominum uita, tractata esse debent. Est enim eloquentia una de summis uirtutibus... est uis quae sensa mentis et consilia sic uerbis explicat, ut eos, qui audiant, possit impellere.

Totes les coses que existeixen en la vida dels homes han d’haver estat tractades per l’orador; en efecte, l’eloqüència és una de les virtuts més importants. Encara que totes les virtuts són iguals i similars, tanmateix una és més il·lustre que no pas una altra; l’eloqüència és la força que exposa les percepcions i les decisions de la ment de manera que és capaç de commoure els oients.

Costums Nocturns de Neró a Roma

Nero petulantiam, luxuriam, auaritiam, crudelitatem exercuit..... Saepe in eius modi rixis periculum uitae adiit: prope ad necem caesus est a senatore, cuius uxorem attrectauerat.

Neró va practicar la petulància, la luxúria, l’avarícia i la crueltat. Quan s’havia fet fosc entrava a les tavernes i donava voltes pels barris; solia estomacar els que tornaven de sopar, ferir-los i submergir-los en les clavegueres, i fins i tot solia espoliar les botigues. Sovint en baralles d’aquesta mena va posar en perill la seva vida: fou colpejat gairebé fins a la mort per un senador, la dona del qual havia grapejat.

Suïcidi de Sèneca i la seva Dona

Vbi haec uerba Seneca disseruit, complectitur uxorem et eam rogat ut temperaret dolorem et desiderium... Seneca, quoniam senile corpus lenta effugia sanguini praebebat, crurum uenas quoque abrumpit.

Després que Sèneca va pronunciar aquestes mots, abraça la seva esposa i li demana que moderi el seu dolor i que suporti la manca de marit. Ella, no obstant això, també reclama la mà de l’executor. Aleshores s’obren els braços amb el mateix ganivet. Sèneca, com que el seu cos envellit oferia una lenta sortida a la sang, també es talla les venes de les cames.

Última Batalla d'Espàrtac

Hostes, a Licinio Crasso fugati, in extrema Italiae refugerunt. Ibi circa Bruttium angulum clausi sunt et, cum fugam... Spartacus ipse, in primo agmine fortissime dimicans, quasi imperator occisus est.

Els enemics, posats en fuga per Licini Cras, es varen refugiar en els confins d’Itàlia. Allí foren encerclats en la punta del Bruti i, com que preparaven la fuga a Sicília però no disposaven de naus, finalment varen afrontar una mort digna i varen lluitar sense treva. Espàrtac mateix, lluitant duríssimament en el primer rengle, fou mort com si es tractés d’un general.

Qualitats Oratòries d'Hortènsia, Filla de Quint Hortensi

Matronae graui tributo a triumuiris oneratae sunt nec quisquam uirorum accommodare patrocinium eis audebat. Tunc Hortensia, Q. Hortensii filia... Q. Hortensius reuixit filia et uerba eius aspirauit.

Les matrones foren gravades pels triúmvirs amb un fort tribut i cap dels barons no gosava preparar-los la defensa. Aleshores Hortènsia, filla de Q. Hortensi, va encarregar-se de la causa de les dones davant els triúmvirs amb fermesa i amb èxit; en efecte, va aconseguir que la major part dels diners els fos tornada. Q. Hortensi va reviure en la seva filla i va inspirar els seus mots.

Alexandre el Gran de Macedònia

Alexander Macedo animum ad uirtutem a pueritia summo labore confirmauit. Alexandri uirtutes per orbem terrae cum laude et gloria uulgatae sunt...Si Alexandro uita longior data esset, trans Oceanum sarisae Macedonum transuolassent.

Alexandre de Macedònia des de la seva infantesa va preparar amb gran esforç el seu esperit per a la virtut. Les virtuts d’Alexandre es varen escampar per l’orbe de la terra amb lloança i glòria. Tothom havia temut moltíssim Alexandre però també l’estimava molt. Si a Alexandre li hagués estat donada una vida més llarga, les llances dels macedonis haurien travessat volant l’oceà.

Aquil·les Mata Hèctor i Fa Fugir els Troians

Hector Polypoetem ducem fortissimum occidit. Dum eum spoliare coepit, Achilles superuenit. Fit pugna maior; clamor ab oppido et a toto exercitu surgit... Achilles Troianos in fugam uertit et usque ad portas persequitur.

Hèctor va matar el fortíssim cabdill Polipoetes. Mentre començava a espoliar-lo, va arribar Aquil·les. S’esdevingué un combat encara més gran; una cridòria s’aixecà des de la ciutat i de tot l’exèrcit. Hèctor va ferir el fèmur d’Aquil·les. Aquil·les el va perseguir i no va parar fins que el va matar. Mort Hèctor, Aquil·les fa fugir els troians i els persegueix fins a les portes.

Un Amic del Rei Pirros S’Ofereix a Trair-lo

Cum Pyrrus rex in terra Italia esset et unam et alteram pugnas prospere pugnauisset,... de praemio conueniret, promisit regem uenenis necare.

Com el rei Pirrus fos a Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, aleshores un tal Timòcares, amic del rei Pirrus, anà d’amagat al cònsol G. Fabrici, li demanà un premi i prometé, si s’avenien en el premi, matar el rei amb verí.

Alexandre el Gran Pateix un Desmai Banyant-se en un Riu

Mediam Cydnus amnis interfluit; et tunc aestas erat. Puluere simul ac sudore perfusum regem...ingressi artus rigere coeperunt; et totum propemodum corpus uitalis calor liquit.

Pel mig de Mèdia passa el riu Cidne. Llavors era l’estiu; la transparència de l’aigua convidà el rei cobert de pols i de suor a refrescar-hi el cos encara ardent. Així doncs, després de despullar-se, davallà al riu. Tan bon punt entrà, els seus membres començaren a enrampar-se i el calor vital abandonà gairebé tot el seu cos.

Sacrifici de l'Aquil·lífer Petrosidi i els seus Companyons

L. Petrosidius aquilifer, cum magna multitudine hostium premeretur,..Pauci, ex proelio elapsi, incertis itineribus per siluas ad T. Labienum legatum in hiberna perueniunt.

L’aquilífer L. Petrosidi, en veure’s pressionat per una munió d’enemics, llançà l’àguila dins el recinte i va morir lluitant amb gran valentia davant el campament. Els altres amb prou feines resistiren fins a la nit; ja de nit, perduda tota esperança de salvar-se, es mataren entre ells. Uns pocs, escapant del combat, arribaren per camins insegurs a través del bosc al campament d’hivern del legat T. Labiè.

Efectes de l'Huracà a Campània

Vastata est Campania turbine uentorum, qui uillas, arbusta,..Domus corporibus exanimis, itinera funeribus complebantur; non sexus, non aetas periculo uacua erat.

La Campània fou devastada per un huracà que destruí vil·les, arbres i collites, i estengué la violència fins a la ciutat veïna, on una pesta ferotge arrasava la població. Les cases s’omplien de cossos sense vida i els camins de funerals; no hi havia sexe ni edat lliures de perill.

Trasllat del General T. Otacili a Àfrica i Incursió contra Útica

Paucis diebus antequam Syracusae caperentur, T. Otacilius ....egressusque in terram depopulatus est agrum circa Vticam praedamque omnis generis retro ad naues egit.

Pocs dies abans de la presa de Siracusa, T. Otacili passà amb vuitanta vaixells de cinc rengles de remers de Lilibeu a Útica; entrà al port abans de l’alba, capturà les naus carregades de blat i, després de desembarcar, devastà els camps dels voltants i portà tota mena de botí a les naus.

Ròmul: Fundació de Roma i Rapte de les Noies Veïnes

Romulus, condita ciuitate, quam ex nomine suo Romam uocauit, multitudinem finitimorum in ciuitatem recepit; centum ex senioribus elegit,.... urbis Romae nationes atque earum uirgines rapuit.

Ròmul, després de fundar la ciutat que anomenà Roma pel seu nom, hi acollí una multitud de pobles veïns. Va escollir cent ancians als quals donà el nom de senadors. Aleshores, com que ni ell ni el poble tenien esposes, convidà els pobles veïns als jocs i en raptà les noies.

Últimes Gestes d'Amílcar abans de Morir

At Hamilcar posteaquam mare transiit et in Hispaniam uenit, magnas res secunda fortuna gessit; maximas... nono anno postquam in Hispaniam uenerat, in proelio pugnans aduersus Vettones occisus est.

Però Amílcar, després de travessar el mar i arribar a Hispània, dugué a terme grans gestes amb fortuna favorable; sotmeté els pobles més importants i bel·licosos i enriquí tota l’Àfrica amb cavalls, armes, homes i diners. Mentre pensava portar la guerra a Itàlia, el novè any d’haver arribat a Hispània morí lluitant contra els vetons.

Viriat, Pastor Lusità, S'Oposa als Romans i És Traït

Viriathus, qui contra Romanos in Lusitania gerebat, pastor primo fuit, mox latronum dux;...A suis interfectus est, cum quattuordecim annis Hispanias aduersus Romanos mouisset.

Viriat, que lluitava contra els romans a Lusitània, primer fou pastor, després cap de bandolers i finalment incità tants pobles a la guerra que fou considerat l’alliberador d’Hispània. Va ser assassinat pels seus després de catorze anys de revoltes contra els romans.

Luci Catilina Surt de Roma Mentre el Senat Actua

Sed Catilina, paucos dies commoratus apud C. Flaminium in agro Arretino, dum uicinitatem antea sollicitatam armis exornat... Haec ubi Romae comperta sunt, senatus decernit ut Antonius cum exercitu Catilinam persequi maturet.

Però Catilina, després d’aturar-se uns dies amb G. Flamini al camp d’Arezzo mentre armava la població ja revoltada, marxà cap al campament amb les fasces i les insígnies del poder. Quan això es va saber a Roma, el Senat decretà que Antoni s’afanyés a perseguir Catilina amb l’exèrcit.

Creences i Realitats sobre la Durada de la Vida

Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit,.. et Gorgian Siculum CVIII uixisse.

Hesíode, que fou el primer en dir quelcom sobre aquest tema, entre les moltes coses que conta sobre la vida de l’home, atribueix a la cornella nou vides nostres, als cérvols el quàdruple d’això; però per passar al que és provat, és cert que el gadità Argantoni va regnar vuitanta anys i que el sicilià Gòrgies en va viure cent vuit.

La Vella i els Llibres Sibil·lins

Anus incognita ad Tarquinium Superbum regem adiit nouem libros ferens... sex eodem pretio emere uellet regem interrogauit.

Una vella desconeguda va anar a veure el rei Tarquini el Superb portant nou llibres, que deia que eren oracles divins. Els volia vendre. Tarquini va preguntar el preu. La dona en demanà un d’excessiu i desorbitat; el rei se’n va riure. Llavors ella va cremar tres dels nou llibres i preguntà al rei si volia comprar els sis restants pel mateix preu.

Caracal·la Justifica l'Assassinat del seu Germà

Caracalla, post patris mortem, in Castra Praetoria pergens, ..egitque publice iis gratias qui eum occiderunt.

Caracal·la, després de la mort del seu pare, camí del Campament Pretorià, es va queixar davant els soldats de ser assetjat per les intrigues del seu germà i així va fer assassinar-lo al Palau. Immediatament va ordenar que el cos fos cremat. A més, va dir al campament que el seu germà havia intentat enverinar-lo i va donar les gràcies públicament als seus assassins.

Cèsar Distribueix les Nou Legions en Tres Parts

Partito exercitu, Caesar T. Labienum cum legionibus tribus in eas partes quae Menapios attingunt proficisci iubet; C... quod influit in Mosam, ire constituit.

Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè avançar amb tres legions cap als territoris dels menapis; envia Gai Treboni amb el mateix nombre de legions cap a la regió dels aduàtucs. Ell mateix, amb les tres legions restants, decideix dirigir-se al riu Escalda, que desemboca al Mosa.

Cèsar Envia Gai Fabi a Hispània

Dum Caesar haec parat atque administrat,... Reliquas legiones quae longius hiemabant subsequi iubet.

Mentre Cèsar organitza aquests preparatius, envia per endavant a Hispània el llegat Gai Fabi amb tres legions i li ordena ocupar ràpidament els passos dels Pirineus, defensats aleshores pel llegat Luci Afrani. Ordena que el segueixin les altres legions que hivernaven més lluny.

Ciceró Troba l'Ajuda d'Heracli per Acusar Verres

A Syracusanis nihil adiumenti neque publice neque priuatim exspectabam neque erat in animo postulare... Agit mecum et cum fratre meo ut adiremus ad eorum senatum.

No esperava cap ajut dels siracusans, ni públic ni privat, ni pensava demanar-lo. Mentre tractava això, de sobte vingué Heracli, que aleshores exercia el càrrec de magistrat a Siracusa, i parlà amb mi i amb el meu germà perquè ens presentéssim davant el seu senat.

Aldarulls Violents a l'Amfiteatre de Pompeia

Sub idem tempus atrox caedes orta est inter Nucerinos Pompeianosque gladiatorio spectaculo quod Liuineius Regulus edebat... ac plerique liberorum aut parentum mortes deflebant.

A la mateixa època es produí una matança terrible entre nucerins i pompeians durant un espectacle de gladiadors ofert per Livinei Règul. Primer van llançar pedres, després van usar espases. La plebs pompeiana fou més forta, i molts nucerins foren portats a la seva ciutat amb el cos mutilat; la majoria plorava la mort dels fills o dels pares.

Incendi al Fòrum de Roma (210 aC)

Pluribus locis simul circa forum incendium ortum est... Non dubium fuit humana fraude id factum esse.

En diversos llocs al voltant del fòrum es declarà un incendi alhora. Van cremar les botigues dels prestamistes i després edificis privats. El temple de Vesta fou defensat amb dificultat gràcies a tretze esclaus, que van ser alliberats. L’incendi continuà nit i dia i no hi hagué dubte que fou provocat.

Carrera Política de Marc Porci Cató

Els Horacis i els Curiacis Lluiten pel Destí dels Pobles

In duobus exercitibus erant trigemini fratres, Horatii Curiatiique... horror spectantes perstringit.

En ambdós exèrcits hi havia germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis pacten que cadascun lluiti per la seva pàtria. Signat l’acord, prenen les armes i avancen al mig dels exèrcits. Donat el senyal, entren en combat i el xoc d’armes omple d’horror els espectadors.

Regnat de Tul·lus Hostili

Excipit Numam Pompilium Tullus Hostilius, cui ob honorem uirtutis regnum datum est... Anceps sed mirabilis contentio fuit.

A Numa Pompili el succeí Tul·lus Hostili, a qui fou concedit el regne pel seu valor. Va organitzar la disciplina militar i va desafiar els albans. El destí dels pobles fou confiat als Horacis i als Curiacis. La lluita fou indecisa i admirable.

Fets del Regnat de Numa

Succedit Romulo Numa,... annum in duodecim menses discripsit. Denique ferocem populum ad iustitiam redegit.

Numa succeí Ròmul perquè els romans el volgueren per la seva fama de pietat. Va instituir els ritus, creà pontífexs i àugurs, dividí l’any en 12 mesos i conduí el poble violent cap a la justícia.

Actitud i Gustos de l'Emperador Aurelià

Aurelianus, cum aegrotaret.. fagone qui aprum integrum uno die comedit.

Aurelià no cridava mai el metge quan estava malalt, sinó que es curava dejunant. Era moderat en els plaers, però li agradaven els mims i es divertia especialment amb un golafre que es menjà un senglar sencer en un dia.