Textos Acadèmics i Narrativa Catalana Post-Guerra: Guia Essencial

Tipus de Textos Acadèmics Segons el Receptor

• Científics: Destinats a especialistes en una matèria o tema.
• Didàctics: Destinats a persones que volen iniciar-se en una matèria o tema.
• Divulgatius: Destinats a un públic molt ampli.

Estructura dels Textos Acadèmics

• Introducció: Apareix el plantejament de la qüestió (títol, problema, entrada...).
• Exposició: Es desenvolupa amb detall la qüestió a tractar o el problema plantejat (aspectes diversos, causes, conseqüències, característiques, avantatges, inconvenients, etc.).
• Conclusió: Es fa una síntesi del que s'ha explicat o del problema plantejat.

Característiques Clau dels Textos Acadèmics

• Informació clara i ordenada.
• Llenguatge objectiu.
• Registre formal.
• Terminologia específica: tecnicismes, neologismes, cultismes i sigles.
• Ús de diversos tipus de connectors.

Aspectes Lingüístics: Formació de Paraules

Mecanismes de Formació

La formació de paraules inclou l'ús de prefixos, sufixos i infixos.

Ús del Guionet en Lexemes Units

S'utilitza el guionet quan:

• El primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x.
• En paraules onomatopeiques.
• Quan es manté l'accent.
• En punts cardinals.

Tipus d'Oracions Compostes

• Coordinades: Formades per dues clàusules unides mitjançant un nexe, que poden funcionar independentment l'una de l'altra.
• Juxtaposades: Clàusules unides per un signe de puntuació.
• Subordinades: Clàusules que per si mateixes no tenen sentit complet.

Fonètica: Les Consonants Oclusives

Les consonants oclusives es classifiquen en:

• Sordes: /p/, /t/, /k/ (representades per p, t, c).
• Sonores: /b/, /d/, /g/ (representades per b, d, g).

La Narrativa Catalana Després de la Guerra Civil (1939)

Context Històric i Repressió Lingüística

Després de la Guerra Civil espanyola, unes 500.000 persones es van exiliar, i entre aquestes hi havia nombrosos intel·lectuals i escriptors. La dictadura que va instaurar el general Franco es va veure aïllada internacionalment: en un primer moment, a causa de la Segona Guerra Mundial i, després, per la política d'autarquia que va aplicar fins a la dècada dels cinquanta.

El valencià (català) va ser prohibit en tots els àmbits públics i es va iniciar una campanya contra l'ús de la llengua fins i tot en els àmbits familiars. En aquest context van coincidir dues generacions:

• La dels escriptors que s'havien format abans del 1939 i que ara tornaven a la llum pública.
• La dels joves que havien crescut sota la dictadura.

Corrents i Estils Narratius Post-Guerra

• Narracions de Guerra i Exili: Literatura amb l'objectiu de relatar sense embuts els fets viscuts durant la guerra, des de l'experiència (Exemple: Agustí Bartra).
• Novel·la Fantàstica i Irònica: Recrea la realitat a través de la imaginació, la fantasia, la ironia i els jocs (Exemples: Pere Calders o Joan Perucho).
• Novel·la Realista i Costumista: Cultivada per autors com Josep Maria Espinàs, Vicenç Riera Llorca o Enric Valor.
• Experimentalisme i Reflexió Existencial: Desenvolupat per Manuel de Pedrolo.

Autors Destacats i Obres Clau

• Llorenç Villalonga: Seguidor de la novel·la psicològica, reflecteix una ideologia basada en l'esperit de la Il·lustració de la França del segle XVII. La seva obra més important, Bearn o La sala de les nines, retrata i exalta el món decadent de l'aristocràcia rural mallorquina.
• Mercè Rodoreda: També explora el gènere de la novel·la psicològica amb històries bellament suggeridores com El temps dels coloms i Espill trencat.
• Pere Calders: Difumina la línia entre realitat i irrealitat, creant un món fantàstic, humorístic i irònic que incita a la reflexió sobre qüestions humanes. Destaca la seva col·lecció de contes, Cròniques de la veritat oculta.
• Enric Valor: Conegut pel seu coneixement de la gramàtica i les recopilacions de rondalles, va escriure les Rondalles valencianes. Entre les seves obres destaquen L'ambició d'Aleix i la trilogia del Cicle Cassana, rememorant la memòria col·lectiva de principis del segle XX.