Text argumentatiu exemples

Tema 10. Textos argumentatiu

Quan defensem les nostres psoicions i quan volem convèncer algú d’alguna cosa, sovint ho fem amb passió. Això es nota amb el to de veu, la gestualitat iles interrupcions que fem alnostre interlocutor, peroper tenir èxit cal que organitzem bé en noster missatgeal voltant dels arguments. Una bona argumentació captiva la intel·ligècia de l’interlecutor i el pot fer decantar cap a les nostres posicions.////////Argumentar, convèncer i persuadir
:
//Quan volem convèncer a algú d’alguna cosa, adduïm raons per demostrar que el noster punt de vista és correcte. L’argumentació és, doncs, un conjunt d’actes de parla que té per objectiu que el receptro doni suport a la proposició de l’emissor //La comunicació quotidiana està plena d’operacions argumentatives.//Independentment del grau d’èxit assolit, tot discurs argumentatiu preténa conseguir que el receptor accepti els reaonaments plantejats i que, si cal, canvii d’opinió o modifiqui les seves creences.//Per ser més precisos, però, convé diferenciar l’argumentació, que intenta convèncer racionalment, del discurs que simplement volpersuadir l’auditori. L’argumnetació es construeix a partir del raonaments relacionats coherentment i apel·la a la capacitat intel·Ligent del receptor. En canvi, el discurs persuasiu evita adduïr directament arguments lògics, perquè vol influir de manera indirecta en la capacitat volitiva.

L’operació argumentativa:

Un text argumentatiu mínim ha d’estar format per dos enunciats: un argument que s’adreça directament a fer acceptable una conclusió, que ésla tesi que s’ha de de demostrar.// Els arguments i la conclusió configuren el nucli de l’operació argumentativa. Però, en tota argumentació, a part dels arguments i de la conclusió, hi intervenen, de manera explícita o implícita les premisses. Aquest tercer element posa en ccontacte l’argumentador i el receptor, perquè expressen fets coneguts per tothom o idees compartides per interlocutors.// L’operació d’inferir es refereix a l’acció cognitiva que realitza el receptor quan posa en relació les premisses no explícites amb l’argumentació que descodifica.

2.Els textos argumentatius:

Quan aprlem de text argumentatiu ens referim al tipus de discurs, oral o escrit, que intenta convèncer d’alguna proposició, tot adduïnt totes o algunes de les raons que demostrin una tesi o conclusió. EX: una ssaig, un discurs científic...// Una argumentació pot constituir un text complet o un fragment en un altre text. De vegades, ens pot ser difícil distingir un text argumentatiu d’un text expositiu, però hem de tenir en compte que l’argumentació sempre intenta crear una opinió favorable a les tesis exposades.

2.1 El sil·logisme:

El sil·logisme és el prototip d’argumentació explícita, propi de la lògica (branca de la filosofia). Acostuma a presentar dues permisses, una major o d’abast més general i una altra menor o més particular, que en forma d’arguments menen a una conclusió, també explícita//L’esquema del sil·logisme és fix. La primera proposició o premissa major és una afirmació general i inclou el predicat de la conclusió; la segonaproposició o premissa menor és una afirmació particular que fa referència al subjecte de la conclusió; i la conclusió és una deducció de les dues premisses.

2.2 L’assaig

L’assaig és un tipus de text força elaborat, que persegueix innovar una determinada línia de pensament. Parteix de l’exposició d’una hipòtesi o de la descripció d’una situació i, desenvolupa extensament diverses vies argumentals per arribar a la conclusió, que constitueix el nucli de l’obra//L’assaig es considera un génere literari perquè, encara que abordi temes científics o filósòfics, ho fa de manera lliure i amb reacció de voluntat de creació literària. L’assaig es distingeix del tractat científic perquè aquest se sustenta necessàriament en el mètode científic (bases teòriques, dades comprovables i contrast de resultats); en canvi l’assaig és una argumentació complexa, no exhaustiva, que defensa una idea o un conjunt d’idees, amb afany de polemitzar.

2.3 La crítica

En el periodisme d’abast general, i també en alguns àmbits especialitzats, és pràctica habitual la presència de textos que formulen judicis valoratius sobre les expressions artístiques. La crítica de teatre, de cinema, de televisió, de música, d’arts plàstiques i de literatura configura un gènere periodístic autònom, el nucli del qual és l’avaluació d’una obra o d’un autor, per part d’un crític reconegut com a tal.// Les novetats literàries o musicals es presenten també sota la forma de ressenyes breus, descripcions molt sintètiques de l’obra. En canvi, quan se celebra la inaguració d’una exposició o l’estrena d’una obra de teatre, d’una òpera, etc, els mitjans de comunicació prefereixen fer una crònica on es narra l’esdeveniment social.

2.4 El debat:

El debat configura l’argumentació oral per excel·lència i consisteix en la discussió sobre una qüestió entre dues o més persones d’idees contraposades. L’esquema del debat correspon a regles metòdiques, que regulen les intervencions o la introducció de blocs argumentals diferents, sota la supervisió d’un moderador.//La política, la ciència i al cultura introdueixen el debat com a forma de discussió civilitzada d’idees. Els mitjans de comunicació audiovisual també han introduit diverses formes de debat, en espais informatius o d’entreteniment.//En un debat moderat o en qualsevol discussió informal, els arguments d’un dels interlocutors són refusats pers cotraarguemnts dels altres interlocutors. La contraargumentació es produeix per rebatre l’argumetnació del contrari, i assoleix un èxit major si es relaciona adequadament amb l’argumentació feta immediatament abans.

2.5 La publicitat

La publicitat és un sistema de comunicació de masses que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les erpsones que reben aquesta informació. Encara que al publicitat presenta molta variació l’objectiu comú dels missatges publicitaris és convènçer i persuadir.// Per això els textos publicitaris responen, generalment, a l’esquema de l’argumentació, tot iq ue són considerats textos pseudoargumentatius. L’objectiu del missatge publicitari dóna prioritat a la capacitat volitiva dels recceptors, per damunt de la capacitat racional, de manera que els enunciats de supor a les tesis defensades no són vertaders arguments, sinó pseudoarguments, acompanyats de sons o imatges suggeridores.