Test estatut comunitat valenciana

MEMÒRIA

CODIFICACIÓ

EMMAGATZAMENT

-
RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ: “recordar” localitzar i reactualitzar la informació emmagatzemada. El que significa portar de nou a la consciencia la informació, l’única dificultat en aquest procés és trobar el camí adequat per arribar a la informació, aixó es pot fer més facil guardant la informació de manera adequada i organitzada. 

EMMAGATZAMENT

TIPUS DE MEMÒRIA

• Memòria sensorial:

  
  Records molt precisos gairebé idèntics als estímuls que s'han provocat, on es registren dades entre 1-2 segons. Inclou records procedents de diferents òrgans sensorials, oïda, vista, olfacte, gust i tacte. Els records de la memòria sensorial solen desaparèixer tret que passin a la següent etapa
• Memòria a curt termini:
  la informació és seleccionada i emmagatzemada en un període de 15-25 segons (o potser uns pocs segons) una vegada ha passat el moment, les dades en aquest cas es troben codificades gràcies a mecanismes que posteriorment ens permeten reconèixer-ne el significat. Per retenir la informació solem acudir a repetició de manteniment, que consisteix en repetir en veu alta el que volem memoritzar per mantenir-lo a la memoria a curt termini i fins i tot traslladar-la a la memoria a llarg termini. La capacitat sol ser de 7 dígits aprox
• Memòria a llarg termini:
  Retenció de la informació en una forma més permanent d'emmagatzemament durant dies, setmanes o fins i tot durant tota la vida.

>>Memòria declarativa:
portar a la consciència de forma voluntària fets o episodis de la nostre vida (Emmagatzemament disponible per a la conciencia). S’expressa amb llenguatge.

>>Memoria semántica

>>Memoria episòdica;

>>Memoria no declarativa/ implícita

-Memòria  funcional:

OBLIT

La capacitat d’oblidar informació poc important pot ser tan fonamental per a la vida normal com retenir la informació significativa. Això es pot veure en casos d’individus que tenen dificultat per a esborrar la informació.

-Pacient S:

AMNESIA

Trastorn causat per un oblit patològic, és  la pèrdua total o parcial de la memòria, originada per un problema neurològic (com traumatismes o ferides encefàliqües) o també originada per causes psicològiques (com podria ser l'estrès).

• Amnèsia retrògrada:

  
  incapacitat de recordar el passat (esdeveniments anteriors a la lesió cerebral) en canvi, pot aprendre noves habilitats i moltes vegades es poden recuperar records de moments abans de l'acc  e B.Nt.

• Amnèsia anterògrada:

  
  incapacitat per a adquirir una nova informació i recordar els esdeveniments després d'una lesió cerebral o un desordre degeneratiu com l'Alzheimer. Oblida cosas com “amb qui acabo de parlar” peró pot recordar com executar els habits apresos amb anterioritat (memòria procedimental).Una persona que va patir aquesta malaltia es Henry Molaison.

• Amnèsia psicògena:

  
  trastorn de memòria similar a la amnèsia retrògrada es deixa de recordar un moment del passat, o en alguns casos es incapaç de recordar informació sobre si mateix, durant unes o hores o uns anys. Aquesta amnesia no conté cap dany celebral sinó sol ser degut l'estrès psicològic degut a una situació generalment traumàtica.

PERSONALITAT

La personalitat és sinònim de individualitat, per això el terme “personalitat” prové etimològicament del terme persona que a la vegada deriva del terme grec prosopon, que feia referència a la màscara que utilitzaven els actors en les representacions teatrals.

En aquestes representaciones era comú que haguessin no només actors, si no personatges secundaris, persones del manteniment, i per això es posaven caretes les quals representaven a personatges distints

En referència a la personalitat, és impossible no relacionar-la amb el temperament i el caràcter, encara que són termes diferents i es solen confondre. 

TEMPERAMENT

El terme temperament s’entén per la disposició innata a reaccionar d’un mode determinat als estímuls. El temperament té a veure amb allò que heretem (de pares, avis i familiars), amb allò congènit (és a dir, que neix amb la persona)

Segons Allport (psicòleg dels Estats Units expert i relacionat amb el terme personalitat), el temperament és com una espècie de matèria prima de la personalitat, i es relaciona amb el clima bioquímic a partir del qual la personalitat es desenvolupa. Per tant, el temperament és allò heretat, la part no apresa de la personalitat.

CARÀCTER

En canvi el caràcter, és el conjunt d’esquemes de reacció i hàbits de comportament que l’individu adquireix al llarg de la seva vida, resultat de la interacció entre la matèria prima que proporciona el temperament i l’entorn en el que es mou. El caràcter és, doncs, el resultat de l’educació de l’individu.

El caràcter l’anem desenvolupant, especialment al final de la infantesa i durant els anys de l’adolescència.

PERSONALITAT

La personalitat, per la seva banda, suma aquests dos elements: el temperament (biològic) i el caràcter (ambientals). D’aquesta manera la personalitat engloba aquests dos termes, la definició de la personalitat queda definit per la interacció d’aquests dos elements.

DIFERENTS DEFINICIONS SOBRE LA PERSONALITAT

Al llarg de la història de la psicologia, hi ha hagut moltíssimes definicions del concepte “personalitat”. No està ben clar què és, ni hi ha un concepte acceptat per tota la comunitat científica. 

CONNOTACIÓ DEL TERME PERSONALITAT

És important entendre que no hi han personalitats millors o pitjors. El terme no entranya connotacions de valor respecte les persones. No és millor una personalitat que una altra, el que si pot ocórrer és que determinades característiques d’una personalitat poden ser més útils en determinades circumstàncies.

Exemple→ Hi ha personalitats que poden treballar millor de controlador aeri i hi ha altres que treballen millor en un lloc de relacions públiques.

TEST OBJECTIUS

ELS TEST OBJECTIUS són qüestionaris estandarditzats que representen respostes escrites i tancades. Normalment es tracta de respostes de vertader o fals.

L´OBJECTIU d´aquest és donar-nos informació sobre distints aspectes de la personalitat de la persona. 

N’hi han diferents tipus de tests: 

-MODEL DELS CINC GRANS FACTORS:

• 5 FACTORS DE LA PERSONALITAT: 

>>EXTRAVERSIÓ:
Els extravertits obtenen energia de la interacció amb els altres, mentre que els introvertits l'obtenen d'ells mateixos. L'extraversió inclou els trets d'actiu, parlador i assertiu.

>>AMABILITAT:
És el grau en què la persona es mostra respectuosa, tolerant i tranquil·la. La persona amable és aquella que confia en l'honestedat dels altres individus, té vocació per a ajudar i assistir a qui ho necessiti, es mostra humil i senzill, i és empàtic cap a les emocions i sentiments aliens.

>>RESPONSABILITAT:
Aquest tret de personalitat es refereix a com de centrat està el subjecte en els seus objectius, a més de com de disciplinat es mostra per a la consecució d'aquests fins.

>>NEUROTICISME:
L'estabilitat emocional defineix en quin grau una persona afronta sense problema les situacions complicades de la vida. Els subjectes tranquils, no gaire proclius a sentir ràbia o a enfadar-se, solen romandre animats i gestionen molt bé les seves crisis personals. En canvi, el contrari a l'estabilitat emocional és el neuroticisme.

>>APERTURA

A EXPERIÈNCIES

Mostra en quin grau un subjecte tendeix a buscar noves experiències personals i concep d'una manera creativa el seu futur.

-Neó-PI-R:

El seu objectiu és descriure la personalitat ( no les causes ). A més, és un model acceptat per la comunitat científica per a l’estudi de la personalitat. 

La seva estructura és la dels ‘’ Cinc Grans Factors ‘’, consta de 240 elements que permeten l’avaluació dels 5 grans factors. ( Els factors es descomponen en 8 facetes, que permeten un anàlisis de la persoalitat més concret, obtenint 40 puntuacións diferents ). 

ACTUALITZACIÓ MODEL DELS 5 GRANS FACTORS.

-MODEL PEN:

El seu objectiu és transformar un gran nombre de variables en diverses categories o factors. 

Eysenck mostra l’existència de 3 factors en l’àmbit de la personalitat, junt amb una escala de veracitat. 

  Aquest model esta format per les següents escales:

>>Psicotisme-normalitat

>>Extroversió-introversió

>>Neuroticisme-estabilitat

-TEST MYERS-BRIGGS:

Es dels més usats per avaluar els tipus de personalitat ( no es del tot fiable a nivell científic ).

TEST PROJECTIUS

Aquests són tests interpretatius (cada individu els percep de manera diferent), per tant, la seva fiabilitat no està del tot clara.

Els tests projectius estudien la personalitat a través de les respostes que ofereix a una serie d'estímuls com làmines amb imatges, taques de tinta o frases incompletes.

Aquestes tècniques projectives estan molt influenciades per la teoría psicoanalítica, ja que se fonamenten en la suposició de que el pacient mostra el seu inconscient en les respostes.

-Test de Rorschach:

10 làmines amb taques de tinta. Algunes són de color i unes altres estan en blanc i negre. El psicòleg pregunta al pacient que veu en elles, i les seves respostes li permeten conèixer la personalitat del subjecte.

Té un sistema de puntuació la qual depèn de com el pacient percep el color, les formes o altres detalls de les imatges.

Aquest mètode ha estat criticat perque la qualificació no és gaire fiable ni valida.

- Test d’apercepció temàtica:

Es compon per un total de 31 làmines que reprodueixen situacions humanes amb les que s’intenta promoure la imaginació del subjecte.

Els pacients s’han d’inventar una historia cada cop que se li ensenyin dibuixos. Ha de dir que senten o pensen els personatges que apareixen a la situació i que podria passar a continuació. Les diferents històries revelaran components significatius de la personalitat.

DIFERENCIA ENTRE TEST OBJECTIUS I PROJECTIUS

Coincidim en que els dos tests serveixen per evaluar les característiques de la personalitat o els trets del caracter de una persona, no obstant, la principal diferencia es que al projectiu cada persona percep la imatge, les preguntes… de cada manera; mentre que els objectius hi ha varies possibles respostes ( a, b, c  ), però només una opció que es vertadera. Per tant, les respostes del projectiu depenen de la percepció de cada persona i l’objectiu tenen unes respostes estàndars.

CRITERIS I TRASTORNS

No és fàcil trobar una definició clara des del punt de vista científic de qui té un trastorn i qui no.

Actualment és possible establir alguns criteris vàlids per a diferenciar els límits entre una personalitat “neurotípica” i una “patologica”, així com aplicar normes o regles que ens serveixin de guia en el coneixement de la psicopatologia. 

Criteris per a explicar els distints trastorns psicològics:

-Criteri estadístic:

Les variables psicològiques que defineixen a un individu tenen una distribució “normal” en la seva població de referencia.

Tot pensament, conducta o emoció desviat de la normalitat es considera patològic → distinció entre persona emocionalment estable / persona neurótica, baixa / alta capacitat intel·lectual.

És un criteri
NO valid, ja que sinó s’haurien de considerar a tots els genis com a trastornats.

La normalitat estadística NO POT SER el criteri adequat.

-Criteri biologic:

El comportament patològic es Déu a l’imperfecte funcionament de l’organisme per alguna alteració del cervell (estructural / funcional).

Els processos biològics són influenciats per factors psicosocials i ambientals.

El que s’analitza amb aquest criteri és si hi ha ESTRUCTURES BIOLÒGIQUES que tenen un funcionament INADEQUAT.

-Criteri social:

Afirma que allò psicopatològic és una construcció o convenció social establerta en una època determinada.

El que en una cultura és normal, en una altra és anormal (comprovat pels estudis transculturals).

Aquest és un criteri arbitrari, ja que el que es considera una conducta normal o neurotipica a uns llocs a uns altres pot no ser-ho.

NO  VÀLID

TRASTORNS DE LA PERSONALITAT

Avui dia, quan es parla de trastorns de la personalitat es fa tenint en compte com a referencia el DSM (classificació oficial del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de l’Associació Estatunidenca de psiquiatria → versió actual = DSM-V).

Un de tots els tipus de trastorns que existeixen és el que fa referència als TRASTORNS DE PERSONALITAT.

Grups i tipus de personalitat:

• GRUP A → estranys, excèntrics, introvertits, i absència de relacions properes.

• GRUP B →  impulsius, emocionals, cridaners, social i emocionalment inestables.

• GRUP C → ansiosos, temerosos i amb presència de conflictes interpersonals.

TRASTORN PERSONALITAT MÚLTIPLE

El trastorn d’identitat dissociatiu (trastorn personalitat múltiple) no és un trastorn de personalitat, sinó dissociatiu. 

En aquest tipus de trastorn el que es perd és el “jo”, o almenys no es conserva de manera única. 

En canvi, en els trastorns de personalitat no ocorre això.

Aquest és un trastorn on una persona té més d’una identitat. La persona té personalitat, però aquesta està fragmentada en distintes identitats, les quals poden tenir diferents records, noms, etc.