Terratrèmols i Volcans: Risc, Efectes i Gestió de Desastres Naturals

La Sismicitat Mundial: Terratrèmols i Plaques Tectòniques

Els terratrèmols són el fenomen més destructiu. Es poden produir a qualsevol zona del planeta, però estan concentrats als límits de les plaques tectòniques. De fet, és el moviment d’aquestes el que genera els terratrèmols.

Hi ha diferents àrees on la probabilitat que es produeixi un terratrèmol és més elevada:

• Cinturó Circumpacífic (Anell de Foc): En els marges de l’oceà Pacífic, on se situen fosses marines degudes a les zones de subducció (Indonèsia, Filipines, Nova Zelanda) o a falles transformants (costa occidental d’Amèrica del Nord). Se li diu anell o cinturó de foc perquè també hi ha moltes erupcions volcàniques.
• Cinturó Mediterrani i Transasiàtic: Franja gairebé continental que inclou totes les serralades al voltant del Mediterrani (Pirineus, Alps) i les d’Àsia fins a l’Himàlaia.
• Cinturó de Dorsals Oceàniques: Dorsals Atlàntica, Índica i Pacífica i el Rift Valley, que va des del mar Roig fins a l’extrem sud-oriental d’Àfrica.

Sismicitat a la Península Ibèrica: Risc i Zones Clau

La península Ibèrica es troba en una zona de sismicitat moderada: es pot produir un sisme destructiu en un interval superior a 100 anys, però la probabilitat no és igual a tot el territori. És molt més alta a les serralades més recents: els Pirineus i les serralades Bètiques. Les plaques Eurasiàtica i Africana han col·lisionat, formant aquestes serralades. Enmig ha quedat la subplaca Ibèrica.

Tipus d'Ones Sísmiques: P, S i Superficials

Ones Primàries (P): Compressió i Velocitat

Són longitudinals. Provoquen compressions i dilatacions i desplacen les partícules endavant i endarrere en la direcció de propagació. Són les més ràpides i es transmeten a través de sòlids i líquids.

Ones Secundàries (S): Moviment Transversal

Són transversals. Mouen les partícules com una corda quan es sacseja. Són més lentes i no travessen líquids.

Ones Superficials (L): Rayleigh i Love

• Rayleigh: El seu moviment és semblant a les ones marines.
• Love: Es mouen horitzontalment i perpendicularment a la direcció de propagació.

Les ones sísmiques es transmeten en totes direccions a partir del focus sísmic i es van atenuant a mesura que s’allunyen. Les ones superficials són les responsables de les destrosses.

Efectes Destructius dels Sismes: Intensitat i Magnitud

La importància d’un terratrèmol la podem valorar de dues maneres:

Escala de Mercalli (MSK): Mesura de la Intensitat

Mesura la intensitat d’un sisme basant-se en els efectes destructius que provoca. Va del I (inapreciable) al XII (destrucció total). És un sistema més subjectiu que no permet comparar terratrèmols, perquè els efectes dependran molt de la zona on s’hagi produït.

Escala de Richter: Mesura de la Magnitud Sísmica

Mesura la magnitud. És oberta. Cada grau és deu vegades més potent que l’anterior. És un sistema més objectiu, que permet comparar terratrèmols de diferents parts del món i de diferents característiques.

Gestió del Risc Sísmic: Predicció i Prevenció

És gairebé impossible predir un terratrèmol. Sovint hi ha periodicitat en les zones on hi ha terratrèmols i, abans d’un de fort, s’experimenta un període d’inactivitat anomenat buit sísmic, però no hi ha manera de saber el moment exacte. La zona que té major probabilitat de patir un sisme és una llacuna sísmica, o sigui, una zona que encara no ha estat afectada per un terratrèmol, però envoltada per altres que sí ho han estat.

L’administració podria prohibir la construcció de vivendes en llocs perillosos (ordenació territorial), i, en tot cas, obligar a la construcció d’edificis sismoresistents i educar la població perquè sàpiguen què fer en cas d’emergència.

La Gestió del Risc Volcànic

Predicció d'Erupcions Volcàniques: Signes Precursors

Hi ha diferents signes, basats en l’ascens del magma, que permeten anticipar una erupció volcànica. No es pot saber el moment exacte de l’erupció, però dona temps a evacuar una zona i salvar moltes vides.

• Sismes i sorolls
• Fumaroles
• Deformació del terreny
• Emissió de cendres
• Tremolors volcàniques

Prevenció del Risc Volcànic: Estratègies Clau

No es poden controlar, o sigui que l’única manera de minimitzar els riscos és la prevenció. Se centra en tres aspectes:

• Cartografia de riscos i ordenació territorial
• Estudi de fenòmens precursors
• Elaboració de plans d’evacuació

Valoració del Risc Volcànic: Tipus d'Erupcions

S’estableix l’índex d’explosivitat volcànica (IEV) per calcular-lo. Hi ha 4 tipus d’erupció volcànica segons les seves característiques i els productes emesos.

Erupció Hawaiana: Lava Fluida i Volcans en Escut

Lava fluida sense explosions. No hi ha gasos ni piroclasts. La manifestació principal són les colades de lava, que poden arribar molt lluny del cràter. Són típiques de Hawaii. Els edificis volcànics són enormes per la quantitat immensa de lava que surt a l’exterior. Com que arriben tan lluny, tenen un pendent suau que fa anomenar-los volcans en escut.

Erupció Estromboliana: Magma Viscós i Explosions

El magma és més viscós i no flueix tant. Poden aparèixer alguns piroclasts i explosions moderades.

Erupció Vulcaniana: Piroclasts i Estratovolcans

El magma és encara més viscós i els piroclasts predominen sobre la lava. L’edifici volcànic s’anomena estratovolcà.

Erupció Peleana: Magma Molt Viscós i Colades Piroclàstiques

El magma és molt viscós i no fa colades de lava. Solidifica dintre del cràter. L’edifici volcànic és un dom o banyó volcànic. La manifestació principal són les colades piroclàstiques: rius de cendra i gasos que, en lloc d’ascendir verticalment com la columna eruptiva, cauen pel vessant de la muntanya arrasant-ho tot al seu pas.

Erupció Ultrapeleana: Potència Extrema i Calderes

Igual, però de més potència. L’explosió és tan forta que, sovint, suposa la destrucció de la muntanya, deixant un forat anomenat caldera.

Efectes Destructius dels Volcans: Amenaces Principals

• Colades de lava: Les de magmes bàsics són les més perilloses perquè flueixen molt lluny i a una velocitat relativament alta. Destrueixen tot allò per on passen: construccions, carreteres, boscos...
• Caiguda de piroclasts: Són fragments de roques sòlides o semisòlides expulsats pel volcà que provoquen riscos per impactes directes o acumulació (esfondraments). Els més petits, que romanen a l’atmosfera, poden produir, en cas d'una erupció molt forta, un canvi climàtic temporal a tot el planeta.
• Núvols roents (o colades piroclàstiques): El fenomen més perillós. Masses de gas i piroclasts que es desplacen vessant avall i arrasen tot el que troben al seu pas. Poden arribar als 800 °C i assolir grans velocitats.
• Lahars: Rius de fang originats quan es barreja aigua amb les cendres volcàniques.
• Tsunamis: Quan l’erupció volcànica es produeix a prop del mar. Ha de ser una erupció molt forta, de tipus peleà.
• Emissions de gasos tòxics: Normalment s’alliberen cap a l’atmosfera, però a vegades no.