Què són els terratrèmols? Ones, mesura i distribució

Els terratrèmols són el resultat del comportament elàstic de les roques. Les vibracions provocades pel lliscament dels blocs de la falla generen ones sísmiques que es transmeten i originen el terratrèmol.

El punt on es produeix un sisme es coneix amb el nom d'hipocentre o focus. El punt de la superfície on arriben primer les ones sísmiques és l'epicentre, que es troba en vertical a l'hipocentre.

Tipus d'ones sísmiques

En l'hipocentre s'originen 3 tipus diferents d'ones:

• Ones P o primàries: Ones longitudinals que provoquen compressions i dilatacions successives de les partícules i les fan desplaçar endavant i endarrere de la direcció de propagació. Són les més ràpides.
• Ones S o secundàries: Són ones transversals i mouen les partícules com fa una corda quan la sacsegem des d'un extrem.
• Ones L o superficials: En arribar a la superfície terrestre, la reflexió d'aquestes ones origina un tercer tipus de vibració. Hi ha 2 tipus:
  • Ones Rayleigh: provoquen moviments de trajectòria el·líptica en el pla de propagació, semblants a ones marines.
  • Ones Love: produeixen desplaçaments horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació.

Les ones P i S es transmeten en totes direccions a partir del focus sísmic. Les ones superficials (L) són les responsables de les destrosses, ja que dispersen més lentament la seva energia i es transmeten només a través de les capes més superficials.

Distribució dels sismes

Els sismes que tenen lloc en els primers 100 km de profunditat s'anomenen superficials. Els intermedis, entre 100 i 300 km, i els profunds, entre 300 i 700 km.

La localització dels límits entre plaques condiciona la quantitat i localització dels focus sísmics que tenen lloc. En general:

• A les dorsals oceàniques (zones d'expansió de la litosfera) es produeixen terratrèmols superficials associats a les falles normals i a les bosses de magma ascendent.
• A les zones de subducció (zones de destrucció de la litosfera) es produeixen sismes superficials a la placa que es doblega i s'enfonsa.
• A les zones de lliscament lateral entre plaques, els focus sísmics són superficials i es produeixen al llarg de les grans falles transformants que separen les dues plaques.
• A les serralades de tipus alpí hi ha una moderada activitat sísmica i un predomini de focus superficials i intermedis.
• A les zones intraplaca, els sismes s'associen a falles antigues que encara poden presentar algun moviment residual.

Registre i mesura de sismes

Els aparells que s'utilitzen per registrar els terratrèmols s'anomenen sismògrafs. Les estacions sismològiques són els llocs on estan emplaçats els sismògrafs. El gràfic resultant del registre d'un terratrèmol s'anomena sismograma.

Per mesurar la força d'un terratrèmol s'utilitzen dos conceptes totalment diferents:

• Intensitat: Mesura subjectiva que es basa en l'observació dels efectes del terratrèmol en un punt determinat. S'utilitza l'escala de Mercalli.
• Magnitud: Mesura objectiva de l'energia alliberada. S'utilitza l'escala de Richter (o altres escales de magnitud).

Quan es representen en un mapa les intensitats assolides per un terratrèmol, podem dibuixar línies (isosísmiques o isostes) que uneixen els punts amb un mateix valor.