La Terra, el Sistema Solar i els Climes

La Terra és el planeta on vivim. Els materials de la Terra es troben en tres estats: sòlid, líquid i gasós. Mercuri és el planeta més proper al Sol i és el que té les temperatures més elevades del Sistema Solar, juntament amb Venus que ve a continuació. Mart es distingeix per la seva tonalitat vermellosa. Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar. La distància al Sol és molt gran i les temperatures són molt baixes. Saturn presenta un anell lluminós al seu voltant. Són asteroides que giren al seu voltant, atrets pel seu magnetisme. Urà, Neptú i Plutó són els planetes més allunyats del Sol i les seves temperatures són molt baixes. Plutó és el planeta més petit, a més de ser el més allunyat.

La Terra no és totalment esfèrica ja que presenta un aplanament a les zones dels pols originat pel moviment que realitza en girar sobre el seu propi eix. El moviment de rotació dura 24 hores i té com a conseqüència la successió dels dies i de les nits i la variació horària. Els fusos horaris són 24 i tenen una longitud de 15º que resulten de dividir els 360º de l'esfera terrestre entre les 24 hores del dia. Els fusos horaris marquen la diferència horària d'una zona a una altra de la Terra. El moviment de translació fa que quatre dies a l'any marquin l'inici de les diferents estacions. Aquests dies assenyalats són: l'equinocci de tardor, l'equinocci de primavera, el solstici d'estiu i el solstici d'hivern.

La Lluna és el satèl·lit de la Terra i realitza tres moviments: un moviment de rotació sobre si mateixa; un moviment de translació al voltant de la Terra i un moviment de translació al voltant del Sol.

L'Atmosfera i la Hidrosfera

La Terra està envoltada per l'atmosfera, una capa gasosa que protegeix el planeta de les radiacions solars. L'atmosfera ens proporciona l'aire que respirem i ens protegeix del Sol. La formen:

• Troposfera: capa més propera a la superfície terrestre, on s'esdevenen tots els fenòmens meteorològics.
• Estratosfera: conté la capa d'ozó que és la que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades del Sol.
• Ionosfera: a continuació de l'estratosfera, que és per on volten els satèl·lits artificials.
• Exosfera: capa més allunyada de la superfície terrestre.

La hidrosfera la formen totes les aigües del planeta: oceans, mars, rius, llacs... Els oceans que cobreixen el planeta són cinc: Atlàntic, Pacífic, Índic, Glacial Àrtic i Glacial Antàrtic.

Els Climes de la Terra

Zona Càlida

La zona càlida ocupa del tròpic de Càncer al tròpic de Capricorn. Les temperatures són altes tot l'any. La pluviositat és variable. En funció d'aquesta pluviositat es diferencien els climes següents:

• Clima equatorial: Està situat entre els 10º de latitud N i els 5º de latitud S. És càlid, molt humit i sense estació seca. Les temperatures són molt elevades tot l'any, amb mitjanes entre 25ºC i 27ºC. Les pluges són molt abundants; quasi cada dia, al voltant dels 1.500 mm anuals i els rius són molt cabalosos. La selva amb la major varietat i densitat d'espècies del planeta és la vegetació d'aquesta zona. Els sòls són poc fèrtils, a causa del continu rentat que pateixen. Aquest clima el trobem al centre d'Àfrica, a la zona de l'Amazones, i a l'Amèrica Central.
• Clima tropical: Està situat entre els dos tròpics, al Nord i al Sud, a una latitud d'uns 10º a 25º N i S. Les temperatures són elevades per la insolació intensa durant tot el dia. Presenta una estació plujosa durant l'estiu i una altra de seca. Les precipitacions totals són al voltant dels 1.000 mm. Els rius tenen un cabal irregular segons les pluges. La sabana és la vegetació d'aquesta zona. Aquest clima el trobem a l'Amèrica del Sud, Àfrica i Indonèsia.
• Clima monzònic: És una variant del clima tropical que es caracteritza per temperatures semblants a les del clima anterior, amb algunes diferències entre hivern i estiu. Les estacions vénen marcades pel vent Monzó. A l'estiu: vents càlids que provoquen pluges que fan que els rius es desbordin fàcilment i provoquin inundacions. A l'hivern els vents són secs i freds. La jungla és la vegetació d'aquesta zona. Aquest clima està situat a la Xina, Malàisia i l'Índia.
• Clima desèrtic: Està situat entre els 15º i els 35º N i S, generalment lluny del mar. Les temperatures són molt elevades tot l'any, però sobretot a l'estiu, amb mitjanes mensuals entre els 35ºC i els 40ºC. Hi ha una gran variació entre el dia i la nit; a les nits es pot arribar a 0º o de vegades menys. Les precipitacions són escasses i irregulars, per sota dels 100 mm anuals. Hi ha corrents d'aigua subterrània que, de tant en tant, surten a la superfície formant els oasis, únics llocs on hi ha vegetació del tipus cactus. Està situat, al SO dels EUA (desert d'Arizona); al NO d'Àfrica (desert del Sàhara); a la península Aràbiga (desert d'Aràbia), i al centre d'Austràlia on hi ha diversos deserts.

Zona Temperada

La zona climàtica temperada la trobem localitzada a l'hemisferi Nord, del cercle polar àrtic al tròpic de Càncer; i a l'hemisferi Sud, del tròpic de Capricorn al cercle polar antàrtic. És la zona on entren en contacte l'aire polar, fred i humit, amb l'aire d'origen tropical, càlid i sec. Això fa que a l'hivern hi hagi temperatures baixes; i a l'estiu, més elevades. La proximitat o llunyania dels oceans provoca modificacions en el clima. Les temperatures mitjanes anuals són entre -10ºC i 20ºC. Les pluges són moderades amb variacions entre 250 i 1500 mm a les zones més properes als oceans. Hi ha tres variants climàtiques:

• Clima mediterrani: Està situat entre els 30º o 35º i 45º de latitud N i S. Les temperatures són altes a l'estiu (25ºC) i suaus a l'hivern (superiors als 10ºC) per la influència del mar. Les pluges són escasses (entre 250 i 800 mm) i irregulars, amb predomini a la primavera i a la tardor. Els estius són bastant secs. El cabal dels rius és irregular. La vegetació consisteix en boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures, etc.); matolls espinosos i plantes aromàtiques (farigola, romaní, etc.) El trobem a les regions riberenques del mar Mediterrani, costes del centre de Xile, de Califòrnia i del sud d'Austràlia i Àfrica.
• Clima oceànic: Està situat a una latitud entre 40º o 45º i 60º N i S (a les façanes interiors dels continents). És un clima temperat i humit, conegut també com a clima atlàntic. Les temperatures són moderades durant tot l'any: suaus a l'estiu i més fresques a l'hivern. Les pluges són abundants durant tot l'any (entre 800 i 1500 mm). Els rius són cabalosos. El paisatge natural està format pels boscos de fulla caduca (rouredes, fagedes) i prats herbacis. El trobem a l'oest d'Europa, a la zona atlàntica d'Amèrica del Sud (Buenos Aires), al Canadà, als EUA, i algunes zones costaneres del Pacífic asiàtic.
• Clima continental: Es dóna a l'interior dels continents, a unes latituds entre 40º i 60º. Les temperatures es caracteritzen per uns estius curts i molt calorosos i uns hiverns llargs i molt freds. Les precipitacions són en forma de pluja i més abundants a l'estiu; a l'hivern en forma de neu i més escasses. La vegetació natural són boscos de pins negres i avets; l'estepa, i deserts a l'interior.

Zona Freda

La trobem localitzada a l'hemisferi Nord: del cercle polar àrtic al pol Nord; i a l'hemisferi Sud: del cercle polar antàrtic al pol Sud.

Clima polar: En regions entre els 60º i 90º de latitud N i S al voltant dels cercles polars àrtic i antàrtic. És el clima que hi ha al pol Nord i a l'Antàrtida. Les temperatures són molt baixes tot l'any, hi ha hivern i estiu. Els hiverns són molt freds, molt llargs i amb temperatures per sota de 0ºC. L'estiu és curt i fred. Encara que la neu i el gel cobreixen la major part de la superfície, les precipitacions són escasses i a l'estiu. La vegetació és la tundra, formada per molses, líquens i alguns arbres com els salzes i bedolls.

El Relleu Terrestre

Quan col·lisionen una placa oceànica i una placa continental es produeix també una zona de subducció i una fossa oceànica que originarà sismes i la formació de volcans. Si la col·lisió es produeix entre dues plaques continentals, els seus extrems es deformen i es pleguen produint una elevació del terreny formant serralades. Quan les plaques tectòniques freguen originen moviments vibratoris en el terreny i es propaguen en totes direccions produint el que coneixem com a terratrèmols. Les forces internes de la Terra poden arrugar les capes rocoses i formar plegaments. L'anticlinal és la part elevada del plegament i el sinclinal, l'enfonsada. De vegades les capes rocoses es fragmenten en lloc de plegar-se, i s'originen les falles. La part elevada de la falla s'anomena horst i la part enfonsada, fossa tectònica.

Els elements que configuren el relleu terrestre són: muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions i valls. Una plana, com podeu observar en la imatge, és una superfície sense elevacions ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar. L'altiplà té les mateixes característiques que una plana però se situa a una altitud elevada. Una depressió o conca la forma una superfície que és més baixa que els terrenys del seu voltant. Una depressió s'anomenarà fossa tectònica quan s'origina per l'enfonsament d'un bloc en un relleu amb falles. Les valls són depressions allargades de la superfície terrestre per on habitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvials tenen forma de V. Les valls glacials tenen forma d'U.

La Costa

La costa terrestre presenta formes que s'han originat amb els agents erosius. Un cap és una punta de superfície terrestre que s'endinsa dins el mar. Una península és una porció o fragment de terra que penetra dins un mar o llac i que està unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la península està unida per un fragment llarg i estret que s'anomena istme. El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan ho fa originant una costa corbada cap endins es tracta d'una badia, si aquesta badia és molt gran s'anomena golf. Sovint l'aigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originant una ria.

Climes, Vegetació i Paisatges de la Península Ibèrica

La península Ibèrica està situada al sud de la zona temperada. En general presenta unes característiques típicament mediterrànies, alhora que mostra una gran diversitat climàtica determinada pels dos elements fonamentals, la temperatura i la pluviositat. Anomenem península seca la zona on la pluviositat anual és entre 600 i 300 mm. Formen part d'aquesta zona seca les dues Mesetes, les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i una franja important de la costa mediterrània. La zona més àrida, amb pluviositats per sota dels 300 mm la trobem al SE de la península (Almeria i part de Múrcia) i alguns indrets de la conca de l'Ebre. La vegetació natural de la zona àrida de la península és constituïda quasi exclusivament per espècies que requereixen temperatures elevades i adaptades a la gran sequera. Una de les típiques és el margalló. Quan l'aridesa és extrema apareix una vegetació encara més pobre de tipus estepari.

Per sobre dels 600 mm, tenim la península humida, el nord de la Península (Galícia, vessant cantàbric, i els Pirineus), a més dels massissos muntanyosos, que rep la influència dels fronts atlàntics i que presenta les temperatures més baixes i el grau d'humitat més elevat. Per tant aquesta zona presenta un paisatge molt més verd.