La Terra: Estacions, Geografia i Clima
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,9 KB
Les Estacions de l'Any
A l’estiu, un dels dos hemisferis rep la llum del sol de forma més directa. Mentrestant, a l’altre hemisferi és hivern perquè els rajos solars hi arriben amb menys intensitat.
Durant la primavera i la tardor, els rajos del sol arriben d’una manera semblant als dos hemisferis.
Els solsticis marquen el pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu. Tenen lloc el 21 de desembre i el 21 de juny.
Els equinoccis marquen l’inici de la tardor i la primavera. Tenen lloc el 23 de setembre i el 21 de març aproximadament.
Coordenades Geogràfiques
Els meridians són semicercles imaginaris que uneixen els pols i que tenen direcció nord-sud. El meridià que s’agafa com a referència és el meridià zero (0°) o Meridià de Greenwich.
Els paral·lels són cercles imaginaris, perpendiculars als meridians, que tenen una direcció est-oest. El paral·lel que s’utilitza com a referència és l’Equador (0°).
Les coordenades geogràfiques són la latitud i la longitud:
- La latitud és la distància que hi ha des d’un paral·lel fins a l’Equador. Pot ser nord o sud segons si aquest punt es troba a l’hemisferi nord o a l’hemisferi sud.
- La longitud és la distància que hi ha des d’un meridià fins al meridià de Greenwich. Pot ser est o oest segons si aquest punt es troba a l’hemisferi oriental o a l'occidental.
Els fusos horaris són franges que van de pol a pol i que tenen la mateixa hora.
Estructura Interna de la Terra
- L’escorça és la capa més superficial. És una capa de roques que només ocupa l'1% del planeta.
- El mantell és la capa intermèdia i ocupa el 85% del volum de la Terra. Està format per materials diferents, alguns dels quals són fosos i constitueixen el magma.
- El nucli és la capa més profunda. S'hi distingeixen un nucli exterior líquid i un nucli interior, en estat sòlid.
Relleu Submarí
- La plataforma continental és una superfície suaument inclinada que descendeix fins als 200 m de profunditat. Acaba en una zona de pendent fort anomenada talús continental.
- Entre 3000 i 7000 m de profunditat s’estén la immensa plana abissal, que constitueix el fons marí. Hi sol haver dorsals oceàniques, que són grans serralades submergides.
- Les fosses marines són escletxes profundes i extenses que s’obren a la plana abissal.
Tectònica de Plaques, Volcans i Terratrèmols
Segons la teoria de la tectònica de plaques, l’escorça terrestre està formada per plaques tectòniques d'uns pocs quilòmetres de gruix que estan en moviment constant a causa de les forces internes de la Terra, com si fossin les peces d’un trencaclosques.
El xoc de les plaques tectòniques fa que augmenti la pressió de l’escorça terrestre i que s’hi creïn deformacions.
- Si les forces internes actuen sobre materials poc rígids, la superfície de la Terra s'ondula i es formen plecs.
- Si les forces internes de l’escorça terrestre actuen sobre materials rígids, l'escorça s’esquerda i es fractura en blocs. Aquestes fractures s’anomenen falles.
Els volcans són escletxes a l’escorça terrestre per les quals s’expulsen materials de l’interior de la Terra a elevades temperatures.
- Els volcans adormits estan en repòs durant molt de temps.
- Els volcans actius estan en activitat constant i entren en erupció amb una freqüència relativa.
Els terratrèmols o sismes són tremolors sobtades de l’escorça terrestre, provocades pel xoc de les plaques, els moviments de les falles o les erupcions volcàniques. Les ones sísmiques són molt destructives.
- El punt de l’interior de la Terra on s’origina un terratrèmol s’anomena hipocentre.
- El punt de la superfície terrestre més proper a l’hipocentre, en el qual es produeix una destrucció més gran, és l’epicentre.
- La magnitud d’un terratrèmol es mesura amb sismògrafs i es quantifica utilitzant normalment l’escala de Richter.
La zona de més activitat sísmica és el cinturó de foc, una franja estreta que coincideix amb les vores de l’oceà Pacífic.
El tsunami o sisme submarí és una sèrie d’ones gegants que es formen com a conseqüència d’un terratrèmol o d’una erupció volcànica al fons del mar.
Modificació del Relleu i Influència en la Vida
La modificació del relleu comprèn:
- L’erosió: procés pel qual les roques es desgasten, es fragmenten o es dissolen.
- El transport: arrossegament dels fragments arrencats per l’erosió.
- La sedimentació: dipòsit dels materials erosionats i transportats.
Agents que modifiquen el relleu: la temperatura, el vent, l’aigua i els éssers vius.
Influència del relleu a la nostra vida: la major part de la població viu prop de la costa (el 80% per sota dels 500 m d’altitud). Les persones s’estableixen sobretot a les valls i a les planes. En canvi, les muntanyes abruptes amb pendents forts estan, en general, poc poblades.
Atmosfera, Temps i Clima
L’atmosfera és una capa de gasos de més de 1000 km de gruix que envolta la Terra.
- El temps o oratge és l’estat de l'atmosfera en un moment i en un lloc concrets. Per això el temps atmosfèric és canviant.
- El clima és l’estat característic de l’atmosfera en un lloc.
Temperatura
La temperatura és la quantitat de calor que conté l’aire de l’atmosfera. Es mesura amb el termòmetre i generalment s’expressa en graus Celsius (°C).
En els mapes es representa mitjançant unes línies anomenades isotermes, que uneixen els punts que tenen la mateixa temperatura mitjana anual.
Factors que modifiquen la temperatura:
- Latitud: les temperatures són més elevades a l’Equador i descendeixen progressivament cap als pols.
- Altitud: la temperatura descendeix una mitjana de 0,6 °C per cada 100 m que pugem.
- Distància al mar: el mar regula la temperatura. La terra s'escalfa i es refreda més ràpidament que l’aigua.
Zones Climàtiques
- La zona càlida està situada entre el tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn. En aquesta franja, els rajos solars hi arriben perpendicularment durant tot l’any.
- Les dues zones temperades se situen entre els tròpics i els cercles polars. Els rajos solars hi arriben més oblics.
- Les dues zones fredes es localitzen dins dels cercles polars, on la incidència dels rajos solars és obliqua durant tot l’any.
Humitat i Precipitacions
La humitat és la quantitat de vapor d’aigua present en l'aire. El vapor d’aigua procedeix de l’evaporació de l’aigua dels oceans, llacs, rius, etc.
Precipitació: l’aigua que cau a la superfície terrestre procedent de l’atmosfera. Pot ser en forma de pluja (aigua líquida), de neu o de calamarsa (en estat sòlid).
Les precipitacions es mesuren amb un pluviòmetre i s’expressen en mm o l/m2. En els mapes es representen mitjançant línies anomenades isohietes.
Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, es condensa, és a dir, passa a estat líquid i es converteix en gotetes que s’agrupen i formen els núvols.
Factors que modifiquen les precipitacions:
- Latitud: les zones més properes a l’Equador reben més precipitacions que les zones temperades i les regions polars perquè són més càlides.
- Altitud: a les zones baixes hi plou menys que a les zones més elevades i muntanyoses.
- Distància respecte a la costa: les precipitacions són més abundants a la costa que a l’interior perquè el mar és una font d’humitat.
Pressió Atmosfèrica i Vent
La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l’aire en un lloc de la superfície terrestre. Es mesura amb un baròmetre i s’expressa en mil·libars (mb) o en hectopascals (hPa). En els mapes es representa mitjançant les isòbares, unes línies que uneixen punts amb la mateixa pressió.
Factors que influeixen en la pressió:
- Altitud: a les zones baixes, la pressió és més gran que a les zones més altes perquè tenen més aire a sobre.
- Temperatura de l’aire: l’aire càlid pesa menys que l’aire fred i, per tant, exerceix menys pressió.
La pressió normal de l’aire al nivell del mar és de 1.013 hPa.
- Les zones que tenen una pressió inferior a 1.013 hPa es diuen baixes pressions o borrasques i solen originar un temps inestable i pluges.
- Les zones que tenen una pressió superior a 1.013 hPa s’anomenen altes pressions o anticiclons i solen originar un temps estable i sec.
El vent és una massa d’aire en moviment. La velocitat del vent es mesura amb un anemòmetre i s’expressa en quilòmetres per hora (km/h).