Terra Baixa: Anàlisi de Símbols, Personatges i Actes d'Àngel Guimerà

El Símbol de la Terra Alta i la Terra Baixa

Amb aquesta obra, Guimerà plasma un mite existent a la seva època. Es tracta de la contraposició Terra Alta - Terra Baixa, que es presenta com dos mons oposats.

La Terra Alta es percep com un lloc incorrupte, pur, sense malícia, ideal, bucòlic i, en definitiva, representa tot allò que en principi és bo per naturalesa. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra Baixa.

La Terra Baixa, en canvi, plasma tot allò que és dolent, corrupte, maliciós, insensible, materialista i, en definitiva, totes les coses malvades per a l'home. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat com a mitjà de representació.

Resum dels Tres Actes

Primer Acte: Presentació i Engany

Se'ns presenten els personatges (*caràcters*, importància dins la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dona a entendre que en Sebastià i la Marta *festejaven*, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni a la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, en Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.

Segon Acte: Despertar i Conflicte

En Manelic ja està casat amb la Marta i sembla que només s'entén amb la Nuri, ja que la resta del poble se'n riuen d'ell. Això atrau l'atenció de la Marta, que comença a estar gelosa i a veure d'una manera diferent en Manelic. La Marta explica el seu passat i com va conèixer Sebastià a en Tomàs. En Manelic, a mesura que s'adona del muntatge, s'enfada cada cop més, i cansat de tanta burla i malícia, vol tornar a la Terra Alta. Aleshores és quan veu que la Marta també l'estima i tots dos volen fugir d'en Sebastià i de la Terra Baixa, que segons Manelic és plena de boira i falsedat. En l'intent, són interceptats per en Sebastià i el Mossèn. Quan en Sebastià s'adona de les intencions d'ells dos, fa tancar la Marta al molí, sota vigilància dels pagesos, i en Manelic és desterrat de la Terra Baixa.

Tercer Acte: La Justícia i el Retorn

Els pagesos s'adonen de la seva equivocació, ja que haver fet fora en Manelic i haver seguit les ordres d'en Sebastià no havia sigut tan bona idea. En Manelic torna a la Terra Baixa per enfrontar-se a en Sebastià i endur-se la Marta, que està malalta, i ella diu que no pot viure sense en Manelic. Durant l'enfrontament, en Manelic mata en Sebastià (és en aquest moment quan Sebastià és comparat amb un llop), seguidament marxa amb la Marta a la Terra Alta, ja que la Terra Baixa és una terra egoista i corrompuda.

El Tema de l'Obra

El tema principal de l'obra és la por als canvis, especialment a la societat urbana. La Terra Baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l'obra, se'n tornen a la Terra Alta, el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents.

També és important el paper que té l'amor en l'obra: és el remei per a tots els mals que pateixen els homes; qui té amor pot ser feliç en una societat malvada.

El Llenguatge

El llenguatge utilitzat pels personatges és col·loquial i popular, de fàcil comprensió, per tal de donar proximitat i implicació als espectadors.

El llenguatge tampoc ens ajuda a situar-nos temporalment. De fet, l'obra no ofereix cap pista per determinar que passa en una època històrica concreta.

Manelic: El Pastor de la Terra Alta

En Manelic és l'ésser marginat de l'obra de Guimerà. Ell ve de la Terra Alta per instal·lar-se a la Terra Baixa i casar-se amb la Marta. Per aquesta raó, la de venir de la Terra Alta, és discriminat. No és més que un simple i senzill pastor. Al principi se'l veu amb una certa *il·lusió* dins l'obra, però a mesura que va sent víctima de les burles, la *il·lusió* es converteix en odi. És una persona pura d'*ànima*; se'l veu com una persona molt innocent, encara que pot ser que tingui certs moments en què els seus impulsos el facin obrar malament. És una persona innocent i que es deixa dur pels sentiments.

Marta: Entre la Submissió i l'Amor

La Marta és una *noia* que es deixa dur per en Sebastià; tot i així, és normal pel que va passar. És feble davant d'ell, però és capaç de posar-se *ferma* davant d'una altra persona, com per exemple en Manelic. És capaç d'*emocionar-se* per culpa dels sentiments dels altres. Sap ser amable i *dòcil* per una part, i agressiva però *compadiva* per l'altra. Al llarg de l'obra, els seus sentiments canvien en relació a en Manelic; podríem dir que en ella desperta l'amor per ell.

Sebastià: L'Amo Corrupte de la Terra Baixa

Ell és l'amo de tot. És una persona que el poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix. És com el típic dolent de la *pel·lícula*. Ell estima la Marta des de fa molt de temps i *sembla* que l'obliga a que ella l'estimi a ell. És un home que es fa *respectar* pel seu *caràcter* que imposa. El seu sentiment per la Marta és molt clar i li fa molta *ràbia* que ella es *dugui* bé amb en Manelic, perquè ell vol la Marta per a ell tot sol.

Tomàs: La Saviesa i la Innocència

És l'ermità, el que va casar la Marta i en Manelic. És una persona innocent i que *sembla* que no ha de fer mal a ningú. Se'l veu com una persona sàvia, amb molt de coneixement, i també una persona que sap escoltar i entendre els altres.

Nuri: La Innocència Vulnerable

És la germana petita de les Perdigons. És més o menys com la Marta; els seus orígens són per l'estil d'ella. És una bona persona, innocent i no faria mal a ningú. Aquesta manera de ser pot ser que es doni perquè és la més petita de l'obra. També la Nuri és objecte de burles que ella mateixa aguanta i no diu res, cosa que també la caracteritza com una persona callada i que no fa res.

Mossèn: El Servent Obedient

És el majordom d'en Sebastià. De la seva manera de ser no podem dir gaire cosa. És totalment obedient al seu amo i no el desobeeix per res. De la seva manera de ser no es podria dir gaire cosa perquè no apareix gaire a l'obra.

Els Pagesos: La Crítica Social

Els *pagesos* serien en Nando, en Perruca, la Pepa i l'Antònia. Tots ells tenen més o menys el mateix *caràcter*. Tots són unes persones que critiquen molt els altres, i que es defensen un poc entre ells. No *sembla* preocupar-los molt el fer mal a la gent que els envolta.

Xeixa: El Catalitzador de la Intriga

Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Això desperta la intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara a en Sebastià, marxant del poble.