Termoregulació: Comprendre la Temperatura Corporal

Temperatura Corporal: Què és i com es Regula?

La temperatura corporal és el grau de calor d'un organisme. La calor és una propietat del cos, un flux d'energia entre dos cossos a diferents temperatures. Els éssers humans ens trobem dins d'un rang limitat de temperatura corporal.

• Temperatura perifèrica o superficial (cutània): És la temperatura dels constituents del revestiment perifèric. És variable. De mitjana, la pell d'una persona amb una temperatura ambient de 25ºC és de 33ºC.
• Temperatura central: És la temperatura mitjana en àrees corporals profundes. Els éssers humans som homeoterms, la nostra temperatura corporal interna es manté gairebé constant, entre els 36,5ºC i els 37,5ºC.

Factors que Afecten la Temperatura Corporal

• Edat: En lactants, les temperatures rectals i orals són més elevades (37,5-38ºC), i en persones grans, la temperatura corporal sol estar disminuïda (36ºC).
• Ritme circadiari (24h): Al llarg del dia, les variacions de temperatura solen ser inferiors a 1,5ºC en adults. En infants lactants és aproximadament d'1ºC en infants de 6 mesos a 2 anys. La temperatura màxima de l'organisme s'assoleix entre les 18 i les 22 hores, i la mínima entre les 2 i les 4 de la matinada.
• Temperatura ambient: Temperatures externes.
• La indumentària.
• L'estrès: Activa el Sistema Nerviós Autònom (SNA), que pot augmentar la temperatura corporal.
• Les malalties.
• Canvis menstruals en les dones: Des de l'ovulació fins a la menstruació, la temperatura es pot elevar entre 0,3 i 0,5ºC.
• L'exercici físic: Incrementa de manera transitòria la temperatura corporal. Durant la inactivitat prolongada (dormir), la temperatura disminueix.

Com es Mesura la Temperatura Corporal?

• El recte: Aproximadament 0,6ºC major que la temperatura oral-sublingual.
• Canal auditiu: Per la proximitat a l'hipotàlem, però menys precisa que la rectal.
• Oral-sublingual: La més fiable. Oscil·la entre 35,8 i 37,2ºC.
• L'esòfag: Mesura indirecta de la temperatura de la sang arterial bombejada pel cor.
• L'aixella: Més còmode, però menys exacta. Augmenta i disminueix 2ºC segons la temperatura ambiental.

Regulació de la Temperatura Corporal: Termoregulació

La termoregulació és la homeòstasi, el manteniment i equilibri de la temperatura interna del cos en uns nivells constants. Això és possible per la capacitat que té el cos per posar en marxa una sèrie de mecanismes de producció o d'eliminació de calor que permeten el manteniment d'aquest equilibri.

Producció de Calor

• Termogènesi física: Produïda per l'activitat muscular.
• Termogènesi química: D'origen hormonal i com a conseqüència del metabolisme cel·lular (reaccions metabòliques). També calfreds, ingesta d'aliments pel metabolisme cel·lular.

Aliments, digestió, nutrients, O2, ENTREN A LA CÈL·LULA = metabolisme = energia = calor = Termogènesi química.

Pèrdua de Calor

• Aire expirat: L'aire inspirat s'escalfa en el circuit fins als pulmons. Així, quan aquest aire s'expira, s'enduu part d'aquesta calor.
• Orina i femtes: No significativa per a la dissipació de calor.
• Pell: Els mecanismes físics de transferència de calor des de l'interior cap al medi extern a través de la pell són:
  • Conducció: La calor es transfereix per contacte físic. El flux de calor es produeix des d'un objecte més calent cap a un més fred. La tendència és a equilibrar les temperatures dels dos objectes en contacte.
  • Convecció: Transferència de calor per contacte entre un cos sòlid, més calent, i un cos fluid, l'aigua o l'aire. Quan el fluid circula al voltant del cos, afavoreix l'eliminació de calor. Depèn de la temperatura i velocitat de l'aire.
  • Radiació: Transferència de calor entre objectes sense que existeixi un contacte físic directe. És proporcional a la diferència de temperatura entre els objectes. Aquest és el principal mètode d'eliminació de calor d'un organisme en repòs.
  • Evaporació: Pèrdua de calor mitjançant la conversió de la suor (aigua) a vapor sobre la superfície cutània (pell). L'aigua té un elevat calor específic i, per evaporar-se, necessita absorbir calor. La calor l'agafa del cos, que es refreda.

Evaporació + vasodilatació + sang + calor a la pell + temperatura pell

+ Sudoració + aigua (suor) + absorbeix calor + evapora + temperatura pell

• Els humans irradiem calor a l'ambient a través d'ones electromagnètiques. Els mecanismes de radiació, convecció i conducció (mecanismes passius de termoregulació) són fenòmens físics que no requereixen cap despesa energètica de l'organisme.

Conservació de Calor

Quan la temperatura corporal experimenta un descens, el centre termoregulador activa els mecanismes que minimitzen les pèrdues de calor corporal. Per evitar perdre calor, es minimitzen els fenòmens de transport de calor per convecció i conducció. Es produeix vasoconstricció, sobretot a les extremitats més allunyades dels òrgans interns. Es produeixen tremolors, contraccions involuntàries i piloerecció. El pèl reté bombolles d'aire sobre la pell, i aquestes bombolles formen una capa aïllant.

El Termòstat Hipotalàmic

La temperatura corporal està regulada per l'hipotàlem (zona de la part posterior del cervell). Perquè aquest centre nerviós pugui actuar, li calen detectors de temperatura que indiquin el moment en què la temperatura corporal és massa elevada o massa baixa. Els termoreceptors informen a l'hipotàlem, i aquest activa els mecanismes de termoregulació.

Hi ha dos tipus de termoreceptors:

• Centrals: Detecten la temperatura de la sang que circula pel cervell. Informen sobre la temperatura interior. Es troben a l'hipotàlem.
• Perifèrics: A la superfície de la pell, informen de la temperatura exterior.

Quan la temperatura corporal fluctua, la temperatura normal pot restablir-se per l'acció de 4 efectors (sortida d'informació):

• Glàndules sudorípares: S'activen com a resposta als estímuls de l'hipotàlem quan detecta un increment de la temperatura corporal. Així, una resposta al fred és la inhibició de la sudoració.
• Arterioles: Els músculs llisos envolten les arterioles que proporcionen sang a la pell. Quan la pell s'escalfa, també ho fa la sang. Quan això passa, l'hipotàlem envia senyals que provoquen una vasodilatació, augmentant el flux sanguini i permetent que la sang porti la calor des de l'interior del cos cap a la pell i així eliminar-la per conducció, convecció, radiació o evaporació.
• Músculs esquelètics: Quan la temperatura corporal disminueix, els termoreceptors envien senyals a l'hipotàlem, que respon activant els centres cerebrals que controlen el to muscular. Aquests centres estimulen el tremolor, que és un cicle ràpid de contracció i relaxació involuntària de la musculatura esquelètica. Aquesta activitat genera calor.
• Diverses glàndules endocrines: Una altra resposta de l'hipotàlem a les baixes temperatures és l'activació de diverses glàndules que produeixen hormones que augmenten el ritme metabòlic cel·lular i, per tant, la generació de calor. Si la temperatura és elevada, l'hipotàlem inactivarà les glàndules, reduint l'activitat metabòlica cel·lular.

Trastorns de la Calor: Hipertèrmia

L'increment de la temperatura corporal es pot presentar com a febre, que és una reacció positiva (el centre termoregulador funciona correctament) de l'organisme enfront d'un agressor. Els estímuls que provoquen la febre poden ser pirògens externs (virus, bacteris...) o interns (secrecions de monòcits o macròfags, que són tipus de glòbuls blancs). Els pirògens fan que el punt d'ajust de l'hipotàlem s'elevi per sobre del seu valor normal. La hipertèrmia es produeix quan l'hipotàlem no és capaç de compensar l'excés de temperatura corporal. El dany per calor es dóna quan el balanç cap a l'acumulació de calor és excessiu, provocant quadres clínics de diversa gravetat (lesions hipertèrmiques). L'estrès per calor és qualsevol situació que posi en perill l'homeòstasi.

Lesions Hipertèrmiques o Trastorns per Calor

Rampes

Trastorn lleu caracteritzat per fortes contractures (més freqüents en cames, espatlles i abdomen) dels músculs esquelètics degudes a una manca d'adaptació a la temperatura ambiental i una lleugera deshidratació, provocant un intens dolor.

Actuació: Portar la persona a un lloc fresc, fer-la reposar, donar-li aigua per beure. Si és a una cama o braç, fer un lleuger massatge i estiraments. Si perdura la rampa, aplicar una lleugera escalfor a la zona afectada. Si és als bessons, estirar-la i empènyer el peu cap amunt. Aconsellar la moderació de l'activitat i fer un escalfament previ a situacions esgotadores.

Síncope de Calor

Pèrdua sobtada de la consciència, completa i transitòria. Es produeix quan els sistemes termoreguladors de l'organisme són insuficients per dissipar la calor ràpidament degut a un escàs volum sanguini causat per la deshidratació. Aquest menor volum sanguini provoca xoc hipovolèmic, anòxia cerebral sobtada = síncope.

Símptomes: Fatiga extrema per falta d'oxigen, vertigen, desmais, pell freda i humida (encara hi ha aigua per generar una mica de suor, però està freda perquè no tenim prou sang) o calenta i seca (ja no té prou aigua per provocar suor), pols dèbil i ràpid perquè hi ha poca sang, hipotensió.

Actuació: Traslladar la víctima a un lloc fresc i ombrívol, donar-li aigua tèbia per beure, refrescar tot el cos. Si és possible, iniciar banys de 37ºC i disminuir progressivament fins a 25-20ºC o cobrir-lo amb draps mullats amb aigua freda.

Cop de Calor

Poc freqüent, però el més greu. Es produeix després d'una exposició perllongada a temperatures molt elevades. Fracassen els mecanismes termoreguladors de l'organisme i augmenta de manera excessiva (igual o per sobre dels 40ºC) la temperatura corporal. Els més vulnerables són els nens (menor maduresa dels mecanismes que regulen la temperatura corporal) i els ancians (mecanisme de regulació degenerat). Es presenta de manera sobtada i sovint va acompanyat d'una pèrdua de consciència molt breu.

Símptomes: Temperatura corporal interna igual o superior a 40ºC, feblesa i malestar, mal de cap, ansietat, confusió mental, trastorns del comportament (irritació, agressivitat, desorientació, deliris...) o alteració progressiva de la consciència, increment de la freqüència cardíaca i respiratòria, pell calenta i seca per l'aturada de la sudoració (anhidrosi pel dany tèrmic sobre les glàndules sudorípares) i vermella, convulsions, respiració superficial, pèrdua de consciència, lesions cerebrals irreversibles i mort si no s'actua.

Dany per deteriorament de la funció cel·lular, inestabilitat hemodinàmica (la quantitat de sang no està en equilibri) és responsable de la hipoxèmia, fallada multisistèmica (de tots els òrgans), començant pel cervell.

Actuació: L'objectiu és reduir el més ràpid possible la temperatura del cos. Traslladar la víctima a un lloc fresc i ombrívol, trucar al 112, refrescar tot el cos. Si és possible, iniciar banys de 37ºC i disminuir progressivament fins a 25-20ºC o cobrir-lo amb draps mullats amb aigua freda. Si està conscient, es pot donar aigua per beure. Controlar la temperatura corporal perquè no baixi dels 37,5ºC. Signes vitals: Nivell de consciència, temperatura, pols i respiració. Si la temperatura torna a pujar, caldrà repetir el procés anterior. Si la víctima perd el coneixement, cal comprovar la respiració i preparar-se per a fer Suport Vital Bàsic (SVB). Si la víctima està inconscient, respira i té pols, cal posar-la en Posició Lateral de Seguretat (PLS).

Insolació

Exposició perllongada al sol o bé a un exercici físic extenuant en un ambient molt calent, molt associat a cremades dèrmiques.

Símptomes: Temperatura corporal elevada, pell calenta, humida i vermella, cremades dèrmiques de diferent magnitud, suor, mal de cap, nàusees, visió borrosa, cansament.

Actuació: Traslladar la víctima a un lloc fresc i ombrívol, refrescar el cos. Si està conscient, es pot donar aigua per beure. Refrescar pit, coll, clatell, aixelles, engonals i front (hi ha artèries més superficials, més pròximes a la superfície de la pell; si posem fred, refrescarem aquesta zona i més ràpidament refrescarà tot el cos).

Trastorns del Fred

L'estrès per fred es refereix a qualsevol condició on hi ha una disminució de la temperatura corporal que posa en perill l'homeòstasi. En aquest cas, els dos principals estressors (els que provoquen aquesta baixada de temperatura) són l'aigua i l'aire. Existeixen factors anatòmics i ambientals que poden influir en el ritme de pèrdua de calor corporal:

• Greix corporal: El greix subcutani serveix com a aïllant contra el fred. La seva conductivitat tèrmica és relativament baixa.
• Mida i composició corporal: Els individus alts i pesats tenen poca superfície en funció de la massa, cosa que els fa més resistents a la hipotèrmia. Els nens, en canvi, amb una major superfície enfront de la seva massa, tenen més dificultat per mantenir la seva temperatura corporal. Les diferències entre sexes no són rellevants.
• Vent: Factor d'arrefredament degut a un increment de la pèrdua de calor per convecció i per conducció. La humitat de l'aire augmenta l'estrès fisiològic.
• Aigua: La pèrdua de calor per convecció és 26 vegades més ràpida a l'aigua que a l'aire. Considerant tots els mecanismes de pèrdua de calor en un i altre ambient, el cos perd 4 vegades més calor a l'aigua que a l'aire a la mateixa temperatura. Aquest arrefredament és encara més ràpid si l'aigua està en moviment, ja que la pèrdua per convecció augmenta.

Hipotèrmia

Quan la temperatura corporal és igual o disminueix per sota dels 35ºC, l'hipotàlem perd paulatinament la seva capacitat reguladora de la temperatura corporal, control que desapareix del tot als 30ºC de temperatura corporal. Quan l'exposició al fred és prolongada i severa, s'aturen els tremolors i els músculs perden la seva tensió, queden paralitzats. S'aturen les contraccions musculars, es perd la consciència, s'alenteix la respiració i el ritme cardíac és feble, i la freqüència cardíaca fins a arribar a l'aturada.

S'inicia amb somnolència que progressa fins a coma. Generalment, la mort es produeix quan s'arriben als 23ºC. L'efecte més important és sobre el cor, ja que la mort per hipotèrmia es produeix per una aturada cardíaca. L'arrefredament afecta el centre de control de la freqüència cardíaca, provocant-ne la disminució. Respirar aire fred no congela els conductes respiratoris ni els pulmons, però sí que redueix el ritme i volum respiratori.

Evolució de la Hipotèrmia

• Per sota dels 35ºC: Esgarrifances, pell pàl·lida i freda.
• 30-32ºC: Desapareixen les esgarrifances i tremolors. Desapareix el control de l'hipotàlem.
• 28ºC: Coma, edema (les cèl·lules perden part del seu líquid) i pupil·les dilatades.
• 26-23ºC: Fibril·lació ventricular i mort per aturada cardíaca.

Signes i Símptomes

Temperatura corporal inferior als 35ºC (es pot confirmar amb el tacte o un termòmetre), respiració lenta i poc profunda, pols lent i feble (i cada vegada va a més fins que provoca una aturada cardíaca), mucoses moderades (vasoconstricció de les artèries superficials, més quantitat de CO2), falta de resposta a les preguntes (desorientació, conductes poc lògiques), rigidesa dels membres (per falta d'irrigació), pell seca i pàl·lida (a causa de la vasoconstricció, no hi ha sudoració), esgarrifances, tremolors i taquicàrdies (a causa de les baixes temperatures, perquè el centre de control està perdent el control), sensació de debilitat, pèrdua de consciència progressiva, convulsions (en fase avançada), si no es soluciona el trastorn, aturada cardíaca.

Actuació

L'objectiu és evitar la pèrdua de calor corporal de la víctima i escalfar-la a poc a poc. Si es tracta d'un avi o un nen, valorem que pot ser un cas greu i avisar al 112. Traslladar la víctima a un lloc tancat, sec i calent. Treure la roba mullada de la víctima immediatament i posar-li roba seca i calenta. Si la víctima té autonomia i és jove, fer un bany amb aigua calenta (no més de 40ºC). Si no té autonomia o no disposem de banyera, l'abrigarem bé. Per ajudar a recuperar la temperatura, li podem donar begudes calentes amb sucre (perquè el nostre cos pugui fer termogènesi química amb l'energia que ens aporta el sucre). Mai alcohol (és vasodilatador). Cal controlar els signes vitals al llarg de tot el procés: nivell de consciència, pols i respiració.