Terminologia Sociolingüística: Definició i Anàlisi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,22 KB
Sociolingüística: Llengua i Societat
La sociolingüística és la disciplina que estudia l'ús que els parlants fan d'una llengua, és a dir, les relacions entre llengua i societat, perquè es condicionen recíprocament.
Monolingüisme: Ús d'una Sola Llengua
El monolingüisme és l'ús d'una sola llengua per part d'un individu o d'un estat. Pot ser individual o social.
- El monolingüisme individual té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual.
- El monolingüisme social es produeix quan, en el context d'una determinada societat, s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.
Multilingüisme: Diversitat Lingüística
El multilingüisme és l'ús de diverses llengües per part d'una persona o d'un territori. El multilingüisme pot ser: bilingüisme, trilingüisme, etc. En cas de multilingüisme, parlem de llengües en contacte i, per tant, hem de determinar quin ús fa el parlant de cadascuna.
Llengües en Contacte: Influències i Transvasaments
Per naturalesa, les llengües no estan aïllades, sinó que sempre es troben en contacte amb altres llengües. Del contacte entre llengües diferents se'n deriva l'existència d'influències entre les unes i les altres, de manera que sempre n'hi ha un mínim de transvasament entre les llengües pròximes. La influència entre llengües veïnes serà bidireccional si ambdues es troben en una situació de normalitat lingüística. Hi haurà, contràriament, una influència unidireccional en els casos de superposició lingüística. De vegades es produeixen parlars de transició entre llengües veïnes, producte de la barreja entre dues llengües que fan que no es pugui marcar una frontera de manera clara.
Bilingüisme: Contacte i Tipologies
El bilingüisme es produeix quan hi ha contacte de llengües. El bilingüisme es pot dividir en:
Bilingüisme Social
Es produeix quan en un territori hi ha dues o més comunitats de parlants, les quals usen més d'una llengua.
Bilingüisme Individual
Es produeix quan un individu té la capacitat d'usar indistintament dues llengües.
Bilingüisme Territorial
Es produeix quan en un territori hi ha dues àrees territorials ben diferenciades, les quals cadascuna té una llengua pròpia.
Conflicte Lingüístic: Tensió i Canvi
El conflicte lingüístic és la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització o substitució entre dues comunitats lingüístiques. Històricament, hi ha llengües dominants o de prestigi i llengües minoritzades per la pressió de les llengües dominants. El conflicte lingüístic té unes dimensions socials i sempre desemboca en la normalització lingüística o en la substitució. El conflicte lingüístic fa que existeixi un procés de canvi en un sentit o en un altre. Qualsevol conflicte lingüístic acaba desembocant en una situació de monolingüisme.
Llengua Minoritzada: Sota Pressió
La llengua minoritzada és una llengua que està sota la pressió d'una llengua dominant, amb més prestigi i amb perill de desaparèixer.
Llengua Minoritària: Pocs Parlants
La llengua minoritària és una llengua que compta amb pocs parlants, quantitativament. No s'estableix cap equivalència entre llengua minoritzada i llengua minoritària; per exemple, el danès té pocs parlants.
Diglòssia: Àmbits Formal i Informal
La diglòssia va ser creada per Ferguson el 1959 i un tal Fishman la va modificar. És aquella situació en què una llengua de prestigi ocupa els àmbits formals i l'altra, sense prestigi i autòctona, els àmbits informals.
Minorització Lingüística: Ús Subordinat
La minorització lingüística és la situació en què una llengua que pugui ser parlada per la majoria de la població autòctona d'un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. Aquesta es produeix en situacions de superposició en què l'ús d'una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua esdevé subordinat i es veu entrebancat per aquest mateix poder. El cas de la llengua gallega o asturiana n'és un exemple.
Substitució Lingüística: Reemplaçament Gradual
La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra. Els processos normalment es troben directament relacionats amb processos d'homogeneïtzació d'un marc estatal o de colonialisme. En un procés de substitució és necessària l'acció del poder com a element de pressió damunt de la comunitat lingüística que ha d'esdevenir minoritzada.
Normalització Lingüística: Aturar la Substitució
La normalització lingüística és un procés de caràcter polític que ajuda a aturar i frenar el procés de substitució lingüística en tots els camps. Aquest procés inclou dos aspectes: l'aspecte lingüísticosocial.