Terminologia Especialitzada: Classificació i Llatinsmes Comuns

La Terminologia: Vocabulari Especialitzat

La terminologia és un conjunt d'unitats lèxiques que constitueix el vocabulari propi dels llenguatges especialitzats. Els termes, com les paraules, són unitats lèxiques constituïdes per un component formal —la forma fonètica, morfològica i sintàctica anomenada denominació— i per un component conceptual —el significat, noció o concepte.

Classificació dels Termes

Els termes es classifiquen segons quatre criteris principals:

1. Segons la Forma

• Abreviatures: Poden ser per suspensió (ex: trad., num.) o per contracció (ex: c/ per carrer).
• Sigles: Representació del nom d'un organisme, entitat, publicació, procediment, etc., utilitzant les lletres inicials dels mots més importants d'una denominació (ex: ONG, SIDA).
• Acrònims: Combinació de segments d'un sintagma (ex: hipermercat).
• Paraules de forma abreujada.

2. Segons la Funció

Substantius, adjectius, verbs, etc.

3. Segons el Significat

Tenint en compte la classe de conceptes que denominen: objectes, processos, operacions, accions, propietats, estats, qualitats i relacions.

4. Segons la Procedència Lingüística (Segons Termcat)

• Mots adaptats: Mots ja existents en la pròpia llengua dels quals es modifica l'existència, restricció, variació del significat o un canvi de registre (ex: correu, forest).
• Cultismes: Mots manllevats del fons històric grecollatí (ex: axil·la, exclusió).
• Manlleus: Mots procedents d'una altra llengua, pròpiament com a préstec (ex: màrqueting, pírcing).

Llatinismes Comuns i Els seus Significats

A continuació, es presenta una selecció de termes llatins d'ús freqüent:

Accèssit:

En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

Addenda:

Notes addicionals a la fi d'un escrit, per a completar-lo.

Alias:

Sobrenom.

Alter ego:

Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix.

Lapsus:

Error que es comet per inadvertència en parlar o escriure.

Maremàgnum:

Gran confusió.

Memoràndum:

Nota destinada a recordar alguna cosa.

Quòrum:

Nombre mínim de membres presents en una assemblea necessari perquè aquesta es pugui constituir vàlidament.

Súmmum:

El grau més alt al qual arriba una cosa.

Ultimàtum:

Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica.

Modus operandi:

Manera especial d'actuar o treballar.

Modus vivendi:

Manera de viure.

Opera prima:

Primera obra (aplicat a una pel·lícula o obra).

Quid pro quo:

Una cosa per una altra.

Rara avis:

Personatge poc comú.

Totum revolutum:

Tot regirat, confusió total.

Vox populi:

Veu del poble.

A posteriori:

Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en els fets.

A priori:

Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en els fets.

In extremis:

En els darrers moments de l'existència.

In fraganti:

En el moment de fer una acció reprensible.

Ipso facto:

En conseqüència, immediatament.

Sine die:

Sense data.

Ex aequo:

En igualtat de mèrits per indicar que dos o més concursants han acabat empatats.

In albis:

En blanc.

In crescendo:

Indicació que prescriu l'augment gradual de la intensitat.

Sine qua non:

Condició sense la qual la convenció, la venda, etc., no tindrà lloc.

Strictu sensu:

Estrictament, en sentit propi.

Persona non grata:

Persona no benvinguda.

Rigor mortis:

Rigidesa cadavèrica.

Per capità:

Per cada cap.

Mea culpa:

La meva culpa.

Carpe diem:

Aprofita el dia, el moment.

Errāre humanum est:

Equivocar-se és humà.

Facta, non verba:

Fets, no paraules.

Panem et circenses:

Tindre l'alimentació i la diversió assegurades era l'únic que preocupava el poble romà.

Ídem:

Igual, la mateixa cosa.

In situ:

En el lloc.

Post Scriptum:

Per afegir alguna cosa en una carta després de la firma.

Sui gèneris:

Especial, fet a la seva manera.

Viceversa:

Invertint l'ordre de dos termes, al contrari.

Superàvit:

Excés dels ingressos sobre les despeses.

Resum de Passatges de Tirant lo Blanc

Capítol 163

En aquest capítol, la donzella Plaerdemavida relata tot el que va passar a l'habitació de la princesa: els jocs amorosos de Tirant i la princesa, i l'acte sexual d'Estefania i Diafebus. Després de la missa, l'emperador i la princesa se'n van anar. A l'hora d'acomiadar-se de la princesa, Tirant cau del cavall; ell posa l'excusa que el cavall tenia mal.

Capítol 231

Ja en nit obscura, Plaerdemavida va posar Tirant en una caixa que tenia un forat, al bany de la princesa. L'hereva es va banyar amb la Viuda Reposada. Totes dues tenien la companyia de la donzella. Davant del llit de Carmesina, el capità es va posar a tremolar, motiu pel qual la donzella li va adreçar unes paraules.

Capítol 267

Tirant declara tot el seu gran amor a la princesa, tancant d'aquesta manera la porta a la dida, la qual se sentia completament enamorada del capità. Abans, Tirant no sabia què era l'amor, però ara sí que sap què vol dir l'amor en veritat, després de barallar molt fort amb si mateix.

Capítol 268

Paraules de la parella.

Capítol 269

En aquest moment va entrar l'emperador i es va emportar el capità per parlar sobre assumptes de la guerra. La viuda paga un pintor per fer una careta que representi un hortolà dit Lauseta. La princesa i Tirant passegen per l'hort i tenen les seves raons.

Capítol 271

La princesa li explica a Tirant que li diuen benaventurada sense saber la seva pobresa. Després, Tirant i Carmesina es juren amor i confirmen el seu matrimoni amb un petó.

Capítol 467

Una vegada recobrades totes les terres de l'imperi, les tropes cristianes es disposaren a tornar a Constantinoble. A un dia de distància, en una ciutat coneguda com Andrinòpol, es va aturar l'exèrcit cristià per voluntat de l'emperador. Passejant per un riu, li va agafar mal de costat i va emmalaltir de tal manera que cap metge li va poder donar remei. Van avisar l'emperador que Tirant s'estava morint. Un religiós de l'orde de Sant Francesc el va confessar i el capità es va amellar al cos de Crist fent oracions.

Capítol 470

Tirant tramet una breu carta a la princesa en la qual li demana que visqui i que el recordi. Així mateix, li demana que pregui per la seva ànima pecadora perquè pugui ser ben rebuda pel Creador.