Terminologia i Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Grec Clàssic

Terminologia Clau de l'Arquitectura i l'Escultura Grega

• Mètopa: Espai generalment quadrat i llis al fris de l’entaulament dòric, situat entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.
• Temple perípter: Edifici envoltat completament per columnes.
• Contrapposto o contraposat: Manera de disposar el cos humà que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. Característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.
• Temple amfipròstil: Temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.
• Opistòdom: Part posterior d’un temple grec antic sense comunicació amb el naos o cel·la. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del temple.
• Tambor: Cada peça del fust d’una columna. També és el mur poligonal o cilíndric sobre el qual s’assenta una cúpula.
• Fris: Part mitjana de l’entaulament, situada entre l’arquitrau i la cornisa. S’empra, especialment, en l’ordre jònic.
• Cariàtide: Figura femenina, originària de Cària, que sosté l’arquitrau a manera de columna. El seu cap té un element que fa la funció de capitell. Si duu una cistella al cap, s’anomena canèfora.
• Àbac: Llosa rectangular de pedra, marbre o terracota. Una de les parts del capitell col·locada damunt l’equí.
• Xoànon/xoana: Escultures de fusta corresponents al període grec arcaic. La seva forma cilíndrica prové del tronc de l’arbre en què al principi es tallaven. És possible que fossin revestides amb una planxa metàl·lica (com l’or) o amb vori.
• Capitell: Part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la qual s'assenta l’arquitrau. La forma i l’ornamentació determinen els diferents ordres (dòric, jònic o corinti). Es compon d’un collarí, un equí i un àbac.
• Èntasi: Eixamplament que presenten algunes columnes a la part central del fust.
• Dòric: Un dels tres ordres arquitectònics de la Grècia clàssica, caracteritzat per les columnes sense base i amb capitells senzills i llisos. El fust és estriat, amb arestes de cantells vius.
• Acroteri: Ornament col·locat als vèrtexs del frontó.
• Acròpoli: Lloc més alt i fortificat d’una polis a l’antiga Grècia.
• Fust: Tronc de la columna comprès entre la base i el capitell.
• Tríglif: Rectangle que sobresurt, solcat per tres motllures lineals, que decora el fris de l’entaulament dòric.
• Frontó: Coronament triangular d’una façana o d’un pòrtic sobre portalades o finestres.
• Gàrgola: Desguàs d’una teulada esculpit amb forma d’animal o humana, o confegint figures monstruoses. Desenvolupat sobretot en l’arquitectura gòtica, encara que existeix des de l’antiguitat. Es diu que la seva funció també era la de foragitar els mals esperits.
• Gigantomàquia: Lluita entre gegants i els déus grecs de l’Olimp.
• Draps molls: Tècnica de l’escultura grega que consisteix a representar els vestits adherits al cos, com si estiguessin molls, fent visible l’anatomia.
• Tècnica de la cera perduda: Mètode utilitzat per fer escultures (generalment de bronze). Es crea una figura de cera, es recobreix amb un motlle de ceràmica, s'escalfa (la cera es fon i surt), i l'espai buit es reomple amb metall fos. Serveix per obtenir escultures amb molts detalls.
• Corba praxitel·liana: Característica associada a l'escultor Praxíteles, que introdueix una suau corba en la postura del cos (sovint en contrapposto), donant un aire més relaxat i naturalista a les figures.
• Càvea: Les graderies del teatre on s'asseu el públic, en forma semicircular o circular.
• Prosceni: L'espai elevat situat davant de l'escenari (escena) on actuaven els actors.
• Escena: L'àrea del teatre on es desenvolupen les actuacions, situada darrere del prosceni.
• Diazoma: Un passadís horitzontal que divideix les graderies (càvea) en seccions superior i inferior.
• Orquestra: L'espai circular o semicircular entre l'escena i el públic, on actuava el cor en els teatres grecs. En el teatre romà l'àrea era semicircular.

Context Històric de l'Art Grec

Època Arcaica (VIII-V a.C.)

Durant aquest període, les primeres polis com Atenes i Esparta es van consolidar. L'art arcaic es caracteritza per la rigidesa i la frontalitat, amb figures com els kouroi (joves nus) i les korai (joves vestides). Socialment, es desenvolupa la democràcia a Atenes i la tirania a Esparta, mentre que els Jocs Olímpics guanyen importància com a expressió del valor físic.

Època Clàssica (V-IV a.C.)

Aquest període representa l'apogeu de la civilització grega, especialment sota el lideratge d'Atenes després de les Guerres Mèdiques. L'art clàssic busca l'harmonia i el naturalisme, amb escultors com Fídies i Policlet. Durant aquesta època es desenvolupa la Guerra del Peloponès (431-404 a.C.) entre Atenes i Esparta, que debilita greument les ciutats gregues i marca la decadència d’Atenes.

Època Hel·lenística (323-31 a.C.)

Després de la mort d'Alexandre Magne, l'imperi es divideix i la cultura grega s’expandeix a través d’Àsia i el Mediterrani. L'art hel·lenístic es caracteritza per l'emoció i el dinamisme, amb una expressivitat teatral i escenes dramàtiques. Nous centres culturals com Alexandria i Pèrgam prenen protagonisme, mentre que Grècia cau progressivament sota el domini romà.

El Partenó (Acròpoli d'Atenes)

Fitxa Tècnica

• Edifici: Partenó
• Cronologia: 447 – 432 aC
• Autors: Ictinos i Cal·lícrates (Arquitectura); Fídies (Direcció Escultòrica)
• Tipologia: Temple d'Atenea
• Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
• Estil: Clàssic Grec (Ordre Dòric)
• Localització: Acròpoli d'Atenes

Context Històric

El Partenó es va construir durant el segle V aC en època Clàssica, en el moment de màxima esplendor d'Atenes, sota el lideratge de Pèricles. Representa la consolidació de la democràcia atenesa i el poder de la ciutat com a centre polític i cultural de l'antiga Grècia.

Anàlisi Formal

El Partenó és un temple d'estil dòric situat a l'Acròpoli d'Atenes. És un edifici perípter, envoltat per columnes dòriques (vuit a la façana i disset als laterals), fet de marbre blanc del Pentèlic. Les columnes dòriques tenen fust estriat i s'assenten sobre l'estereòbat (tres graons), amb l'última plataforma anomenada estilòbat. El capitell és senzill i geomètric.

L'entaulament té un fris dòric, decorat amb mètopes esculpides i tríglifs, i un fris jònic continu a l'interior. El frontó, de forma triangular, estava decorat amb escultures que representaven escenes de la mitologia grega. La cella o naos al centre del temple allotjava la imatge de la deessa Atenea.

Anàlisi Significativa

Estava dedicat a la deessa Atenea, protectora de la ciutat. El temple simbolitza la força, el poder i la glòria d'Atenes, i les seves escultures relaten històries de la mitologia grega, destacant la figura d'Atenea.

Transcendència

El Partenó és un símbol universal de la cultura clàssica i la democràcia. Ha influït en l'arquitectura occidental durant segles, amb una estructura perfecta que representa l'ideal estètic grec.

Teatre d'Epidaure

Fitxa Tècnica

• Edifici: Teatre d’Epidaure
• Cronologia: Construït al segle IV aC
• Autor: L'arquitecte Policlet el Jove
• Tipologia: Teatre
• Materials: Pedra
• Estil: Grec Clàssic
• Localització: Epidaure, Peloponès (Grècia)

Context Històric

El Teatre d'Epidaure es va construir al segle IV aC durant el període clàssic grec. Formava part del santuari d'Asclepi, el déu de la medicina, i Epidaure era un centre de cures i sanació. En aquest context, el teatre no només servia per a representacions dramàtiques, sinó també com a part dels rituals religiosos. Les obres teatrals tenien sovint un significat espiritual o moral, amb l'objectiu d'entretenir, ensenyar i fer reflexionar el públic.

Descripció Formal

El Teatre d’Epidaure és un dels teatres grecs més ben conservats, conegut per la seva acústica perfecta i el seu disseny harmoniós. Té una estructura semicircular, amb grades de pedra (la càvea) que envolten l'orquestra, un espai circular on actuava el cor. Al darrere de l'orquestra hi ha l'escena, una plataforma elevada on actuaven els actors.

El teatre té una capacitat d'uns 15.000 espectadors i està dissenyat per permetre una visió i una audició excel·lents des de qualsevol punt. Les graderies estan dividides per un passadís horitzontal anomenat diazoma, que separa les parts superior i inferior de la càvea. L'estructura està feta de pedra i el seu disseny busca integrar-se perfectament amb el paisatge natural dels voltants.

Transcendència

És un dels teatres grecs millor conservats, conegut per la seva acústica perfecta. Ha influït en la construcció d'amfiteatres posteriors i segueix sent utilitzat en l'actualitat per a representacions teatrals.

Koré del Pèplum

Fitxa Tècnica

• Títol: Koré del Pèplum
• Cronologia: 510 aC / 500 aC (Període Arcaic)
• Autor: Desconegut
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Marbre
• Mides: 1,20 m (alt)
• Estil: Grec Arcaic
• Localització: Museu de l'Acròpolis, Atenes

Context Històric

La Koré del Pèplum és una escultura del període arcaic grec, creada al voltant del segle VI aC. Les korés representaven joves dones i eren utilitzades com a ofrenes religioses als temples. Aquesta figura està vestida amb un pèplum, una túnica gruixuda i senzilla, típica de l'època.

El context cultural reflecteix una societat profundament religiosa. Les korés tenien un significat simbòlic, representant la bellesa ideal femenina i l'ordre diví. Durant aquest període arcaic, les figures es caracteritzen per la seva rigidesa i el somriure arcaic, un gest estàtic que simbolitzava serenitat. Aquestes escultures marquen l'evolució cap a formes més naturals i detallades.

Transcendència

Les korés són testimonis clau per entendre l'evolució de l'escultura grega i el pas d'una estatuària rígida a una representació més naturalista del cos humà.

Dorífor de Policlet

Fitxa Tècnica

• Escultura: Dorífor (Portador de llança)
• Cronologia: c. 440 aC (Període Clàssic)
• Autor: Policlet
• Tipologia: Escultura exempta
• Materials: Obra original en bronze, còpia romana en marbre
• Mides: 2,12 m (alt)
• Estil: Grec Clàssic
• Tema: Esportiu
• Localització: Museu Arqueològic Nacional (Nàpols)

Context Històric

El Dorífor és una escultura clàssica grega creada per Policlet. Es tracta d'un dels exemples més importants de l'art del període clàssic, on es buscava l'ideal de bellesa i perfecció en el cos humà. El context cultural reflecteix els valors de l'antiga Grècia, on es venerava l'harmonia, la proporció i la perfecció física.

Policlet va desenvolupar el seu famós Cànon de proporcions en aquesta obra, buscant la mesura ideal del cos humà. Una de les característiques principals és la postura de contrapposto, on el pes del cos es recolza en una cama mentre l'altra està relaxada, donant una sensació de moviment natural i equilibri. Aquesta tècnica va ser revolucionària i influiria molt en l'art posterior.

Anàlisi Formal

L'escultura representa un jove atleta en posició de contrapposto, amb una distribució equilibrada del pes del cos. Aquesta obra és coneguda pel seu cànon de proporcions ideals, basat en l'equilibri i l'harmonia.

Anàlisi Significativa

El Dorífor representa l'atleta perfecte, símbol de l'harmonia i la bellesa física ideal segons els cànons grecs. No és una representació realista d'un individu, sinó d'un ideal.

Transcendència

És una obra fonamental per a l'escultura clàssica. Va establir un cànon de proporcions que influiria en l'art occidental durant segles, i el concepte de contrapposto es va convertir en un estàndard de la representació del cos humà.

Laocoont i els seus Fills

Fitxa Tècnica

• Títol: Laocoont i els seus fills
• Cronologia: Segle III-II aC (Període Hel·lenístic)
• Autors: Atribuït a Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes
• Tipologia: Grup escultòric exempt
• Materials: Marbre (còpia romana de l'original en bronze)
• Mides: 2,42 m (alt)
• Estil: Hel·lenístic Grec
• Tema: Mitològic
• Localització: Museus Vaticans

Context Històric

Aquesta escultura pertany al període hel·lenístic, caracteritzat per una expressivitat i dramatisme elevats. El context cultural i artístic d'aquest període se centra en la representació de les emocions intenses i els moviments dinàmics, allunyant-se de la serenitat clàssica.

Anàlisi Formal

El grup escultòric és extremadament detallat i mostra Laocoont i els seus fills lluitant desesperadament contra serps gegants. El moviment, la tensió muscular i l'expressió del sofriment estan plasmats amb un gran realisme i teatralitat.

Anàlisi Significativa

Laocoont era un sacerdot troià que va intentar advertir els seus conciutadans del cavall de Troia, però els déus (a favor dels grecs) van enviar serps per castigar-lo. L'escultura representa el càstig diví i el dolor extrem, un tema típicament dramàtic de l'Hel·lenisme.

Transcendència

És una de les obres mestres de l'escultura hel·lenística, coneguda per la seva expressivitat i moviment. Ha influït profundament en l'art europeu, sobretot en el Renaixement, quan va ser redescoberta.