Les Termes Romanes: Banys Públics, Oci i Reunions Socials

Les Termes Romanes: Banys Públics i Vida Social

Eren recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana. En les antigues viles romanes els banys es deien balnea o balneum i si eren públics thermae o therma. Les termes romanes eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerats llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir-ne un a casa, com els plebeus o els esclaus. De vegades els emperadors o els patricis concedien banys gratis per a la resta de la població.

Com molts altres èxits culturals, la idea no és pròpiament romana, sinó grega. Sí que és cert que a la Grècia clàssica no van existir termes a l'ús, però sí espais dedicats al culte del cos i el seu correcte emmotllament i higiene, com estadis, palestres per a exercicis i centres de culte associats a les propietats terapèutiques de l'aigua. Els banys no prenen la seva dimensió pública i popular fins que una nació molt més pragmàtica que els dispersos grecs assumeix l'hegemonia al Mare Nostrum.

Ja no només es realitzaven els actes de neteja i relaxació, així com aquells medicinals quan les aigües tenien propietats curatives, sinó que s'afegia una cura del cos que incloïa pràctiques esportives i un ritual de massatges amb diferents substàncies com essències i olis especials. Els banys de les termes romanes eren, en l'època de l'Imperi provinent de Roma, un lloc important per a reunions on es feien negocis, tertúlies, cites secretes i fins i tot prostitució. Era un lloc d'oci i soroll, com va dir Sèneca en aquella època.

Parts de les Termes Romanes

Palestra: Pati central al qual s'obrien totes les altres estades i es podia practicar exercicis físics.

Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.

Caldarium: Bany d'aigua calenta, l'alveus. Era l'habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d'aigua calenta anomenats labrum.

Frigidarium: Era la sala destinada als banys d'aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina on poder practicar la natació.

Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava el banyista per a la d'aigua calenta.

Apodyterium: Vestuaris. Habitació pròxima al pòrtic de l'entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i a la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.

Laconicum: Bany de vapor.

Natatio: Piscina a l'aire lliure per practicar la natació.

Sistema de Calefacció: L'Hipocaust

L'hipocaust era alimentat per una gran caldera, el praefurnium, situat fora, el qual produïa aire calent que s'enviava per canalitzacions fins a aquesta cambra subterrània, recoberta de lloses que descansaven sobre petites pilastres de maons. En general l'alçada del buit creat per a la circulació de l'aire calent era d'aproximadament uns 40 a 60 cm. Es considera que la temperatura obtinguda en aquestes cambres no devia superar els 30ºC. A les termes, per obtenir més calor, s'integraven igualment dins els murs uns tubs de terracota (tubuli), que evacuaven el fum de les calderes (integrades a l'edifici) i l'aire calent que circulava per l'hipocaust.